30. Juny
El petit de cal Misses quan ho va saber va anar corrents cap a l’era a parlar amb Ginebre: «Li diré: sisplau, deixeu-me venir amb vós... però no voldrà perquè sóc massa poca cosa: no sóc ni pietós ni fervorós ni llegit ni curiós ni intel·ligent ni res de res. O no, li diré: «no marxeu». O: «no ho aguantaré». O: «la meva tristesa és molt gran!» i arrencà a plorar desconsoladament i com més corria més plorava però tot d’una observà que l’amargor li anava desapareixent i li pujava al cor una joia que augmentava a mida que s’anava apropant a l’era on l’esperava el frare.
En veure’l arribar Ginebre s’hi avançà, li posà un braç a l’espatlla i li digué: «Veig que t’ha arribat una gran alegria, ni que ara, si convingués, t’hagessin d'entristir per poc temps les diverses proves que et vindran. Si l'or, que al capdavall perdrà tot valor, és provat al foc, la teva fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesús es revelarà. Tu, sense haver-lo vist, l'estimes i, ja des d’ara que has cregut en ell sense haver-lo vist, estàs ple d’una alegria tan gran que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que sense saber-ho has assolit el terme de la teva fe: la teva salvació. Estaves trist, però la teva tristesa s’ha convertit en alegria».
El petit se li abraçà a la túnica.
~ ooo ~
Capítol 30 del llibre (encara no publicat) de Santi Pau
(si cliqueu el títol en podreu llegir la presentació al bloc A Propòsit del Full Verd
on també hi trobareu un enllaç per a la descàrrega de tot el llibre tal com està fins ara)
