Ahir a la nit, la Núria va arribar esverada a casa : « —Que no ho heu vist ? » « —Què ? » « —La lluna ! »
Efectivament, des del pati interior de la mansarda lluïa nitida, elèctrica, quasi plena, espectacular
Així és que va anar a buscar la càmera digital i va fer una fotografia, però amb... flaix !
Això va comportar dues coses
La primera, una sèrie d’exclamacions que van sortir de molts balcons i finestres que venien a dir : « mira, hi ha algú que l'ha fotografiada ! »
Utilitzant el famós mètode de l’exageració poètica, podríem dir, per fer-nos entendre, que era tot el barri que estava mirant... una mica més amunt... cap un mateix lloc : — Fantàstic ! Grandiós ! Estimulant ! No trobeu ?
La segona cosa, i no menys important, va ser que la Núria va repetir la foto sense flaix
Jo, que ja sóc una mica curt de vista, la vaig veure borrosa però inspiradíssima. Els teulats iluminats i el perfil perfectament retallat dels edificis i la lluna ! Quina preciositat !
Li vaig dir, però, que l’hauria de repetir amb un suport que mantingués la càmera ben fixa ja que forçosament amb el llarg temps d’exposició que havia necessitat la càmera, ella ( la Núria ) havia fet, si més no, tres o quatre respirades
Aleshores vaig veure com feia unes proves, de les quals em va ensenyar la tercera
Al visor de la càmera apareixia dibuixada tremolosament la paraula « n u r i a »
« Què et sembla — va dir — d’això en podríem dir tinta de lluna, oi ? »
5 comentaris:
Justament jo, a la mateixa hora, era a la font de la "tinta de lluna" recarregant la meva shnörkel.
La vaig veure, la lluna, indefectiblement la mateixa, de una forma diferenta.
Reflexada en un vidre texturat, sense teules, però igual de bellugadissa.
No va dir el meu nom, però es maravellos que la Nuria, en Santi i jo fem servir la mateixa tinta.
Be, tot el barri, i fins i tot les terres de l´Ebre, i allá d´on en diuen la mitja lluna...
I, jo, en la mateixa hora em disposava a entrar en el somni de la nit. Vaig dubtar de si deixar la persiana oberta perquè la "tinta de lluna" escrivís noms, somnis i fantasies..............
Avui que és nit de lluna plena.
"... cien miradas de piedra que miran hacia adentro y hacia la eternidad del horizonte...."
Pablo Neruda
Trobo que lliga molt amb l'entrada "probabilitat zero" que parla de la flor escrita amb tinta de sol i també lliga amb aquella del Xevi i el telescopi...
Publica un comentari a l'entrada