(Notes del quadern de camp)
Trobo a terra, escrit a mà, en un paper, això:
Si por mi fuera
cada día
vendría a beber agua,
pura agua, agua pura.
Agua de limón,
agua que no se pide,
agua que te la dan,
de limón, mon, mon.
Fresca y ácida,
enorme y casi esdrújula,
como bésulos
como los bésulos de sol
Penso que li falta música, a aquesta cançoneta
Penso si hi haurà algú, en aquesta vila que es caracteritza pels seus músics, que algun dia en compondrà els acords
dijous, 28 de setembre del 2006
Visita a Vilabertran
(Notes del quadern de camp)
A les parets d’una colla de façanes seguides observo la repetició d’un cartell que anuncia uns cursets de dietètica. Hi ha dibuixos de cassoles, d’herbes de l’hort i de fruites
L’eslògan, la frase triada de reclam, amb una tipografia destacada, i en diagonal diu : « i tu, que menges ? »
Això que relato m’hagués passat per alt — m'hagués passat per alt la falta — si no fós perquè, en una de les façanes, hi havia un full en blanc enganxat a la paret en el qual hi havia escrit a mà, en diagonal i seguint el disseny dels cartells:
i, tu que menges, per què no en dones als que no poden menjar ?
A les parets d’una colla de façanes seguides observo la repetició d’un cartell que anuncia uns cursets de dietètica. Hi ha dibuixos de cassoles, d’herbes de l’hort i de fruites
L’eslògan, la frase triada de reclam, amb una tipografia destacada, i en diagonal diu : « i tu, que menges ? »
Això que relato m’hagués passat per alt — m'hagués passat per alt la falta — si no fós perquè, en una de les façanes, hi havia un full en blanc enganxat a la paret en el qual hi havia escrit a mà, en diagonal i seguint el disseny dels cartells:
i, tu que menges, per què no en dones als que no poden menjar ?
diumenge, 24 de setembre del 2006
Bona verema... preus baixos
Pagesos de Guardiola. Satisfets de la verema 06?... llàstima que el preu de compra del raïm continua baix.
Remolcs esperant descarregar els raïms als cellers Pep Pinyol de Guardiola.
Impressionant la quantitat de raïm que ha fet aquest cep de varietat "parellada" a la zona de l'Avellà (Font-rubí).Els ceps tenen les arrels molt fondes i la majoria ha pogut suportar la forta sequera d'enguany.
dissabte, 23 de setembre del 2006
divendres, 15 de setembre del 2006
probabilitat zero (del Linus, per al blog...)
"-Ostres! Sabeu què m'agradaria? Doncs fer una fotu d'una flor de neu mentre es pon el sol al darrere."
Llavors el Dani va dir:
"-Uuui, això és probabilitat zero
-Però és possible
-Sí, com tot en aquest món" I després d'estar una estona discutint vem deixar-ho estar...
Més tard, quan ja havíem fet un tros de baixada el sol ja es ponia i el Dani em va avisar:
"-Vinga Linus, que se't pont el sol, només et falta la flor de neu." I llavors el Guillem va saltar:
"-Vigila! Que la xafes!" I ens va ensenyar que als seus peus hi havia dues flors de neu, vaig estar una estona fent les fotus i vem continuar. Quina sort, eh!?
Linus
dilluns, 11 de setembre del 2006
11 setembre
ELS QUATRE PALS DE SANG
Jo tenia en la muntanya un castell emmerletat que n’era el rei de la serra i n’era el rei de la vall.
En ell mos pares guardaven, de llurs avis heretat, un panyo groc i vermell i llistat per quatre pals.
Mes el drap era d’or fi i los pals eren de sang, de la sang d’un noble comte el Pilós anomenat.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
«El gonfanó de les barres», deien els uns en passar; altres deien: «El penó de les quatre llibertats.»
Perquè los pals eren quatre i eren quatre los senyals, essent cada barra un símbol, essent un nom cada pal.
Dret es deia lo primer, i lo segon Llibertat; Justícia era el nom del terç, Indústria lo nom del quart.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
El pal del Dret trossejaren aquells que a Casp congregats a la llum quedaren cegos per les prèdiques d’un sant.
La barra de la Justícia, sota la llosa restà d’una tomba on se llegeix: «Carles de Viana aquí jau.»
I els canons de Felip Quint deixaren la Llibertat soterrada entre les runes de Barcelona fumant.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
Si lo drap d’or de mos pares n’és avui un esvoranc, i en la torre del castell n’hi tinc el penó arborat;
si al peu dels merlets en runa sols ressonen entre planys les llastimeres esparses del trobador català;
si ja sols me’n queda un de mos quatre pals de sang, és per tu, la de les torres i dels lleons afamats.
Ai, Castella castellana, ai si em trenques el quart pal!
(Víctor Balaguer)
Jo tenia en la muntanya un castell emmerletat que n’era el rei de la serra i n’era el rei de la vall.
En ell mos pares guardaven, de llurs avis heretat, un panyo groc i vermell i llistat per quatre pals.
Mes el drap era d’or fi i los pals eren de sang, de la sang d’un noble comte el Pilós anomenat.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
«El gonfanó de les barres», deien els uns en passar; altres deien: «El penó de les quatre llibertats.»
Perquè los pals eren quatre i eren quatre los senyals, essent cada barra un símbol, essent un nom cada pal.
Dret es deia lo primer, i lo segon Llibertat; Justícia era el nom del terç, Indústria lo nom del quart.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
El pal del Dret trossejaren aquells que a Casp congregats a la llum quedaren cegos per les prèdiques d’un sant.
La barra de la Justícia, sota la llosa restà d’una tomba on se llegeix: «Carles de Viana aquí jau.»
I els canons de Felip Quint deixaren la Llibertat soterrada entre les runes de Barcelona fumant.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
Si lo drap d’or de mos pares n’és avui un esvoranc, i en la torre del castell n’hi tinc el penó arborat;
si al peu dels merlets en runa sols ressonen entre planys les llastimeres esparses del trobador català;
si ja sols me’n queda un de mos quatre pals de sang, és per tu, la de les torres i dels lleons afamats.
Ai, Castella castellana, ai si em trenques el quart pal!
(Víctor Balaguer)
dimarts, 5 de setembre del 2006
divendres, 1 de setembre del 2006
Per fi, una postal des de Tramacastilla..
És que el correu, últimament, tarda a arribar..
Aquesta postal la vem comprar en una oficina d'informació que hi havia a l'estació del trenet d'Artouste, un tren petit que hi ha prop de Gabas i que arriba fins al llac d'Artouste
Tot això és a la vall d'Ossau, recent travessats a França pel Portalet. La muntanya que es veu dibuixada al fons és el Midi d'Ossau, una muntanya bonica de veritat.
El Guillem i l'Alba, amb el Pere, el Linus, el Nicolau, el Dani i l'Albert, per fi hi van poder pujar, al Midi d'Ossau (ja ho havien intentat l'any passat i l'anterior, però sempre havien trobat mal temps). Van sortir el dia abans i van dormir a la tenda, nosaltres -i la Maria, el Joan, el Josep i la Wendi- els vem anar a trobar l'endemà, després de fer una passejadeta pels llacs del voltant..
Fixeu-vos quins combinats de flors i molses que s'hi poden veure per allà:
I pensar que ja anem a tope de feina altra vegada..
sigh..!, que diria l'Snoopy
Subscriure's a:
Missatges (Atom)