diumenge, 11 de març del 2007
dissabte, 10 de març del 2007
dijous, 8 de març del 2007
al cel hi havia paraules
Aries
Jo sóc
Taure
Jo tinc
Gèminis
Jo penso
Cranc
Jo sento
Lleó
Jo estimo
Verge
Jo analitzo
Escorpí
Jo desitjo
Balança
Jo equilibro
Sagitari
Jo veig
Capricorn
Jo utilitzo
Aquari
Jo sé
Peixos
Jo crec
Fins aqui els meus coneixements ( i desconeixements ) d'astrologia ( dic això de desconeixement perquè una cosa divertida d'observar és com s'ho fan, per exemple, els que equilibren: generalment desquilibrant i solen ser, possiblement i curiosament, els personatges més de tancar que hi ha a la roda: no m'agradaria estar en el seu lloc. Jo que per poc me'n vaig lliurar. Això que us acabo d'explicar, per exemple, seria el relat del meu dia de naixement: per pèls que no sóc balança, ja que vaig tenir l'honor de néixer el primer dia d'escorpí )
Com podeu imaginar, no em penso apuntar a cap curset, això és clar. Prou feina té un a mantenir les seves regues netes d'herbes i ben preses després dels aiguats d'aquests dies
Per dir-vos només que, si non e vero...
Els signes astrològics considerats com a paraules i, en cada signe, una de dominant
Un es mira el cel d'una altra manera
De la mateixa manera que algun dia hi veu especialment lluent Venus, l'estel resplendent del matí i pensa ¿ quants més com aquest n'hi haurà ?, de la mateixa manera, quan vaig veure l'esquema de més amunt, vaig tenir la fàctica sensació que al cel hi havia paraules i que, en tot cas, l'astrologia era la conjugació d'aquests verbs us he donat
Ja en vaig tenir prou. No em va interessar res més de l'astrologia. L'astrologia la vaig veure des d'aleshores, també, com un poema que es va fent, que l'anem fent en la successiva i diferent entonació que nosaltres donem a aquestes paraules
Aquests, una mica fatxendes si voleu, dotze "jos", no deixen de provocar un cert estremiment, no trobeu ? quan els sents dir, per exemple :
"jo veig, jo sé, jo crec..."
dimecres, 7 de març del 2007
dimarts, 6 de març del 2007
dissabte, 3 de març del 2007
Elogi de Poblet
Anant la pàgina web de l’abadia de Poblet m’he informat que totes les visites són guiades, per tant, no cal que algú faci de cicerone; jo personalment no en sabria prou.Els dissabtes hi ha una visita guiada a les 10 h. i una altre a les 12,30 h. (Una és molt d’hora i l’altra un pèl massa tard). Els escriuré un correu per negociar-ne una pel nostre grup a les 12 h. a un preu assequible. Ja us diré el què.
De Poblet conec l’explanada d’entrada al recinte i jo diria que és l’espai urbanitzat a l’aire lliure més bonic de Catalunya. Segurament Josep Pla (personatge més viatjat que jo) diria que és un dels espais humanitzats més inenarrables del planeta.
Sens dubte és un dels llombrígols de l’univers, llocs mítics on tot el que hi neix és bonic. Expliquen els savis (amb moltes arrugues), que... quan un lloc d’aquest apareix, les galàxies aturen per uns instants els seus incessants xocs i piquen l’ullet amb complicitat.
Gravat del 1801.m.s.m. Maite a les 9:01 A.M.
Estic devant de Keops i Kefren a 100 metros una de l'altre entre una bateria de 50 autocars. Blocs de pedra de granit de color beig força calor vaig vestida amb la roba comprada a la R.D.T.
divendres, 2 de març del 2007
eclipse de lluna
Per cert...demà eclipse de lluna...es podrà veure be i a una hora prudent....
Informació a www.astroenlazador.com/article.php3?id_article=567
no som res......
Aquesta setmana, de dilluns a dijous he fet un curs d'astronomia aqui a Torredembarra. De 7 a 10 del vespre a una casa que hi ha vora el mar...una passada. He apres molt i disfrutat de debo.
La foto mostra un xoc entre dues galaxias, la NGC 2207 i la IC2163, no la hem fet al curs ..esta feta per el cometa Hubble.
Una galaxia (sabeu que la nostra es la via lactea) te -per terme mig- 100.000 milions d'estels ...si, cent mil milions.....
Es calcula que hi ha uns 100.000 milions de galaxies ....... si, tambe es la mateixa xifra...cent mil milions ....
La mes propera es Andromeda, es pot veure nomes amb prismatics...... i la mes llunyana es calcula que la tenim a 14.000 milions de anys llum...
Be..... pareu un moment a pensar-ho .... intenteu imaginar aquestes cantitats...... crec que ajuda a col.locarnos al lloc que ens correspon i a veure les coses en la dimensió que ens correspon.....
I parlant de pedres ...
Ahir la Maite ens enviava m.s.m. dient que avui vola al Caire, des de aquí i dels teus , petonets!!
dijous, 1 de març del 2007
pedra blanca
«A les esglésies de Poblet, de Santes Creus, de Sénanque, de Le Thoronet i tantes altres dels primers cistercencs, la simplicitat de les formes ens porta a una comunió molt més alta que la de l'Art; perquè aquells monjos eliminaven tot el que era decoratiu i accessori per afirmar amb més força una Presència Única; a les seves esglésies, la pedra hi té la nuesa i la claredat de les pàgines de l'Evangeli, o (el que és el mateix) de l'ànima dels sants: s'hi veu Déu. Els homes que les van construir van deixar plasmada en la grandiosa pobresa de la pedra la seva passió de l'Infinit.»
Un text que a mi em recorda aquella carta d'Henri Caffarel ("cent cartes sobre la pregària", un llibret que debia conèixer bé l'Agustí Altissent) en la que parla de la capella de Ronchamp:
«A l'interior, al fons, pel costat de l'epístola, una capella. Imagineu una torre rodona de quatre metres de diàmetre, de quinze metres d'alçària (xifres aproximatives). Us hi trobeu en una completa indigència, amb els murs revestits d'una calç grisa i blanca amb fortes aspreses, sense ni la més petita decoració. La llum cau de dalt, però les obertures per on penetra són invisibles. A baix gairebé hi ha la penombra; de tota manera, l'esguard, tot aixecant-se progressivament, arriba a la intensa claror de dalt la torre. Podem imaginar que un bus, a uns quants metres de profunditat, deu experimentar una sensació semblant.
En aquesta capella, més austera que la cel·la d'un monjo, hi ha una sola cosa: al mig, davant vostre, un altar, gros bloc de pedra sense cap ornamentació i damunt el qual no s'ha col·locat res; la superfície superior és lleugerament més gran que la de baix, la qual cosa li imprimeix com un moviment, com una intenció d'enlairament (...) I heus aquí que en aquesta atmosfera com translúcida, en aquest lloc despullat, on res no afalaga la imaginació, ni la sensibilitat, ni la intel·ligència, ell percebé una irresistible invitació, que emanava d'aquell altar nu: un altar, però, no és fet per no portar res, és la taula de Déu, on l'home presenta les ofrenes i on Déu les acull i les consagra. I en aquella cel·la pobra, el meu amic no veié res més a presentar sobre l'altar sinó ell mateix.»
La fotografia és molt fosca. No sé si la pedra d'aquest altar de Ronchamp és blanca. A les imatges de Poblet que jo he vist les pedres son molt blanques. Com aquell blanc del Pitu a Pamplona..
dimecres, 28 de febrer del 2007
m.s.m. Maite avui a les 18:41 P.M.
Cosines ahir vam passar x l a sut d,Aswan una obra gran dengeneria.
Egipta es monumental x aixo impresiona. Naveguem cap al S. cap al llac Nasse contracorrent.antibiotic pel mal de queixal .X la resta tot molt be !.Avui festa al barco d gelabes anire guapa! petons
Egipta es monumental x aixo impresiona. Naveguem cap al S. cap al llac Nasse contracorrent.antibiotic pel mal de queixal .X la resta tot molt be !.Avui festa al barco d gelabes anire guapa! petons
dimarts, 27 de febrer del 2007
Síntesis històrica de VILABERTRAN
954
El lloc de Vilabertran es esmentat per primera vegada en un diploma del rei Lotari, en el qual es parla d'un petit habitacle i d'una esglesia dedicada a Santa Maria.
1060
El prevere Pere Rigau -escrit tambe Rigall-, que tenia cura de l'esglesia, va reunir un grup de clergues per viure-hi en comunitat.
1069
Tres matrimonis nobles donen l'alou on hi ha l'esglesia, amb tots els delmes, primmcies i oblacions, al prevere Pere Rigau.
1080
S'inicien les obres del nou monestir amb la construccio de l'esglesia.
1089
Un clergue de Vilabertran funda la canrnica de Santa Maria de Llads.
1100
Es consagra l'esglesia del monestir de Vilabertran.
Segles XII i XIII
Es construeixen progressivament les diverses dependencies del monestir, entre elles el claustre.
1295
Es casen al monestir de Vilabertran el rei Jaume II i Blanca d'Anjou.
Segle XV
Es fan importants obres al monestir de Vilabertran, entre les quals cal destacar l'edificacio del palau abacial, aixi com tambe la fortificacio dels edificis.
1592
El papa Climent VIII ordena la secularitzacio de les canrniques a Catalunya, entre elles la de Vilabertran, que es converteix en collegiata secular amb un prior i catorze monjos.
1794
Els francesos saquegen el monestir i comença la ruina de l'edifici, es perd l'arxiu i la biblioteca i les tombes de l'esglisia son destruodes.
1835
Amb la desamortitzacio, les dependencies del monestir passen a les mans privades i l'esglisia de Santa Maria es converteix en parroquia.
1939
S'inicien les obres de restauracio del monestir de Vilabertran, portades a terme pels soldats que habiten les dependencies monacals.
1945
Es constitueix el Patronat de Vilabertran, amb la missio de vetllar pel cenobi i recaptar fons per la seva conservacio.
1958
L'ajuntament de Vilabertran compra la torre d'en Reig per destinar-la a dependencies municipals i a d'altres utilitats publiques.
1960
Amb l'assistencia de l'abat Escarri i dels bisbes de Girona i Vic es inaugurada la restauracio de la capella dels Dolors, projectada per l'arquitecte Pelagi Martinez, que allotja la Creu de Vilabertran.
1980
L'arquitecte Benet Cervera dirigeix les obres de restauracio del monestir, patrocinades a partir del 1982 per la Generalitat.
1991
Es traslladat al monestir de Vilabertran el fons d'art del diari Avui, amb 70 obres exposades i prop de 500 en diprsit.
El lloc de Vilabertran es esmentat per primera vegada en un diploma del rei Lotari, en el qual es parla d'un petit habitacle i d'una esglesia dedicada a Santa Maria.
1060
El prevere Pere Rigau -escrit tambe Rigall-, que tenia cura de l'esglesia, va reunir un grup de clergues per viure-hi en comunitat.
1069
Tres matrimonis nobles donen l'alou on hi ha l'esglesia, amb tots els delmes, primmcies i oblacions, al prevere Pere Rigau.
1080
S'inicien les obres del nou monestir amb la construccio de l'esglesia.
1089
Un clergue de Vilabertran funda la canrnica de Santa Maria de Llads.
1100
Es consagra l'esglesia del monestir de Vilabertran.
Segles XII i XIII
Es construeixen progressivament les diverses dependencies del monestir, entre elles el claustre.
1295
Es casen al monestir de Vilabertran el rei Jaume II i Blanca d'Anjou.
Segle XV
Es fan importants obres al monestir de Vilabertran, entre les quals cal destacar l'edificacio del palau abacial, aixi com tambe la fortificacio dels edificis.
1592
El papa Climent VIII ordena la secularitzacio de les canrniques a Catalunya, entre elles la de Vilabertran, que es converteix en collegiata secular amb un prior i catorze monjos.
1794
Els francesos saquegen el monestir i comença la ruina de l'edifici, es perd l'arxiu i la biblioteca i les tombes de l'esglisia son destruodes.
1835
Amb la desamortitzacio, les dependencies del monestir passen a les mans privades i l'esglisia de Santa Maria es converteix en parroquia.
1939
S'inicien les obres de restauracio del monestir de Vilabertran, portades a terme pels soldats que habiten les dependencies monacals.
1945
Es constitueix el Patronat de Vilabertran, amb la missio de vetllar pel cenobi i recaptar fons per la seva conservacio.
1958
L'ajuntament de Vilabertran compra la torre d'en Reig per destinar-la a dependencies municipals i a d'altres utilitats publiques.
1960
Amb l'assistencia de l'abat Escarri i dels bisbes de Girona i Vic es inaugurada la restauracio de la capella dels Dolors, projectada per l'arquitecte Pelagi Martinez, que allotja la Creu de Vilabertran.
1980
L'arquitecte Benet Cervera dirigeix les obres de restauracio del monestir, patrocinades a partir del 1982 per la Generalitat.
1991
Es traslladat al monestir de Vilabertran el fons d'art del diari Avui, amb 70 obres exposades i prop de 500 en diprsit.
diumenge, 25 de febrer del 2007
tot preparat per el dia 10
Ja he confirmat la reserva per el dia 10-3-07 de 2 a 2.30 a Cal Gatim Acda. Catalunya, 33 Espluga de Francoli tfn: 977870765.He reservat per uns 25 , pot ser algun mes o menys.
Hi ha possibilitat -al mateix dia- de cambiar el menu si algu nomes vol els el calçots i no tot el menu calçotada...
Tenen pag.web www.elgatim.com
Fins aviat...aneu fent lloc que ompleni estem a quaresma.....
Xavier
dissabte, 24 de febrer del 2007
la capella de les Santes Espines
Serà una celebració especial doncs avui, per primera vegada des de fa molt temps, es tornarà a fer la missa a la capella de les Santes Espines, una capella antiga, petita i molt bonica de la que mossèn Ramon va tenir l’encert de posar-ne en marxa la restauració. Abans ja s’havia dut a terme la restauració de la nau central de l’església, i es va fer de manera que en quedessin ressaltades les línies “austeres i esveltes” de la construcció, eliminant les decoracions pintades –força modernes i de no gaire qualitat- deixant els murs amb les pedres vistes on eren ben conservades i recobrint-los amb un arrebossat sobri en la seva major part.
En la Capella de les Santes Espines, però, s’ha respectat tota la decoració i s’hi ha fet un treball de neteja i restauració de les pintures i el terra –que és de mosaic petit, com un treball de marqueteria- i s’hi ha afegit il·luminació, calefacció i un nou altar que avui “estrenarem”. Al ser un espai més reduït i acollidor, passarà a ser el lloc habitual on celebrar la missa diària. Nosaltres, la Isabel i jo, no hi assistim a aquesta missa diària, però quan siguem vellets del tot i sense obligacions, potser sí que hi anirem..
La Capella de les Santes Espines es diu així perquè d’antic s’hi veneraven dues de les "veritables espines" d’aquelles que van clavar a Jesús abans de ser crucificat. Ara sembla ser que tan sols en queda un trosset ben petit. Si aquestes espines eren veritables de veritat o no, ningú ho pot dir amb certesa, però la poesia que les hi va dedicar Jacint Verdaguer, sí que és autèntica amb tota seguretat. Aquí en copio el fragment final:
«Oh Sampedor, reyna del Pla de Bages,
d' eix valiós y celestial escrini
ab que 'ls cels y la terra s' enriquiren,
també t' ha pervinguda alguna perla,
floró d' exa Corona, que 't portaren
dos Angels sants de pelegrí en figura.
Y ¿ahont les guardarás exes penyores
de l'amor del Altíssim? Ofereixlos
ton cor per argentí reliquiari.
Estímales d' amor sobre les vinyes
que cenyexen tos masos y oratoris;
sobre ta gloria y furs y privilegis;
sobre 'l Sant Pere d' or fet de les volves
que escampa ton Riudor en ses riberes.
Per tes dues Espines donaría
sa brancada de lliris lo magnoli,
lo serafí sa cítara y ses ales,
la estrella sa corona de celistia,
lo cel ses dues mes brillants estrelles»
Tal com ens informa mossèn Ramon, aquesta poesia està escrita el dia 21 d'abril de 1894, en l'època de "confinació" de Mn. Cinto a La Gleva. Va quedar inclosa en el llibre “Flors del Calvari”, llibre que –amb paraules del mateix Verdaguer- recull un "enfilall de poesies (...) assaigs o lo que sia". A destacar, també, una altra referència a les Santes Espines en el pròleg del mateix llibre:
«Avuy, com en temps de Moysès y sempre, cal passar pel Mar Roig de la contrarietat per arribar a la terra promesa de la consolació. Mostràntnosla desde la creu y oferintnos un refugi en son Cor obert per la llança, Jesús nos va dihent a tots y a tota hora: Veniu a mi los qui estau afexugats, que jo us refaré.»
»Al bon Jesús coronat d’espines a qui fiu present de la primera humil floreta, de genolls en terra oferesch ara’l ram, tot suplicantli que li pacia ferlo de consols y refrigeri per les ànimes afligides»
dimecres, 21 de febrer del 2007
El tema, avui, és la llum, oi ?
La Festa de la Llum commemora l'arribada d'un raig d'una llum misteriosa que, procedent de Montserrat, va arribar fins l'església del Carme, fet ocorregut durant el segle XIV.
Aquest succés es va interpretar com un senyal diví, el qual va fer que el Bisbe de Vic, que s'oposava violentament al pas, per terres del Bisbat, de la Sèquia que havia de portar l'aigua fins a Manresa, canviés de parer i concedís aquest permís.
Aquesta Sèquia va permetre el desenvolupament de Manresa durant els segles posteriors i ha estat l'obra civil més cabdal de la història de la comarca.
Aquest succés es va interpretar com un senyal diví, el qual va fer que el Bisbe de Vic, que s'oposava violentament al pas, per terres del Bisbat, de la Sèquia que havia de portar l'aigua fins a Manresa, canviés de parer i concedís aquest permís.
Aquesta Sèquia va permetre el desenvolupament de Manresa durant els segles posteriors i ha estat l'obra civil més cabdal de la història de la comarca.
dimarts, 20 de febrer del 2007
dissabte, 17 de febrer del 2007
UN DIA DE PLUJA A VILA BERTRAN...
La Marta i jo hem coincidit al comentar de que el tiet te una retirada o millor dit, una mirada de Picasso
En Santi neteijant la màquina d'afeitar del tiet
Encara que a primera vista sembla que estigui montant un ou Quinder...
TOT UN POEMA....
El tiet posant a risc el seu rostre deixantse afeitar amb agilet per en Santi...rggttttttttttttttt...........
dijous, 15 de febrer del 2007
10 de març cultura i calçots
Estimats tots:
Amb en Josep Mª Arqué hem decidit:
Dissabte dia 10-3-07
11 hores: Visita cultural a Poblet
14 hores: Calçotada a El Gatim (Espluga de Francolí) Ada. Catalunya 33
tfn: 977 870765
Tot plegat per els que vulgueu.... no es cap obligació ni es la diada oficial dels cosins. Aprofitarem per fixar data i lloc per la trobada “obligatòria”
Hi cabem tots: cosins...tietas..tiets...fills...filles etc. Fins i tot veïns o amics
El preu de la calçotada: inclou calçots a l’aire lliure si el temps ho permet...escudella i carn a la brasa..... es de 25 euros iva inclòs per persona adulta. Si es creu necessari demanar menú per mes petits o el que calgui es pot gestionar.
IMPORTANT: aquests mesos de calçotades els llocs que s’hi dediquen solen anar molt plens de gent i per lo tant hem de reservar amb temps.....es per això que us prego rapida decisió i que em feu arribar el numero lo mes aproximat possible de persones que vindríeu... per anar be aquest cap de setmana o dilluns hauria de trucar fent la reserva.
(reenvieu el e-mail a tots i totes )
que tal si fem la llista dels que serem en el "coment" d'aquest post vinga som-hi ! Moltes Gràcies!!!
Xevi.
Amb en Josep Mª Arqué hem decidit:
Dissabte dia 10-3-07
11 hores: Visita cultural a Poblet
14 hores: Calçotada a El Gatim (Espluga de Francolí) Ada. Catalunya 33
tfn: 977 870765
Tot plegat per els que vulgueu.... no es cap obligació ni es la diada oficial dels cosins. Aprofitarem per fixar data i lloc per la trobada “obligatòria”
Hi cabem tots: cosins...tietas..tiets...fills...filles etc. Fins i tot veïns o amics
El preu de la calçotada: inclou calçots a l’aire lliure si el temps ho permet...escudella i carn a la brasa..... es de 25 euros iva inclòs per persona adulta. Si es creu necessari demanar menú per mes petits o el que calgui es pot gestionar.
IMPORTANT: aquests mesos de calçotades els llocs que s’hi dediquen solen anar molt plens de gent i per lo tant hem de reservar amb temps.....es per això que us prego rapida decisió i que em feu arribar el numero lo mes aproximat possible de persones que vindríeu... per anar be aquest cap de setmana o dilluns hauria de trucar fent la reserva.
(reenvieu el e-mail a tots i totes )
que tal si fem la llista dels que serem en el "coment" d'aquest post vinga som-hi ! Moltes Gràcies!!!
Xevi.
La web del Monestir de Poblet
Per anar entrant en matèria, he visitat la web del monestir de Poblet
(http://www.abadia-poblet.org/Prehome/index.php)
Entre moltes altres coses -bones coses !- parla dels horaris de visites i preus, i també de l'Hostatgeria. No sembla que sigui gaire adequada per presentar-nos-hi 50 persones. Som gent educada i respectuosa, però diria que fem bastant soroll (sobretot si ve la MªCarme -la MªCarme Manubens de Borbó i el seu sèquit, vull dir..) De tota manera hi ha el telèfon a la pàgina i es pot trucar i parlar-ne..
Deixo aquí, "para muestra un botón", un dels pensaments per a cada dia -el d'avui dijous- que van deixant en un dels apartats de la web
(http://www.abadia-poblet.org/Prehome/index.php)
Entre moltes altres coses -bones coses !- parla dels horaris de visites i preus, i també de l'Hostatgeria. No sembla que sigui gaire adequada per presentar-nos-hi 50 persones. Som gent educada i respectuosa, però diria que fem bastant soroll (sobretot si ve la MªCarme -la MªCarme Manubens de Borbó i el seu sèquit, vull dir..) De tota manera hi ha el telèfon a la pàgina i es pot trucar i parlar-ne..
Deixo aquí, "para muestra un botón", un dels pensaments per a cada dia -el d'avui dijous- que van deixant en un dels apartats de la web
- "Jesús ens adverteix: si ens aferrem a bios -la nostra vida coneguda-, no ens serà possible rebre el do suprem de zoé -la vida veritable"
Jobar !
dimecres, 14 de febrer del 2007
Muy señores y queridos ( sobre todo hoy dia de los que se quieren mutuamente y siendo correspondidos uno al otro,osea por sant Valentín) de todos los jardines y parques de todo el mundo, siento comunicarles bajo mi desazón y congruente nudo en la garganta al expresarles mi penar ya que su BLOG a desmesurado los limites permitidos de entradas en el dia de hoy (en el cual todos se quieren, pero a los catalanes como vds. no les afecta ya que tienen su santo particular el sant Chordi),les comunico que por tanto su blog va a destruirse en breves momentos ( a esto si es que vds.no aceptan una pequeña cuota inmesurable, aparte de no poder poner mas pijadas en su catalan blog hasta pasadas las 12 horas post meridiano.)
Atentamente BLOGGER
DEL FRANCESC I LOS OTROS
NOU C.D. DEL CESC, LA DISCOGRÀFIQUE INFORMA QUE ES POSARÀ A LA VENTA EL MES DE MARÇ,PERO QUE A NOSALTRES ENS EL REGALARAN EL DIA DE LA CALÇOTADA !!
BON DIA COSINS
Com és avui 14 de febrer, sant valentí, sembla que si no estas enamorada ja no és el teu dia.
I us volia fer una reflexió sobre l'ENAMORAMENT.
14 de febrer, sant valentí
No entenc d'enamoraments fugaços i inconscients.
No crec en l'efímer de l'enamorament.No us cregueu que una rosa pot ser avui un bon regal.
No us cregueu que un regal avui fa més enamorada a la gent.
Si entenc que puc sentir-me enamorada de la vida.
Si crec en l'eternitat sobre l'admiració de la bellesa de les coses i les persones.
Si us podeu creure que avui sou vosaltres el millor regal perquè podeu contemplar les belleses de la vida.
Si creieu en que la millor manera d'estar enamorat/da és pensar que seguirà havent-t'hi molt de reconeixements i belleses quan obrim bé els sentits.
Bona diada eterna d'enamorament
Maite.
dimarts, 13 de febrer del 2007
dissabte, 10 de febrer del 2007
Confidència de la Tere
M’entres anàvem cap a l’Atmella la Tere va saltar i ens va dir a la Maite i a mi :- Os he d’explicar algo molt fort que he averiguat fa molt poc temps,
- A si? Explica,explica vaaaaaaaaaa
- Pues l’altre dia vaig anar al metge per la cama , i la infermera al cridar Bertran perquè passes , a la vegada que jo també es va aixecar un senyor , ens varem quedar mirant els dos Bertrans drets allà a la sala d’espera i aquest senyor tot amable em va preguntar si el meu cognom acabava amb t o amb n ? jo li vaig respondre que amb n,jo com no!! vaig pesar primera a la consulta, i al sortir el sr. Bertran va atansar-se a mi i varem continuar,em va explicar on vivia, com es deia el seu pare,on havia nascut ......
- I? Que vols dir? .. que...(vàrem dir la Maite i jo seguint amb una atenció flipant),i llavors la Tere seria com mai l’havia vist i “com un mai mes” que diu el serrat, va dir :
- Pues que la vida del pare d'aquest senyor coincidia amb tot amb el vostre avi .... osigui que l'Avi Josep ...va TENIR UN FILL .....
nosaltres dues mes flipades encare jo dient Alaaaaaaaaaa... i la Maite va dir:Uyyy la Vila Bertran...quant o sàpiga el Santi.........
dijous, 8 de febrer del 2007
EL XEVI JA HA ATERRISAT!!!!!!!!!
AQUI EL TENIM PUJAT A L'AVIÓ I DESPEDINT-SA, EL MUTHA ES QUI S'HA ENCARREGAT DE FER-LO DEPEGAR!!!!MARAMEVA QUIN VOL.... JAJAJA
dimecres, 7 de febrer del 2007
diumenge, 4 de febrer del 2007
Camí
Fa poc vam estar a Farrera de Pallars on el germà del Jordi s'ha arreglat un paller. Fent descoberta pels voltants vam ensopegar amb aquest camí que va de Tabascan a Bohavi en ple parc natural de l'Alt Pirineu.Si no és el camí de casa s'hi assembla molt...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)