I...després de rumiar un bon cafè amb llet.
dimecres, 8 d’agost del 2007
La M. Carme entre vinyes
La M.Carme entre vinyes rumiant el seu proper àpat del JAMEDINAT.Quina sorpresa hi ha per avui?
diumenge, 5 d’agost del 2007
hola Xevi
"descobrir la imatge de Déu que hi ha en cada persona"
en algunes no ens cal gens: la porten ben descoberta
Gràcies, Xevi. Benvingut de nou !
dissabte, 4 d’agost del 2007
ratatouille
Vem anar (Wendi i Josep, Pere, Nicu, Maria, Joan, Mª Carme, Isabel i Mingu) a la sessió de nit a veure ratatouille. Mentre dormia he preparat uns quants ingredients per a la crítica:
Treball en equip compenetrat, feina pulcra al mil·límetre, intel·ligència, ritme i gràcia, bon gust i bon rotllo, ni melodramàtica ni grollera. Bona i bonica des del principi fins al final.
Ens agradaria que féssiu el pas i l’anéssiu a veure. Val la pena.
divendres, 3 d’agost del 2007
L’altre dia os parlava del pou de la gallina avui de la gallina dels ous d’or :)
A on hi ha la fletxete es la part del procés ( opaquer) en que jo treballo!
Avui últim dia! Bona tarda vacances!! :)
Avui últim dia! Bona tarda vacances!! :)
dijous, 2 d’agost del 2007
La natura imita Gaudí
Aquesta roca està davant de l'entrada del refugi de Certescan. I degut als plegaments i a l'erosió ha anat agafant aquesta forma que recorda tant a "la Pedrera".
marlbororough
Una escena recollida pel Nicu a Chester.
L’home aquest els explica als del seu grup com, quan van preparar el cartell de la botiga que s’havia de dir MARLBOROUGH ARMS, la persona que l’estava fent va tenir un ensurt entremig i, quan va reprendre la feina, sense voler va repetir unes quantes lletres. El que havia de dir MARLBOROUGH ARMS va acabar dient MARLBOROROUGH ARMS. El propietari de l’establiment, quan se’n va adonar del desastre va posar el crit al cel, però la gent del poble de seguida es va “encarinyar” amb l’equivocació i van aconseguir que ho deixés tal com estava..
dimecres, 1 d’agost del 2007
dimarts, 31 de juliol del 2007
per tots els cosins del mon
Avui sant Ignasi ! NASI! NACHO!!!
Des de que visc aquest barri per sant Ignasi ja me fet tradició anar a donar la volta per el carrer del carme on hi ha el pou de la gallina i una capella dedicada al sant! L’any passat
os explicava el meu disfrute veient la representació en que el sant ignasi treia del pou en vida una gallina que li havia caigut al pou a una nena, aquest any he enchampat el moment en que celebraven missa a la capelleta , i mentre el meu cor es partia entre cel i terra, he agafat per a tots vosaltres l’estampa i aquest ramet ,en que tot el carrer n’està emfombrat! quina oloreta! petons a tots!
Des de que visc aquest barri per sant Ignasi ja me fet tradició anar a donar la volta per el carrer del carme on hi ha el pou de la gallina i una capella dedicada al sant! L’any passat
os explicava el meu disfrute veient la representació en que el sant ignasi treia del pou en vida una gallina que li havia caigut al pou a una nena, aquest any he enchampat el moment en que celebraven missa a la capelleta , i mentre el meu cor es partia entre cel i terra, he agafat per a tots vosaltres l’estampa i aquest ramet ,en que tot el carrer n’està emfombrat! quina oloreta! petons a tots!
dimarts, 24 de juliol del 2007
Cobles fetes en laor del glorios apostol sent Jaume
Apostol molt sant de gran sapiencia,
sent Jaume beneyt, doctor excellent,
loar vos devem ab gran reverencia,
puix vos de Jesus sou digne parent;
mas qui us pot loar los actes insignes
segons lo que vos, beneyt, meritau,
si entre·ls apostols tan sants y tan dignes
vos sou hun d’aquells qui·l mon refformau?
Nebot sou molt car de Nostra Senyora,
reyna dels angels y mare de Deu,
de hon lo seu Fill als cels vos honora
d’aquella honor que vos merexeu,
y en tots los grans actes que·l seu Fill obrava,
vivint en lo mon tostemps fos present,
per hon l’amor gran Aquell vos mostrava,
puix vos los amaueu als dos carament.
( És més llarg, però recordar la notícia que era cosi seu, m'ha animat a publicar aquí aquestes dues cobles )
sent Jaume beneyt, doctor excellent,
loar vos devem ab gran reverencia,
puix vos de Jesus sou digne parent;
mas qui us pot loar los actes insignes
segons lo que vos, beneyt, meritau,
si entre·ls apostols tan sants y tan dignes
vos sou hun d’aquells qui·l mon refformau?
Nebot sou molt car de Nostra Senyora,
reyna dels angels y mare de Deu,
de hon lo seu Fill als cels vos honora
d’aquella honor que vos merexeu,
y en tots los grans actes que·l seu Fill obrava,
vivint en lo mon tostemps fos present,
per hon l’amor gran Aquell vos mostrava,
puix vos los amaueu als dos carament.
( És més llarg, però recordar la notícia que era cosi seu, m'ha animat a publicar aquí aquestes dues cobles )
dilluns, 23 de juliol del 2007
divendres, 20 de juliol del 2007
abeuradors
Ostres.
Al poble hi ha un home gran, el Pere Vila, que tota la vida s'ha dedicat -a estones lliures- a anar recollint informacions de coses que a ell li semblaven interessants per a la història del poble. Alguna vegada ens porta textes escrits a mà per que els hi passem a l'ordinador. Ahir en cva portar un sobre l'aigua on hi diu coses com això:
«El poble creixia i dificultats no en faltaven per als governants. Hi hagué un acord unànime per obtenir mes cabal del líquid tan apreciat: en l’any 1761 es va fer una mina subterrània i fonda, en direcció al Portal de cal Quatre i al mateix temps altres ramals per canalitzar l’aigua i donar mes doll d’aquesta. Al obtenir mes cabal del líquid es feren uns dipòsits que, una vegada sortida del seu raig, podés ser aprofitada per a abeurar els animals de treball del poble, i consta que l’any 1768, es va fer l’empedrat des de dalt de la Plaça, un baixador molt dret per fer davallar els cavalls i mules al sot de les fonts on s’hi havien fet els abeuradors per sadollar als animals.
»Encara recordem que fa mig segle,les cavalleries al arribar del treball, desguarnides dels ornaments del tiratge del carruatges, elles soles es dirigien a dit lloc per a saciar la set.»
Té la gràcia d'ecriure com parla. Això sí, passar-li a l'ordinador és una feinada. Una feinada agradable.
Al poble hi ha un home gran, el Pere Vila, que tota la vida s'ha dedicat -a estones lliures- a anar recollint informacions de coses que a ell li semblaven interessants per a la història del poble. Alguna vegada ens porta textes escrits a mà per que els hi passem a l'ordinador. Ahir en cva portar un sobre l'aigua on hi diu coses com això:
«El poble creixia i dificultats no en faltaven per als governants. Hi hagué un acord unànime per obtenir mes cabal del líquid tan apreciat: en l’any 1761 es va fer una mina subterrània i fonda, en direcció al Portal de cal Quatre i al mateix temps altres ramals per canalitzar l’aigua i donar mes doll d’aquesta. Al obtenir mes cabal del líquid es feren uns dipòsits que, una vegada sortida del seu raig, podés ser aprofitada per a abeurar els animals de treball del poble, i consta que l’any 1768, es va fer l’empedrat des de dalt de la Plaça, un baixador molt dret per fer davallar els cavalls i mules al sot de les fonts on s’hi havien fet els abeuradors per sadollar als animals.
»Encara recordem que fa mig segle,les cavalleries al arribar del treball, desguarnides dels ornaments del tiratge del carruatges, elles soles es dirigien a dit lloc per a saciar la set.»
Té la gràcia d'ecriure com parla. Això sí, passar-li a l'ordinador és una feinada. Una feinada agradable.
dilluns, 16 de juliol del 2007
Telegrama Felicitació
Felicitats a les Carmes !
Una animació divertida (a YouTube) que ens va passar el Pere:
Animator versus Animation
Avui anem a recollir el Nicu que torna de Chester (Anglaterra). La Maria va marxar divendres a Dundalk (Irlanda), ara mateix acaba de trucar i ens demana que felicitem de part seva. Queda fet. A la tarda una grua ens ha de pujar el piano pel balcó. A veure si hi som a temps que el Nicu el pugui trobar a lloc.. Aquests dies, moltes presses amb les etiquetes i les bates de col·legis; demano disculpes al Pere i al Xevi per no contestar les seves cartes i al Santi de no haver trucat per veure què fa l'ordinador de la Núria. Sí que vem tenir temps, però, d'anar a veure la nova peli de Harry Potter: bona ! Crec que val la pena i també crec que valdrà la pena la que estrenen el mes que vé, de Pixar: Ratatoullie. Si en teniu oportunitat, mireu els trailers que també hi son a YouTube; els enllaço a sota juntament amb el d'aquell curt que us vaig dir una dia:
Ratatouille 1
Ratatouille 2
One Man Band
dijous, 12 de juliol del 2007
mossèn Pere Fradera
Allò parlant, de tant en tant sentia queixar-se els pagesos amics ―cinc o sis― del preu que havien de pagar per la palla. Se’ls va acudir que podrien anar a comprar la palla plegats i així potser aconseguirien un preu més avantatjós...
Van anar un dia al mercat de Solsona. Van trobar un xicot que els va dir que podrien anar a casa seva i negociar la compra de la palla. Era una casa pairal amb moltes terres; allí hi havia palla de sobres i els en podrien vendre una partida gran..
Hi van anar tots: ell, mossèn Pere, els amics pagesos i el xicot aquell.
Els va fer passar a una sala amb una taula de fusta gran. A un extrem de la taula hi havia el “pater familias”, un home vell i respectable que parlava poc i que era qui allí ho decidia tot. Els van fer seure al voltant de la taula. El xicot ―devia ser l'hereu― es va quedar darrera el seu pare, dret. Gairebé sense atrevir-s’hi, li explicava al pare el que volien i intercedia per aconseguir que ho fes en les condicions i el preu que li estaven proposant. El pare, de tant en tant deia: “em sembla que no ens entendrem, em sembla que no ens entendrem..”
Al final sembla ser que van poder comprar la palla en bones condicions. Però el que mossèn Pere volia dir-nos era que per a ell, l’Església era com una casa pairal..
dimecres, 11 de juliol del 2007
dilluns, 9 de juliol del 2007
Lo Bernat Fenollar, pel dilluns ben començar
Al be que vull mes que ma vida
no podent dir ma voluntat
pene sovint entrenyorat
de tal dolor que·m desavida.
Yo be conech que·m forç’amor
per lo bon grat de gentilea,
mas fall l’esforç en lo millor
per no tenir avinentea.
Yo us dich qu’es pena infinida
tenir davant lo desigat
e no poder haver mostrat
aquell desig que lo cor crida.
no podent dir ma voluntat
pene sovint entrenyorat
de tal dolor que·m desavida.
Yo be conech que·m forç’amor
per lo bon grat de gentilea,
mas fall l’esforç en lo millor
per no tenir avinentea.
Yo us dich qu’es pena infinida
tenir davant lo desigat
e no poder haver mostrat
aquell desig que lo cor crida.
dissabte, 7 de juliol del 2007
Des de la finestra del mas Moió veiem uns quants bocois fent-se malbé a sol i serena. Ens fan pensar amb el filòsof grec Diògenes que, diuen, vivia en una bóta com aquestes. (Al segle IV abans de J.C. ja hi devia haver problemes de vivenda.)La història d'aquest personatge tan especial està molt ben explicada a:
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/diogenessinope.htm
dijous, 28 de juny del 2007
dimecres, 27 de juny del 2007
dimarts, 26 de juny del 2007
Llegeixo i entenc i penso i somric
Llegeixo : « Jacob Taubes tenia una fe profunda en la possibilitat de posar la mà a l’espatlla d’algú altre tot dient, com Joan Baptista al riu Jordà, segons les paraules de Luter: “Das ist mein lieber Sohn, an dem ich mein Wohlgefallen habe”. “Aquest és el meu fill, l’estimat, en qui em complac”. És en aquest moment quan la coloma davalla del cel i una veu ressona de dalt, d’una mica més amunt.»
Llegeixo i entenc. Entenc que la revetlla ha fet estralls : la ressaca. El silenci als blogs és significatiu...
Entenc i penso : un no queda igual després de sentir paraules com aquestes, paraules que molt probablement els bloggers, a la revetlla, també van sentir. Algú que es complau de nosaltres pel que som : uuummm. Unes paraules que, segons que vol la tradició, ens van banyar un dia com aquest i per sempre més
Penso i somric : " I doncs, com et sentiries tu, si haguessis sentit paraules com aquestes ? "
Llegeixo i entenc. Entenc que la revetlla ha fet estralls : la ressaca. El silenci als blogs és significatiu...
Entenc i penso : un no queda igual després de sentir paraules com aquestes, paraules que molt probablement els bloggers, a la revetlla, també van sentir. Algú que es complau de nosaltres pel que som : uuummm. Unes paraules que, segons que vol la tradició, ens van banyar un dia com aquest i per sempre més
Penso i somric : " I doncs, com et sentiries tu, si haguessis sentit paraules com aquestes ? "
dilluns, 25 de juny del 2007
refranys trastocats
Juny ventós
juliol i agost calorós
Si per la nit de sant Joan fa vent
per la de sant Pere a menjar calent
Si per la nit de sant Joan plou
per la de sant Pere a menjar coca d’ou
Si per la nit de sant Joan pedrega
per la de sant Pere posat l’espardenya
Si per la nit de sant Joan fa sol
per la de sant Pere no prenguis alcohol
juliol i agost calorós
Si per la nit de sant Joan fa vent
per la de sant Pere a menjar calent
Si per la nit de sant Joan plou
per la de sant Pere a menjar coca d’ou
Si per la nit de sant Joan pedrega
per la de sant Pere posat l’espardenya
Si per la nit de sant Joan fa sol
per la de sant Pere no prenguis alcohol
L'Angelus de Barà
L’Angelus :
Tots tenim més o menys al cap la imatge del quadre de Millet : aquell que representa un pagès i una pagesa al camp amb el farcell a terra en actitud d’oració
Doncs bé, abans d’ahir vaig anar a Barà i de tornada, en un d’aquells llarguíssims carrers que van de la residència al poble, vaig veure a la paret d’una torre, una ceràmica d’aproximadament un metre d'alt que representava aquesta imatge clàssica que us he descrit. Eren inconfusibles el posat, les siluetes i els tons, tot i que qui ho va copiar va agafar només l’enquadrament central.
Hi havia un arbre, un nesprer, que tapava la part inferior de l'escena i vaig pensar que l'esforç de qui ho havia fet o encarregat prou valia la pena que m'aturés a observar-ne els detalls
Quan vaig trobar l’angle adequat ho vaig veure tot
Era exactament com us he dit, però als peus dels dos pagesos hi havia... una magnífica paella !
Tots tenim més o menys al cap la imatge del quadre de Millet : aquell que representa un pagès i una pagesa al camp amb el farcell a terra en actitud d’oració
Doncs bé, abans d’ahir vaig anar a Barà i de tornada, en un d’aquells llarguíssims carrers que van de la residència al poble, vaig veure a la paret d’una torre, una ceràmica d’aproximadament un metre d'alt que representava aquesta imatge clàssica que us he descrit. Eren inconfusibles el posat, les siluetes i els tons, tot i que qui ho va copiar va agafar només l’enquadrament central.
Hi havia un arbre, un nesprer, que tapava la part inferior de l'escena i vaig pensar que l'esforç de qui ho havia fet o encarregat prou valia la pena que m'aturés a observar-ne els detalls
Quan vaig trobar l’angle adequat ho vaig veure tot
Era exactament com us he dit, però als peus dels dos pagesos hi havia... una magnífica paella !
divendres, 22 de juny del 2007
torno a India.....ben acompanyat
Eiiiiiii..... divendres dies de musica..... aquest cop una musica india.... el 7 de juliol torno a Anantapur ...aquest cop amb una companyia d'excepció...l'Andrea Manubens Guarch, una bona metgesa que de ben segur fara feina.....
Preparant la revetlla...
Com que ja hem arrivat a l'
Bona revetlla i que tireu molts petards!!!
aquí ve una cançoneta de la Norah Jones, filla del Ravi Shankar: SunRise (sortida del sol):
Bona revetlla i que tireu molts petards!!!
dijous, 21 de juny del 2007
Ho hauríem de qualificar d’escàndol
Ho hauríem de qualificar d’escàndol
Es tracta de les acàcies de la plaça del Portal de la Pau
Hauríeu de veure-les
L’esclat de la seva florida
D’escàndol aquell groc catifa damunt l’empedrat gris
D’escàndol la gent asseguda als bancs, sentint ploure el groc : xops de groc, aquelles madonnas assegudes als bancs del passeig de Josep Carner, davant les Drassanes, sortides d’una icona que no diré
Un es diu, veient coses com aquesta : de fet, ho va tenir bastant fàcil, Rublev
Molt probablement sigui la intensitat d’aquest moment d’esclat de tanta bellesa allò que sostingui aquesta ciutat. Barcelonota, Can Fanga. No pot ser d'altre manera
La força de levitació que té la contemplació d’un esdeveniment d’aquestes característiques és tan gran que els homes hem inventat per a entendre-ho, la pirotècnia, per entendre una miqueta més el miracle d’un dia com avui, sota les acàcies, ara
Es tracta de les acàcies de la plaça del Portal de la Pau
Hauríeu de veure-les
L’esclat de la seva florida
D’escàndol aquell groc catifa damunt l’empedrat gris
D’escàndol la gent asseguda als bancs, sentint ploure el groc : xops de groc, aquelles madonnas assegudes als bancs del passeig de Josep Carner, davant les Drassanes, sortides d’una icona que no diré
Un es diu, veient coses com aquesta : de fet, ho va tenir bastant fàcil, Rublev
Molt probablement sigui la intensitat d’aquest moment d’esclat de tanta bellesa allò que sostingui aquesta ciutat. Barcelonota, Can Fanga. No pot ser d'altre manera
La força de levitació que té la contemplació d’un esdeveniment d’aquestes característiques és tan gran que els homes hem inventat per a entendre-ho, la pirotècnia, per entendre una miqueta més el miracle d’un dia com avui, sota les acàcies, ara
dilluns, 18 de juny del 2007
coraggio
Avui, més d'un de nosaltres, a Barcelona, prop de l'edifici Stella Maris (lloc d'aixopluc de gent marinera "—damos cobijo", explicava amb amabilitat l'home que ens ha rebut..), ens hem fixat en aquest Ferry
Coraggio és el seu nom,
C O R A G G I O
PALERMO
-
Potser li aniria aquesta lletra d'un poema de José Pedroni que sentiem fa una estona en un caset de Jorge Cafrune:
¡Gaucho!
Gaucho que estás en todas partes, en la tierra,
en los árboles, en toda pisada de caballo,
en todo vuelo de ave...
¡Gaucho de la Cruz del Sur, sobre la pampa grande!
Las piernas entre ramas, los ojos anhelantes,
desmontados andamos de tu coraje,
sin cuchillo, sin lazo, por amarillas calles.
Viento ladrón de libertad y honra metido en los trigales.
¿Dónde la voz que diga "¡Por aquí!" en nuestra amarga tarde;
dónde la voz de valeroso rumbo que nos enanque
y el ala del sombrero otra vez nos levante?
Fuerza que se ha alejado de nosotros,
por el mañana, ¡hágase!.
Vénganos otra vez, ¡Oh gaucho!, tu coraje.
Vénganos tu conciencia del deber. Vénganos tu arranque.
Tu cuchillo de fuego. Tu altivez. Tu donaire.
Tu canto de jilguero. Tu baile.
Tu corazón de niño. Tu ángel.
¡Vénganos sobre el campo, por el aire!
divendres, 15 de juny del 2007
... i el divendres... faves tendres:
A petició d'una oient (de fet no conec res dels Antònia Font, però buscant Sant Pere canta [mai + ben dit]) i amb l'ànim de donar-ne (d'ànim) als "selectos": BONS EXÀMENS a tothom.
dijous, 14 de juny del 2007
Que Torni
Tornant de la feina he sentit com un xiquet li deia a sa novia:
“ es que estic tan amb pau amb mi mateix!!”
El meu cansament sa convertit amb somriure ,pensant que os ho explicaria!
I un altra: फेंट एसपी पेर एले CANÇÓ दे ल'ओरिओल :)
Una noia li deia a un noi
“ m’alegro per la soledat” aqui el meu somriure s'ha convertit amb
carcajada tot pensant "que bestiota que es!" pero clar el refràn diu
" val mes estar sol que mal acompanyat" i en aquest cas imagino que la noia s'alegrava per la companyia soledat .... quina contradicció... :)
“ es que estic tan amb pau amb mi mateix!!”
El meu cansament sa convertit amb somriure ,pensant que os ho explicaria!
I un altra: फेंट एसपी पेर एले CANÇÓ दे ल'ओरिओल :)
Una noia li deia a un noi
“ m’alegro per la soledat” aqui el meu somriure s'ha convertit amb
carcajada tot pensant "que bestiota que es!" pero clar el refràn diu
" val mes estar sol que mal acompanyat" i en aquest cas imagino que la noia s'alegrava per la companyia soledat .... quina contradicció... :)
dimarts, 12 de juny del 2007
diumenge, 10 de juny del 2007
dissabte, 9 de juny del 2007
Tir amb arc al Papogay
Font-rubí està agermanat amb un poble occità que es diu Rieux. Per celebrar els 20 anys d'aquest agermanament avui ens han visitat i han portat una de les seves tradicions.Es tracta de fer caure a cops de fletxa un ocellot fet de ferro i fusta que anomenen Papogay.
Situen l'ocellot dalt d'un màstil de 45 m. tan alt com la torre de la catedral del seu poble.
divendres, 8 de juny del 2007
dijous, 7 de juny del 2007
Perfum
Perfum especialment intens el de les flors d'acàcia que aquest vespre han caigut de l'arbre, al moll de la plaça del Portal de la Pau
Akakia. Uns diuen : "la que té espines"; uns altres : "la que no té res dolent"
Segons l'Indiana Jones, la fusta de l'Arca era d'acàcia
Per cert, me n'oblidava : records del Pitu
Akakia. Uns diuen : "la que té espines"; uns altres : "la que no té res dolent"
Segons l'Indiana Jones, la fusta de l'Arca era d'acàcia
Per cert, me n'oblidava : records del Pitu
dimecres, 6 de juny del 2007
interruptors
Si hi arriben sencers (les motus tenen aquestes coses), es pensen casar el mes de Setembre de l'any vinent. També penjarem fotu :)
Ànim, Wendi i Josep !
iuuup-paa..
Avui algú ha parlat de piruetes de circ. Corro a desenterrar aquesta fotu del Linus que volia penjar fa dies. És de quan van anar a veure la Escola de Circ.
Amb l'impuls dels companys, iuuup-paaa.. amunt a volar !.. i tornar a terra que hi qui t'espera. Un altre que hi posa la música (quin vol més trist, si no hi ha la música de fons..)
El Linus ahir va acabar el batxillerat. A l'Insti van fer una arrossada amb els companys de curs. Des de que van començar les classes s'havien posat d'acord per dur la comptabilitat de les absències (felices absències !) dels professors. Al professor que va guanyar -el que més va faltar-, li van regalar entre tots.. un pernil !!. Però no van comptar que, fent honor a la seva habilitat, no es va presentar per recollir el premi :))
Gràcies pels vostres impulsos !
diumenge, 3 de juny del 2007
divendres, 1 de juny del 2007
La Sagrada Família
dimecres, 30 de maig del 2007
“La innocència dels infants és la glòria més gran de Déu”
Per casa volta ja fa uns dies un número de “Supergesto”, una publicació d’aquelles que es poden agafar al sortir de missa, que parla de les missions. Tots ens hem aturat, un moment o altre, a mirar la fotu de més amunt, que surt a la contraportada, i ens ho hem dit els uns als altres:
“-ja has vist la foto aquesta ?”
L’expressió del nen recorda la frase del títol, extreta d’un llibre que ens va passar el Santi, de Charles Péguy: “Le mystère de la charité de Jeanne d’Arc”
També hem tingut algun debat a l’hora de dinar sobre si els bitllets eren afegits amb Photoshop o la foto sortia tal qual..
Justament avui és el dia de santa Joana d'Arc. També és el dia d'un sant manresà i barceloní: el Dr. Pere Tarrés. I també.. el sant del Fernando:
Felicidades Fernando ! Recuerdos a todos !
[comentari apart, com en les obres de teatre :]
Aquesta entrada al blog la preparava abans de marxar de la botiga, avui a migdia. L'he deixat guardada com a esborrany i, abans de tancar, he mirat el correu. Resulta que hi havia un missatge del Santi amb una adreça de YouTube on es pot veure un retall d'alguna de les pel·lícules de Joana d'Arc. Després encara he rebut -també del Santi- una fotografia amb la reproduccíó d'una signatura que diu "Jehanne". Com que tinc dubtes de què és cada cosa, si us sembla bé -quin remei !- ho deixem per una nova entrada, tota ella dedicada a les misterioses relacions de Joana d'Arc i Vilabertran..
i ara, tal com deien sempre al final del Jan i Trancapins, o de la Patrulla dels Castors:
[continuarà]
diumenge, 27 de maig del 2007
divendres, 25 de maig del 2007
dimecres, 23 de maig del 2007
Record de la Fina amb motiu de la mort del Jaume
Recordeu la Fina, que fa 50 dies que ha perdut el seu estimat espòs Jaume. En la seva habitació de Roda, ella nota que el cor se li trenca recordant els moments passats al seu costat després de 60 llargs anys de convivència. El troba a faltar i la solitud i el desànim rosseguen el seu cor amb una amargor que sembla no tenir aturador. Digueu-li que deixi aquests pensaments tan negatius, que pensi que el Jaume des del cel li està dient:
Fina reposa, no deixis que la tristesa et venci, pensa que no estàs sola, tens la teva estimada filla Imma que no hi ha hora que no es recordi de tu i que demana amb totes les seves forces que siguis capaç de resistir aquest mal tràngol.
També tens el Santi que sempre ha volgut per tu el millor i que malgrat les seves mil ocupacions sempre té un pensament per a tu, perquè et recuperis i que la tranquil·litat torni als teus pensaments.
També tens els teus 6 néts que t’estimen com la iaia més volguda i desitgen veure’t bona per poder compartir amb tu uns ratets de l’alegria i despreocupació de la seva joventut.
Hi ha el Jordi que voldria que en aquests moments de solitud poguéssim fer un dinar d’aquells que ell prepara per poder està altra vegada tots junts al voltant d’una taula. I la Mercè, preocupada per la teva recuperació.
Les teves germanes que t’estimen tant, que cada dia resen perquè siguis capaç de suportar aquests moments tan difícils de la vida que un dia o altra tots hem d’encarar.
Fina, pensa que tots et tenim als nostres pensaments i t’enviem els millors desitjos.
Pensa que no estàs sola, que tens tota una família que malgrat la distància t’estimem i volem que et posis bé.
No t’oblidem
divendres, 18 de maig del 2007
dijous, 17 de maig del 2007
dimarts, 15 de maig del 2007
... Eleccions :)
Voteu-me i faré dels vostres ajuntaments pastissos , dels vostres carrers coques de pinyons ! dels vostres impostos monedes de xocolata voteu JAMEDINAT i tot serà bo i barat!
diumenge, 13 de maig del 2007
dimecres, 9 de maig del 2007
diumenge, 6 de maig del 2007
L'exposició del Pere
Crònica per a Vilabertran News de l'enviat especial -el Xevi- a la inauguració de l'exposició del Pere ahir a Rasquera:
En la última apareixen en Pere i l'Antonio, aquell amic que li dona suport amb temes de casa i a qui ha d'agraïr que ara estigui a Rasquera. Bon tio !!
Les altres son de l'acte inaugural de la exposició. El Pere i L'alcalde asseguts damunt la taula fent les xerrades de presentació e inauguració de l'exposició al local de la biblioteca. La resta (sento que siguin tant dolentes però això de fotografiar un fotògraf i una exposició de fotografia no és lo meu -ni lo de ningú-) intentant reflectir una mica l'ambient de la gent mirant les fotos. Va ser un acte senzill però crec que important per al Pere i jo diria que envoltat del carinyo que la gent del poble tenen a aquest peculiar Rasquerenc d'adopció.
dimarts, 1 de maig del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)