divendres, 11 de gener del 2008
dimecres, 9 de gener del 2008
per si calen els silencis.. (i 11)
Amb signes a fi que ni els eloqüents ni els retòrics ni els prolífics, amb signes molt críptics va dir d’amagat la frase coneguda, un memorial de sortida va dir, és una cosa santíssima el lampadari, és un estat perpetu les oliveres. Aquest és el pou, aquesta és la taula que hi ha al seu davant a aquest lloc li convé santedat aleshores cantà aquest càntic : brolla pou canteu-li que prínceps excavaren que notables van foradar!
dimarts, 8 de gener del 2008
diumenge, 6 de gener del 2008
En aquest dia alegre de Reis, però de regust una mica trist per allò del sant-tornem-hi, hem rebut d'en Joan Ordi aquest text que us copio avui, millor que demà o demà passat, doncs potser ens pot ajudar a viure aquests últims dies de Nadal amb més optimisme filosòfic :)
En tornar de les vacances de Nadal, un professor de filosofia va reprendre les classes sense contemplacions intentant mostrar als alumnes que tota pregunta sempre pressuposa determinats implícits. Per exemple, si preguntem a un amic «Com et trobes?», podem pressuposar que fa mala cara. Un dels alumnes, però, no acabava d’entendre ni l’exemple ni què volia dir el professor. Com que demanava més explicacions, el professor li va contestar:
- Recordes la pregunta que ha fet la Mariona al començament de la classe?
- Quina?
- La que deia: «Per què després de les vacances sempre hem de tornar a classe?»
- Ah, sí.
- Doncs aquesta pregunta sembla descansar en l’implícit que l’esbarjo, el descans i el divertiment són fins per ells mateixos.
L’alumne encara va entendre menys aquest segon exemple de la teoria. Raó per la qual el professor va passar a citar Aristòtil, amb l’esperança que, amb una autoritat tan acreditada, el tema resultés decidit:
No cal dir que, a la Mariona, no li agradava Aristòtil i que l’altre estudiant va continuar tan perplex com abans.
En tornar de les vacances de Nadal, un professor de filosofia va reprendre les classes sense contemplacions intentant mostrar als alumnes que tota pregunta sempre pressuposa determinats implícits. Per exemple, si preguntem a un amic «Com et trobes?», podem pressuposar que fa mala cara. Un dels alumnes, però, no acabava d’entendre ni l’exemple ni què volia dir el professor. Com que demanava més explicacions, el professor li va contestar:
- Recordes la pregunta que ha fet la Mariona al començament de la classe?
- Quina?
- La que deia: «Per què després de les vacances sempre hem de tornar a classe?»
- Ah, sí.
- Doncs aquesta pregunta sembla descansar en l’implícit que l’esbarjo, el descans i el divertiment són fins per ells mateixos.
L’alumne encara va entendre menys aquest segon exemple de la teoria. Raó per la qual el professor va passar a citar Aristòtil, amb l’esperança que, amb una autoritat tan acreditada, el tema resultés decidit:
«La felicitat no està, doncs, en el divertiment. Seria realment absurd que el fi de l’home fos divertir-se, com si calgués passar tota la vida preocupat i patint molt per a esbargir-se. Tot ho elegim, per dir-ho així, amb vista a una altra cosa llevat de la felicitat, que és el fi últim. Per tant, afanyar-se i patir per divertir-se és una actitud nècia i molt infantil. En canvi, esbargir-se a fi d’afanyar-se més, com deia Anacarsis, sembla prou assenyat. El divertiment és una mena de repòs. Com que no podem treballar contínuament, ens cal reposar. Per tant, el repòs no és un fi, ja que reposem amb vista a l’activitat.»
Aristòtil, Ètica nicomaquea, 10,6
No cal dir que, a la Mariona, no li agradava Aristòtil i que l’altre estudiant va continuar tan perplex com abans.
dissabte, 5 de gener del 2008
divendres, 4 de gener del 2008
dijous, 3 de gener del 2008
per si calien els silencis.. (10)
(un altre text per "consolar-nos", si és el cas -segons sembla ser que ho és- de que el Santi no té oportunitat de fer-nos arribar la il·lustració del nové dia de Nadal. Que és com dir: una "recompensa" a un altre petit "holocaust")
El paradís — sota les seves màscares amoroses, cosmològiques, històriques, religioses — comporta abandonar tota possessió i, una de les expressions sense dubte més fortes es troba en el cant catorze d'un poema: «Amb tot el meu amor m’ofereixo en holocaust». La recompensa de la gràcia il·luminant no es fa esperar. Un sol error d’apreciació i seria el masoquisme místic, però no: el paradis en Dant és demostració i raóRao perduda de la poesia ?
El paradís — sota les seves màscares amoroses, cosmològiques, històriques, religioses — comporta abandonar tota possessió i, una de les expressions sense dubte més fortes es troba en el cant catorze d'un poema: «Amb tot el meu amor m’ofereixo en holocaust». La recompensa de la gràcia il·luminant no es fa esperar. Un sol error d’apreciació i seria el masoquisme místic, però no: el paradis en Dant és demostració i raóRao perduda de la poesia ?
dimecres, 2 de gener del 2008
dimarts, 1 de gener del 2008
cap d'any a Rasquera
Primer vem entrar al bar del Víctor que ens va invitar a un cafè; allà hi havia també en Bernat, l'alcalde, capficat en una partida de domino que estava jugant amb tres o quatre persones més. Diria que si no va ser més efusiu era perquè ells dos acabaven de tenir una petita discussió en la que el Pere li reclamava una major seguretat ciutadana.. Ja hi haurà oportunitat un altre dia..
Després vem arrencar la nostra Transporter empenyent-la (ahir tenia mal dia, la pobre), cosa que ens va donar oportunitat de conèixer dos rasquerencs més, amables i bons empenyedors. Vem anar cap al tros del Pere. Un lloc molt bonic rodejat de pins i oliveres, potser alguna alzina i murs de pedra seca d’aquells que separen els camps. Vem entrar a la rulot i vem poder veure els tresors que allí hi té: les dues pipes, els dos diccionaris, les fotos i els dibuixos més estimats, l’estufa de butà, el lot frontal i les espelmes, la ràdio “a manovella” i els carregadors solars. Una mica més amunt hi viuen uns quants gossos que, moltes nits, diu el Pere, no el deixen dormir amb els seus lladrucs i gemecs. Se sent per tot arreu la bona olor de la farigola i el romaní que allí abunden. Les pedres són de colors blancs, negres i ocres-taronja, com la terra, que a mi em recorden Coll de Jou; el cel és net i l'aire pur, sempre en moviment com si fossin els molins de vent que allí hi ha, i no a l’inrevés, els qui li donen vida.
De seguida vem tornar al poble per comprar el que faltava per al sopar. Quan vem haver acabat van arribar el Xevi i la Mª Carme. Vem fer plegats una visita al Telecentre. Vem veure moltes fotos que té guardades a l’ordinador principal: a destacar una col·lecció bonica de veritat, en blanc i negre, sobre la jove banda musical del poble (al “Pot” en podeu veure una mostra). Més tard vem poder “re-conèixer” alguns components de la banda. De tan en tant entraven alguns xiquets del poble demanant si era obert. –Que no teniu ordinador, a casa?, els vaig demanar a un grupet de tres noies. –Sí, però és que a casa no hi ha internet, van contestar. Vem veure la mica d’exposició de retrats que allí hi té muntada el Pere, i també un quadre amb el poema de la molsa i el de les xancletes, del Santi. Al sortir ja començava de fer-se fosc.
Ens vem arribar a la casa de l’Antonio, aquella que havia rehabilitat el Pere i que ara està apunt de ser ocupada per uns nous propietaris. Vem encendre foc a l’estufa i vem preparar el sopar de cap d’any: entrepà de pernil o de formatge, croquetes, espàrrecs amb maionesa, patates fregides i ous Kinder. Va haver-hi intercanvi de regals i molta estona per xerrar. Va ser una conversa animada i sincera. El Xevi va tocar la guitarra i el Pere el va acompanyar amb la harmònica. El Joan va explicar alguns acudits. Ens va venir a visitar el Joan, un amic del Pere, caçador, que ens va ensenyar un porc senglar mort, enorme, que acabava d’arreplegar a la carretera. Algú el devia atropellar i ell el va recollir. Feia fred gros: la llenya que havia de durar fins l’any vinent es va acabar abans d’hora, cosa que va forçar un canvi de plans: així com teníem intenció de fer nit allí, vem haver de preparar-nos per marxar després de les campanades. Els vidres dels cotxes havien acumulat una capa compacta de glaç.
Les campanades les vem sentir a la plaça del poble. Jo diria que no érem més de cent persones. Allí tothom es coneix i al Pere tothom li té confiança. Vem ser presentats a força coneguts. El rellotge del campanar de l’església de sant “Domingo”, com la gent del poble, no s’està de filigranes i va per feina: va fer les seves dotze campanades pelades, de les de veritat, sense quarts ni avisos i va donar l’any per estrenat. Una última salutació als de prop i vem marxar de pressa abans no ens ruixessin amb cava..
La sensació al tornar –li vaig dir al Pere després en un SMS – em recordava la que em va quedar de petit quan vaig llegir el conte de la venedora de llumins. Com ens necessitem els uns als altres..! Si jo, si nosaltres i vosaltres ens podem aportar un plus d’escalfor, Pere.. Crec que ahir era el que tots desitjàvem..
dilluns, 31 de desembre del 2007
diumenge, 30 de desembre del 2007
dissabte, 29 de desembre del 2007
divendres, 28 de desembre del 2007
dijous, 27 de desembre del 2007
dimecres, 26 de desembre del 2007
dimarts, 25 de desembre del 2007
els dotze dies de Nadal
On the first day of Christmas, my true love sent to me A partridge in a pear tree.
On the second day of Christmas, my true love sent to me Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the third day of Christmas, my true love sent to me Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the fourth day of Christmas, my true love sent to me Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the fifth day of Christmas, my true love sent to me Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the sixth day of Christmas, my true love sent to me Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the seventh day of Christmas, my true love sent to me Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the eighth day of Christmas, my true love sent to me Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the ninth day of Christmas, my true love sent to me Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the tenth day of Christmas, my true love sent to me Ten lords a-leaping, Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the eleventh day of Christmas, my true love sent to me Eleven pipers piping, Ten lords a-leaping, Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the twelfth day of Christmas, my true love sent to me Twelve drummers drumming, Eleven pipers piping, Ten lords a-leaping, Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree !
- EN CATALÀ -
El primer dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar una perdiu en una perera.
El segon dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar dues tórtores i una perdiu en una perera.
El tercer dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El quart dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El cinquè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El sisè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El setè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El vuitè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El novè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El desè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar deu cavallers saltant, nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
L'onzè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar onze gaiters tocant la gaita, deu cavallers saltant, nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El dia dotzè de Nadal el meu amor de debò em va enviar dotze tamboriners tocant el tambor, onze gaiters tocant la gaita, deu cavallers saltant, nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d’or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dos tortugues - colom ( dues tórtores ) i una perdiu en una perera.
( Cançó popular anglesa del S. XVI. El el vídeo la canten John Denver i els Muppets )
dilluns, 24 de desembre del 2007
dijous, 20 de desembre del 2007
Comptar fins a nou
La primera, a la cantonada del carrer de Casp. La segona al carrer de Girona. La tercera, al del Bruc. La quarta a la Via Laietana. La cinquena a la plaça dels Peixos. La sisena al Portal de l’Àngel. La setena a la plaça Reial. La vuitena, molt ben enquadrada, al capdamunt del carrer Nou de Zurbano. La novena, durant l’estona més llarga, apareix amb tot el seu esplendor, amb tota la seva desbordada i desbordant intensitat, interrompuda només subtilment de tant en tant per les branques seques dels imponents plàtans de la rambla de Santa Mònica.
Veig cada dia, deia, der helle Morgenstern, l'estel resplendent del matí
diumenge, 16 de desembre del 2007
dijous, 13 de desembre del 2007
alta màgia
Aquí al blog, que també és una mica un museu (a vegades ho sembla de veritat, un museu, de tan aborrit com és..), no podia deixar de sortir-hi, aquest cartell. El va fer el Santi per al lloc on sovint va a dinar. Tal com ell ho explica:
«..es diu "Les Drassanes" i en Robert fa com de gerent dels amos que són al costat i que entre moltes altres propietats, tenen el, també restaurant, "Los de Zamora"... Hauríeu de conèixer els tres personatges : en Robert, la Loli que cada dia em prepara postres embolicades amb paper de plata "per les nenes" i en Paquito del qual seria llarg de parlar»
finestra
allò que ens manca,
un enyor desmesurat, cantem
per a desvetllar l'aurora
lletres Santi
música Joan, Romà petit, MªCarme
dimecres, 12 de desembre del 2007
per si calien els silencis.. (9)
Segueixo dient, doncs, que hi ha una hora plena de goig, una hora en la qual no em manca res. Allò que ens manca cantem o no tenir és el principi del desig i així les coses, només un enyor desmesurat, un dol sense límits, només la sinceritat més completa sota el cel podia aconseguir una joia més gran que la d’ells ( quan et preguntaran «—Quina és la càrrega?» els has de dir : «—Sou vosaltres la càrrega!» perquè càrrega ho serà per a cadascun la seva paraula ) o fer-me obrir la boca — n’exhali l’expressió, en reveli el so, res no s’amagui a la seva calor — o que se’m paralitzi la mà o que se m’encasti la llengua al paladar si mai deixava d’anomenar-te, paradís, d’evocar-te, per inspirar els meus cants. O salms , sí, només salms, per a desvetllar l’aurora !
dimarts, 11 de desembre del 2007
la plaça de l'església de Collpelat
«El noi donà una volta per la plaça, a poc a poc, amb les mans a la butxaca, i aviat es va aturar a prop d'on seien els de la colla.
En Pau va ser el primer de veure'l:
—Mireu, nois, tenim visita.
Els altres van mirar, encuriosits, el nouvingut.
—No és d'aquí —va dir la Teresa a la Rocío, en veu baixa.
—No... Si sembla un rodamón! Mira que mal vestit que va! —comentà l'altra noia.
En Cili no va trigar a alçar-se i es va adreçar al foraster:
—Hola!—va dir.
—Hola! —va fer l'altre.
—Què hi fas, per aquí?
—Mira, he arribat aquest matí.
—Amb la teva família?
—No. No tinc família.
—No?
—No.
Mentrestant, els altres també s'havien alçat i ara volta-ven el noi.
—I de què vius? —va preguntar la Ramoneta.
—Mira, si em donen feina, treballo i, si no, demano almoina.
—Pobret! —va fer la Teresa, fent el bot. Era una ànima tendra, la Teresa.
—Doncs, noi, t'ho deus passar força malament ! —comentà en Pau.
—A vegades sí i a vegades no —va dir el noi.
—I on dorms? —preguntà en Toni.
—Allà on puc.
Tots van restar silenciosos, sense saber què dir. Finalment, en Cili li preguntà:
—I avui, on penses dormir?
El noi, per tota resposta, va alçar les espatlles.
—I dinaràs? —preguntà la Ramoneta. El noi va fer el mateix gest.
Van quedar tots altra vegada en silenci, fins que en Cili, tot decidit, agafà el noi d'un braç i li va dir:
—Vine! Amb una mica de sort, avui menjaràs alguna cosa i dormiràs a aixopluc.
I se'l va endur carrer de l'Església avall.
—On el dus, Cili? —preguntaren els altres.
—A casa la vella Reveia. Molt serà que no tingui llàstima d'aquest pobre xicot!
Mentre la colla abandonava la plaça, al campanar de l'església van sonar dotze campanades.
Un dels vells s'alçà feixugament.
—És hora d'anar a la teca, nois!
—Sí —va dir un altre, aixecant-se també—. Avui la meva vella m'ha promès un plat de faves, d'aquells que es fan dir sí senyor !»
------
Fa tres dies -el 8 de desembre- va morir Sebastià Sorribas i d'aquí a onze dies -el 23 de desembre- farà dos-cents anys del naixement de Sant Antoni Maria Claret, collpelatencs -sallentins- tots dos.
El text és de "la Cinquena gràcia de Collpelat", i en el dibuix, de la plaça de l'església de Sallent, també els hi veiem a tots dos: el pare Claret a l'estàtua i en Sebastià -el Cili ?- parlant amb en Càndid el nouvingut («sí, em dic Càndid -i després d'uns pausa afegí somrient-: Us asseguro que jo no en tinc cap culpa !»)
dilluns, 10 de desembre del 2007
diumenge, 9 de desembre del 2007
dissabte, 8 de desembre del 2007
dimecres, 5 de desembre del 2007
diumenge, 2 de desembre del 2007
Advent 1
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor !»
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
«Anem a la casa del Senyor !»
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
(...)
Augureu la pau a Jerusalem:
«Que visquin segurs els qui t'estimen !
Que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets!»
«Que visquin segurs els qui t'estimen !
Que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets!»
Per amor dels meus germans i els meus amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu !»
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu !»
del Salm 122
per si calen els silencis.. (8)
La poesia no és un gènere literari especialment noble
Més aviat el fet de poetitzar és una d’aquelles activitats humanes en les quals es posa en joc la veritat
D’aquí el seu veïnatge amb la filosofia o la mística
Aquesta proximitat permet que ambdós discursos llisquin plegats
Més aviat el fet de poetitzar és una d’aquelles activitats humanes en les quals es posa en joc la veritat
D’aquí el seu veïnatge amb la filosofia o la mística
Aquesta proximitat permet que ambdós discursos llisquin plegats
---------------
(continuem la transcripció dels "papers" que va deixar el nostre estimat cosí Santi abans de marxar a Cuba.
Anunciem amb joia -per alguna cosa deu ser que aquest vuitè lliurament s'escau en el primer diumenge d'Advent- que ens ha arribat notícia del seu retorn. Segons una font fidedigna la seva arribada va tenir lloc, discretament com sempre -no hi havia periodistes-, dilluns passat. Aquesta font no és altra que el porter de Stella Maris: ens va dir que l'havia vist baixar del buc "Audàcia", de pavelló Italià. Segurament devia fer escala a Nàpols o, més probablement, a Civitavecchia..
Benvingut de nou, Santi. Et trobàbem a faltar)
divendres, 30 de novembre del 2007
diumenge, 25 de novembre del 2007
dijous, 22 de novembre del 2007
dimarts, 20 de novembre del 2007
Hola Ladrón !
És un dibuix que em va deixar la MªCarme a l'entrada de casa seva, just al obrir la porta, a sobre de les capses d'etiquetes que anava a recollir-li. Hi deia escrit:
HOLA LADRÓN !!!, ESTAS ETIQUETAS VALEN UN MONTÓN
Avui és com si digués: "Veieu allà dalt? Bon dia !!!"
per si calen els silencis.. (7)
Saludo a tots aquells que s’han embriagat i han embogit en el desig del món de la llum
En el seu amor apassionat per la majestat de la llum de les llums i que en els seus èxtasis s’han fet semblants als Set Molt Forts
El seu cas guarda una lliçó per a tots aquells que siguin capaços de comprendre
En el seu amor apassionat per la majestat de la llum de les llums i que en els seus èxtasis s’han fet semblants als Set Molt Forts
El seu cas guarda una lliçó per a tots aquells que siguin capaços de comprendre
divendres, 16 de novembre del 2007
JA NO CALEN ELS SILENCIS!!!! ;)
Queridos tios:
Aunque sea a estas horas de la noche y desde un ordenador yankee sin tildes ni egnes, os quiero hacer participe de nuestra alegria.
Belen y yo esperamos nuestro primer nene o nena para Junio del agno que viene. Como os podeis imaginar estamos como locos, la verdad. Os iremos contando con mas detalles, porque ademas parece que volveremos a vivir a Espagna para entonces.
De momento os queria adelantar esto. Un fuerte abrazo y muchos besos a todos!!!
Nacho.
Aunque sea a estas horas de la noche y desde un ordenador yankee sin tildes ni egnes, os quiero hacer participe de nuestra alegria.
Belen y yo esperamos nuestro primer nene o nena para Junio del agno que viene. Como os podeis imaginar estamos como locos, la verdad. Os iremos contando con mas detalles, porque ademas parece que volveremos a vivir a Espagna para entonces.
De momento os queria adelantar esto. Un fuerte abrazo y muchos besos a todos!!!
Nacho.
dijous, 8 de novembre del 2007
per si calen els silen.. (6)
Tingueu en compte els afanys !
Hi havia nits que no descansava, que no entrava a la cambra fins que el nom
Quina alegria, aleshores
Ja posava els meus peus al seu llindar, com aquell dia quan em van dir «anem!»
I vaig alçar els ulls
Els meus ulls vaig alçar com els ulls de, finalment vaig alçar i d’on em vindrà el perfum, em preguntava
El perfum que des del cap escampa
S’escampa per la barba fins al coll tot al llarg dels vestits
El perfum que, recent com la rosada, tot ell escampa
Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel
Que tot allò que respira em semblava somniar els llavis plens de rialles la boca de crits de festa, em bullia, cent graus centígrads em bull la lloança als llavis, el tema, el desfici dels meus cants
Eu, canteu, vosaltres també, els que us quedeu !
Hi havia nits que no descansava, que no entrava a la cambra fins que el nom
Quina alegria, aleshores
Ja posava els meus peus al seu llindar, com aquell dia quan em van dir «anem!»
I vaig alçar els ulls
Els meus ulls vaig alçar com els ulls de, finalment vaig alçar i d’on em vindrà el perfum, em preguntava
El perfum que des del cap escampa
S’escampa per la barba fins al coll tot al llarg dels vestits
El perfum que, recent com la rosada, tot ell escampa
Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel
Que tot allò que respira em semblava somniar els llavis plens de rialles la boca de crits de festa, em bullia, cent graus centígrads em bull la lloança als llavis, el tema, el desfici dels meus cants
Eu, canteu, vosaltres també, els que us quedeu !
dimecres, 31 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (5)
Em vaig fer una cabana allà on viuen els homes. No sento, però, ni la fressa dels seus cavalls ni la dels seus carros. Com pot ser, això? El cor distant crea soledat. Darrere la tanca de ponent, des d’on, lluny, es veuen els cims del sud, faig un pom amb crisantems. En vesprejar, l’aire de les muntanyes és deliciós. Els ocells s’empaiten els uns als altres. Tot això té un sentit pregon. Sempre, però, que vull parlar-ne, em manquen les paraules...
dilluns, 29 d’octubre del 2007
dimecres, 24 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (4)
Quant d'exili és capaç de suportar el ser humà, quan desarrelament per fer-se sabi ? – és a dir, resistent al destí. La desesperança el fa audaç
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Recollida selectiva a la plaça de l’ajuntament
Un xaval davant meu i en veu alta ha fet la següent reflexió al anar a tirar un paquet de tabac als containers
El tabac es una planta!, per tant a la orgànica !
El tabac es una planta!, per tant a la orgànica !
per si calen els silencis.. (3)
Sento un parlar que m’és desconegut: «Li he tret el pes de les espatlles, i els cabassos de les mans. Has cridat quan et veies oprimit, t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós, t’he provat a les fonts de Meribà, t’he alimentat amb la flor del blat i amb la mel abundant de les roques.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
dijous, 4 d’octubre del 2007
el Pere ens ha avisat...
El Pere ens ha avisat que ja es pot visitar un pot, el seu nou blog. De moment prefereix no obrir-hi secció de comentaris, encara que seran ben rebuts, diu, els comentaris que vulguem fer-li per correu electrònic.
Hem afegit nou enllaç a la columna de la dreta de TotsElsJardinsDelMón.
Hem afegit nou enllaç a la columna de la dreta de TotsElsJardinsDelMón.
per si calen els silencis.. (2)
Et creus creient – és a dir concedint a la fe pura el valor immunològic suprem: donadora de salut i de vida eterna
dimecres, 3 d’octubre del 2007
DIVENDRES 5 Octubre '07
22.00hs CONCERT DE JUSTO Y LOS PECADORES
A la Sala Luz de Gas de Barcelona
Entrada: 6 €
també actuen al festival de blues de Cerdanyola vegeu la web
I el DIVENDRES 19 Octubre a la sala Scum de Tarragona
22.00hs CONCERT DE JUSTO Y LOS PECADORES
A la Sala Luz de Gas de Barcelona
Entrada: 6 €
també actuen al festival de blues de Cerdanyola vegeu la webI el DIVENDRES 19 Octubre a la sala Scum de Tarragona
dilluns, 1 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (1)
«El món és rodó a l’entorn d'un ser-aquí rodó. Pells i horitzons mantenen allò que és viu en límits vius. En el contorn diví, pell i horitzó es tornen idèntics. En les nits calentes del ser, la vida individual se sent diluïda en mig de l’esfera vital. Així doncs, en cercles tan bons, el ser-aquí seria sempre un ser en el lloc oportú»
---------------
Amb la transcripció d'aquest primer text, avui us proposem l'inici d'una relectura assossegada dels "papers" que el nostre estimat cosí va deixar abans de marxar a Cuba
els de l'arxiu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)