diumenge, 29 de juny del 2008
dimecres, 25 de juny del 2008
Aneu-se preparant per la “botada” o bateig del vaixell !!! :)
El Xevi ja amb el pal major als dits! Ja nomes li falten les veles, uns llistons i un parell de c...... jajajajajaja petons a TOTS!!!
dimarts, 24 de juny del 2008
dilluns, 23 de juny del 2008
dissabte, 21 de juny del 2008
ens casem !
La Wendy i el Josep fa mesos que van preparant el casament. Ja tenen el pis a punt. És a Sant Joan de Vilatorrada (al carrer mare Teresa de Calcuta). Hi han posat els mobles i el Josep dorm allí. Ho han anat preparant a consciència, amb molta il·lusió. Hi ha dos nivells: a baix el menjador, la cuina i una o dues habitacions, i a dalt un estudi, el dormitori (amb un sostre que fa baixada i té dues finestres per veure el cel), un bany i una terrassa perfecte. Tenen un gos petitó, simpàtic i pelut que es diu Nacu.
La Wendy traballa en les oficines d'una empresa de construcció d'aspiradors industrials de Manresa (Industries FAPP), i el Josep a les oficines centrals de Caixa Manresa, de moment amb contracte temporal. El Josep aquest any ha fet l'assignatura que li faltava per acabar l'Enginyeria Tècnica Informàtica.
En principi, comptem que vinguin al casament pares, avis, tiets i cosins dels nuvis més alguns amics seus que no hi poden faltar, però si voleu venir (parlo dels meus tiets i dels meus cosins i els seus fills -i dels de la Isabel-) estarem molt contents. Si ho feu, aviseu aviat..
La foto que deixo aquí a sota és la "portada" de la invitació; el text de la foto de dalt és a la part de dins, la que es veu quan s'obre el tarjetó. La invitació l'han preparat ells dos i els anells són els seus "de veritat"
divendres, 20 de juny del 2008
camí de casa
«Oh ! al senyal de la primavera, el primer retorn cap a muntanya ! La tribu, abans de traspassar l'Umer-Rebia, i de tornar així a la «pròpia casa», es concentra com per celebrar un ritu.
»Es tracta d'organitzar la travessada. Fins els berbers individualistes hi volen un xic d'ordre. És la vida, que mana. Cada fracció rep la indicació del seu torn. Operació delicada i temible, ja que sempre hi ha algun incident, quan no arriba a catàstrofe.
»El pont, construït amb grossos troncs que arriben d'una banda a l'altra, coberts de brancam amb un xic de terra al damunt, és estret i sense baranes. Per sota, les aigües --que també són berbers--, enfurides de veure's empresonades en aquell llit massa estret, es llancen a l'assalt d'aquests murs que les comprimeixen, com si volguessin amagar la vergonya que senten per haver-se deixat encativar per l'embolcall de boires que porten, i proclamen la seva ira amb uns bramuls que l'eco encara engrandeix i fa més espantosos.
»Cabres, ovelles més o menys ben arrenglerades, de primer es neguen a aventurar-se davant l'abisme. I quan s'hi decideixen, en resulta una cursa precipitada i en desordre, un entropessar immens. Crits de la gent, bels porucs de les ovelles o bels rabiosos de les cabres, bramuls dels bous, estrèpit de la torrentada, follia col·lectiva, esvalot singular !
»A banda i banda, hi ha en guàrdia equips de joves bons nedadors. I quan alguna cosa, o bèstia, o persona, cau a l'aigua, miren de salvar-ho.
»Dos, tres dies, ha durat aquesta lenta travessada, ininterrompuda, i feixuga per a tothom. Ara, les noies boniques, fins aleshores atrafegades, es retiren. En un barranc --anomenat «el barranc d'empolainar-se»-- tornen a posar-se els seus bells ornaments. I amb tota solemnitat, al ritme de les aclamacions dels joves que ja són a l'altra banda, toquen el tamborí o bé acompassen la marxa amb els seus picaments de mans, i passen a l'altra riba, desfilant amb no poc d'orgull davant de la tribu, tan orgullosa com elles. Amb tant de jovent, la raça s'emmiralla i s'exalta alhora en tots els seus desigs i esperances de subsistència».
Albert Peyriguère, citat per Michel Lafon a la seva biografia "El Pare Peyriguère", Publicacions Abadia de Montserrat, "traduida per un monjo de la cratoixa de Montealegre que vol conservar l'anonimat" (anonymous :)
Som nosaltres !
»Es tracta d'organitzar la travessada. Fins els berbers individualistes hi volen un xic d'ordre. És la vida, que mana. Cada fracció rep la indicació del seu torn. Operació delicada i temible, ja que sempre hi ha algun incident, quan no arriba a catàstrofe.
»El pont, construït amb grossos troncs que arriben d'una banda a l'altra, coberts de brancam amb un xic de terra al damunt, és estret i sense baranes. Per sota, les aigües --que també són berbers--, enfurides de veure's empresonades en aquell llit massa estret, es llancen a l'assalt d'aquests murs que les comprimeixen, com si volguessin amagar la vergonya que senten per haver-se deixat encativar per l'embolcall de boires que porten, i proclamen la seva ira amb uns bramuls que l'eco encara engrandeix i fa més espantosos.
»Cabres, ovelles més o menys ben arrenglerades, de primer es neguen a aventurar-se davant l'abisme. I quan s'hi decideixen, en resulta una cursa precipitada i en desordre, un entropessar immens. Crits de la gent, bels porucs de les ovelles o bels rabiosos de les cabres, bramuls dels bous, estrèpit de la torrentada, follia col·lectiva, esvalot singular !
»A banda i banda, hi ha en guàrdia equips de joves bons nedadors. I quan alguna cosa, o bèstia, o persona, cau a l'aigua, miren de salvar-ho.
»Dos, tres dies, ha durat aquesta lenta travessada, ininterrompuda, i feixuga per a tothom. Ara, les noies boniques, fins aleshores atrafegades, es retiren. En un barranc --anomenat «el barranc d'empolainar-se»-- tornen a posar-se els seus bells ornaments. I amb tota solemnitat, al ritme de les aclamacions dels joves que ja són a l'altra banda, toquen el tamborí o bé acompassen la marxa amb els seus picaments de mans, i passen a l'altra riba, desfilant amb no poc d'orgull davant de la tribu, tan orgullosa com elles. Amb tant de jovent, la raça s'emmiralla i s'exalta alhora en tots els seus desigs i esperances de subsistència».
Albert Peyriguère, citat per Michel Lafon a la seva biografia "El Pare Peyriguère", Publicacions Abadia de Montserrat, "traduida per un monjo de la cratoixa de Montealegre que vol conservar l'anonimat" (anonymous :)
Som nosaltres !
dijous, 19 de juny del 2008
dimecres, 18 de juny del 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
Trobada cosines 14 Juny
Post dedicat a la mima, ja que ella va passar volant sense poguer aterrà per culpa dels nuvolots !!!
llar de foc
«A mesura que ens anem allunyant del dia que ens foren presos els éssers més estimats, insensiblement els anem trobant menys absents: ens són més presents, més prop de nosaltres. No ens manca sinó veure’ls, però són ben nostres. Ens pertanyen , ens són donats de nou, es barregen amb la nostra vida de cada instant.»
(Pare Peyriguère, citat per Michel Lafon en la seva biografia editada per Publicacions Abadia de Montserrat)
"Espero sorprendre", va dir el Pere quan ens va enviar la foto...
dilluns, 16 de juny del 2008
tarda de cireres
En cabat, vem berenar coca i xocolata. Li vaig fer una pregunta a l'Ernest: quan terreny li semblava a ell que faria falta per alimentar durant tot l'any una família de cinc o sis persones. S'ha va pensar una estona i després va sentenciar: una hectàrea. Però igualment passarien gana, va dir, vivint de l'hort i prou.. Després, entre tots, hi vem anar afegint una dotzena de gallines, una cabra, dues vaques..
dimarts, 10 de juny del 2008
1,2,3...otro manubens!
MÍA
ahí está la ratilla!!
es muy guapa, aunque en la foto sale un pelín arrugada.
es un gusiluz!!!!
(Gonza)
dilluns, 9 de juny del 2008
Safata d'entrada del mòbil a les 21:18
"Nassio!
3,800Kg.
Luego os mandamos foto
Abrazos. "
:) FELICIDADES
NACHO Y BELEN
Y A TODOSSSS!!!!
I TOTS!!!
I DEMÀ ANIVERSARI MARYCARMEN
LA ABUELITA DEL RECIEN MANUBENS!!
Ja os penjarem foto deseguida que ens enviin!!!
3,800Kg.
Luego os mandamos foto
Abrazos. "
:) FELICIDADES
NACHO Y BELEN
Y A TODOSSSS!!!!
I TOTS!!!
I DEMÀ ANIVERSARI MARYCARMEN
LA ABUELITA DEL RECIEN MANUBENS!!
Ja os penjarem foto deseguida que ens enviin!!!
divendres, 6 de juny del 2008
dimarts, 3 de juny del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)