dijous, 30 de març del 2006
diumenge, 26 de març del 2006
Mare Teresa ..i 4
una de les estampes que van portar la MªCarme i la Maite
«Recordo la meva primera visita a Nirmala Shishu Bhayan (Shisshu Bhayan significa llar per a nens; aquesta és la primera, a Calcuta, de les moltes que va fundar per tot arreu). Va ser durant una de les estades de la Mare Teresa allí. Jo estava dreta al seu costat, mirant-la mentre parlava i reia amb gent que havia vingut a rebre les seves benediccions. Tot i les seves faccions normals i aquella cara arrugada (en aquella època ja tenia més de setanta anys), la seva cara lluïa. Semblava simplement que irradiés llum. Em vaig sentir amarada d'una pau immensa. Era com estar en la Divina presència.»
*****
«Aquell dia feia fred, pluja i vent. Com que la cerimònia de la beatificació havia de ser a l'aire lliure, tots estàvem força preocupats (...) Li vaig dir a una de les Germanes que tant de bò l'endemà no plogués. Ella va dir, fent-me l'ullet, "hi ha tantes flors aquí fora. Necessiten que les reguin, sinó demà estarien pansides. Es per això que la Mare ens envia pluja avui. Demà al matí, ja ho veuràs, brillarà el sol ! La Mare es cuidarà del temps, no et preocupis" Jo estimava aquest esperit de les Germanes; sempre eren positives i alegres, i amb tanta fe en la Mare..»
(del llibre "Apostle of Love" de Rukmini Chawla)
«Recordo la meva primera visita a Nirmala Shishu Bhayan (Shisshu Bhayan significa llar per a nens; aquesta és la primera, a Calcuta, de les moltes que va fundar per tot arreu). Va ser durant una de les estades de la Mare Teresa allí. Jo estava dreta al seu costat, mirant-la mentre parlava i reia amb gent que havia vingut a rebre les seves benediccions. Tot i les seves faccions normals i aquella cara arrugada (en aquella època ja tenia més de setanta anys), la seva cara lluïa. Semblava simplement que irradiés llum. Em vaig sentir amarada d'una pau immensa. Era com estar en la Divina presència.»
*****
«Aquell dia feia fred, pluja i vent. Com que la cerimònia de la beatificació havia de ser a l'aire lliure, tots estàvem força preocupats (...) Li vaig dir a una de les Germanes que tant de bò l'endemà no plogués. Ella va dir, fent-me l'ullet, "hi ha tantes flors aquí fora. Necessiten que les reguin, sinó demà estarien pansides. Es per això que la Mare ens envia pluja avui. Demà al matí, ja ho veuràs, brillarà el sol ! La Mare es cuidarà del temps, no et preocupis" Jo estimava aquest esperit de les Germanes; sempre eren positives i alegres, i amb tanta fe en la Mare..»
(del llibre "Apostle of Love" de Rukmini Chawla)
dijous, 23 de març del 2006
Us parla el corresponsal de Vilabertran a Segur de Calafell des del locutori Fal·lafel
Tot bé. En breu esperem poder-los oferir uns interessantíssims reportatges dels nostres companys.
Un d'ells versa sobre la companyia d'autobusos d'aquesta localitat que també es va establir a Vilabertran i que, una sucursal de la qual, també es va establir a l'Índia i a Bolivia, sembla ser que ambdues amb molt d'èxit
Un altre treball de camp és d'un dels nostres reporters que va tenir la immensa sort, de jove, de fer uns dies d'acampada a l'estany de sant Maurici, i que, segons diu, ens desxifrarà i demostrarà com són veritat aquests molt enigmàtics mots: "em mena a reposar prop de l'aigua". De com això s'esdevé i de com es col·loca una taula davant nostre, entre nosaltres i els nostres adversaris
Restem, doncs, a l'espera de tantes i de tan grans i bones notícies
Rodejats de sol i de pol·len i d'un aire puríssim, ens despedim de tots vostès fins a la propera connexió
Tot bé. En breu esperem poder-los oferir uns interessantíssims reportatges dels nostres companys.
Un d'ells versa sobre la companyia d'autobusos d'aquesta localitat que també es va establir a Vilabertran i que, una sucursal de la qual, també es va establir a l'Índia i a Bolivia, sembla ser que ambdues amb molt d'èxit
Un altre treball de camp és d'un dels nostres reporters que va tenir la immensa sort, de jove, de fer uns dies d'acampada a l'estany de sant Maurici, i que, segons diu, ens desxifrarà i demostrarà com són veritat aquests molt enigmàtics mots: "em mena a reposar prop de l'aigua". De com això s'esdevé i de com es col·loca una taula davant nostre, entre nosaltres i els nostres adversaris
Restem, doncs, a l'espera de tantes i de tan grans i bones notícies
Rodejats de sol i de pol·len i d'un aire puríssim, ens despedim de tots vostès fins a la propera connexió
dimecres, 15 de març del 2006
dimarts, 14 de març del 2006
sortim al Cavall Fort ? :)
Avui ens ha arribat el Cavall Fort de la primera quinzena de Març -el número 1047- i tan sols obrir-lo ens hem trobat amb la imatge a dues pàgines que veieu a dalt..
El text diu:
Camí de casa
Tots els camins porten a casa. Quin gust, tornar-hi passejant tranquil·lament, a peu o amb bicicleta. Però hi ha algú que ha deixat el camí. Per què ho deu haver fet? Acaba de sortir de casa? Es vol amagar perquè no el vegin els qui hi tornen? O només vol anar a veure què hi ha darrere els arbres?
dilluns, 13 de març del 2006
diumenge, 12 de març del 2006
Mare Teresa 3
"la Mare Teresa porta color a les vides dels nens" per Katyayana Sinha
Rani tenia vuit o nou anys quan vaig començar a visitar Jeevan Joyti. Era prima i las seves cames estaven doblades i tortes sota el seu cos. No podia estar dreta ni caminar, tan sols podia arrossegar-se d’un lloc a l’altre. Mentre els altres nens es bellugaven al voltant d’algun visitant o dels voluntaris, Rani estava asseguda quietona mirant-s’ho. Mai em parlava ni em cridava al passar pel seu costat, a diferència dels altres que sempre demanaven la meva atenció .
La història de Rani era força traumàtica. Va contraure la pòlio de petita i les seves cametes es van tornar dèbils i primes. El seu pare la colpejava. Un dia ho va fer de tan mala manera que li va trencar les cames. Des d’aleshores, Rani ja no va poder posar-se dreta.
Un dia, mentre els altres nens estaven ocupats en els seus jocs, vaig asseure’m al seu costat. Després de dir-li el meu nom, vaig demanar-li el seu. Primer no va dir res. Però al cap d’una estona, molt fluixet, va xiuxiuejar: ‘Rani’. Aquesta ve ser la única conversa que vem tenir aquell dia. Però després, vaig prendre el costum de seure amb ella cada vegada que anava a Jeevan Jyoti, i mirar d’introduir-la en els jocs i les rialles dels altres nens. Encara que Rani no s’hi pogués ajuntar del tot, m’adonava que li agradava formar part de la diversió.
Una vegada, al asseure’m a terra al seu costat, vaig veure-la somriure per primera vegada. L’efecte va ser màgic. Va ser com si algú hagués obert les finestres en una habitació fosca i hagués deixat entrar un sol d’or radiant per omplir-ho tot! La seva cara primeta i fosca es va il·luminar i es veia preciosa. Després d’aquell dia, el meu "gol" era aconseguir fer somriure la tímida Rani tant com fos possible. Encara que ella no parlés gaire, un somriure de la Rani ens feia feliços a tots.
(del llibre Apostle of Love, sobre la Mare Teresa escrit per Rukmini Chawla)
divendres, 10 de març del 2006
dimecres, 8 de març del 2006
dimarts, 7 de març del 2006
dos teams i un sms
Aquest matí m'han enviat aquestes fotografies, que va fer la Maite -amb alguna càmera fantàstica que deu tenir- que no puc deixar de penjar aquí "de pressa, de pressa.. !!"
Amb equips així es fa feina de la bona.
*****
També el Pere m'ha enviat un missatge al mòbil amb el que sembla ser el programa del que li agradaria dir-nos. Diu així:
un llibre perla maite + una filosofía de la fotografia + de vilem flusser + ed síntesis + petó
Visca !
diumenge, 5 de març del 2006
Mare Teresa II
dibuix de Katyayani Sinha
«Intento obrir empenyent, però és tancat. Crido, per si algú em pot sentir. Però no sembla haver-hi ningú.
Ho intento donant cops a la reixa i l’únic que aconsegueixo és fer-me mal al puny. No ve ningú a obrir. En un racó del meu pensament, veig aquesta falta de resposta com un bon senyal. Estic molt nerviosa amb la perspectiva d’entrar a l’edifici. Potser no estic cridada a entrar, després de tot. Potser el que hauria de fer és girar cua cap al cotxe i entornar-me’n a casa.
En el moment que em giro per marxar, sento passos. Algú m’ha sentit.
La reixa s’obre i un vigilant em fa senyals. Em porta a l’entrada de l’edifici i em deixa en una sala d’espera petita.
Estic a Jeevan Joyti, la Llar d’Infants de la Mare Teresa. El vigilant va a buscar alguna de les Germanes. Sé que aquesta és la última oportunitat de deixar-ho. Gairebé sense adonar-me’n vaig cap a la porta -i de poc no topo amb la Germana que està entrant.
Us podeu imaginar per què tinc tanta resistència a estar aquí a Jeevan Jyoti. Hi ha una llarga història darrera d’això, la història d’una persona extraordinària que ha canviat les vides de milions de persones a tot el món. Una història tan inspiradora que jo vull ser una part d’ella, encara ara, si en soc prou forta.
He vingut com a voluntària per passar un temps amb els nens de Jeevan Joyti. Tots aquests nens han estat abandonats per les seves famílies que no els volien, o no podien cuidar-los. No tinc idea de què dir-los, jo, a aquests nens. Jo tinc totes les coses que ells tan sols poden somniar: uns pares que m’estimen, una llar estupenda i acollidora, i tot el que el meu cor desitja. Em sento culpable i desconcertada.
M’imagino com deuen estar aquests nens. Estic convençuda que es deuen sentir sols i estaran tristos; quina possibilitat de llum hi ha en les seves vides? De què els podré parlar?
Amb un ensurt m’adono que la Germana m’està parlant. Es presenta a sí mateixa com la Germana Anna Vinita. És càlida i amistosa mentre em pregunta per la meva família. Aleshores diu: “Vine, deixa’m portar-te a veure els nens. Ara es la seva estona de jugar”.
Em guia pel passadís enllà. Al través d'una porta de doble reixa, veig un pati gran. Hi ha com una trentena de nens de diferents edats corrent, cridant i rient.
Quan surto amb ella, els nens s’adonen de mi. Les seves veus s’apaguen; hi ha un silenci total. Això és pitjor del que m’havia imaginat ! Penso què podria fer, ara. Aquí estic, penso preocupada, una persona adulta totalment tallada en la presència de tots aquests nens.
De cop i volta, un nen d’uns quatre o cinc anys ve com un llamp cap a mi. Es llença als meus braços, rient. Abans que no pugui entendre què està passant, estic envoltada per tot el grup de nens, tots parlant excitadament, tibant-me en direccions diferents, volent jugar o ensenyar-me les seves piruetes, o demanant-me que els porti a cavall..
Aviat estic ocupadíssima, sense temps per a preocupar-me de què fer amb aquests nens. Com podeu veure, ells son perfectament capaços de cuidar-se de mi !»
(del Pròleg del llibre "Apostle of Love" de Rukmini Chawla)
divendres, 3 de març del 2006
Mare Teresa 1
"A Fort Cochin la furgoneta del Convent Mother Teresa de Calcuta va ser un miracle però la sort l'has de buscar"
Un altre petit miracle, com aquest TotsElsJardinsDelMon, que ha encetat la Maite. M'ha semblat que aquest fil l'hem de seguir tibant
L'endemà de la notícia de la Maite, jo els hi demanava a ella i a la MªCarme que "si encara sou per aquí i les torneu a veure, demaneu a les Missioneres de la Caritat una estampa de la mare Teresa"..
Doncs, heu de saber que quan encara érem al cotxe, recent arribades a l'aeroport, la MªCarme em va donar un munt d'estampes de la Mare Teresa i.. un llibre tan fenomenal com senzill: una biografia de la Mare Teresa, escrit per una dona índia, Rukmini Chawla, que ara és casada i amb fills, que va poder seguir de prop el gran miracle de la vida de la Mare Teresa des de la seva infantesa
Si no us fa res, m'agradaria anar deixant al blog alguns trocets del llibre, aprofitant els dibuixos que hi ha. Quan la MªCarme el va escollir, ho va fer justament pels dibuixos, pensant que hi anirien molt bé al blog
Aquest primer dibuix sembla ser que li va fer la mateixa Mare Teresa a Rukmini, la autora del llibre
El text, encara que ja s'entengui prou, el tradueixo:
Estimada Rukmini
tu
Que Déu et beneeixi
M Teresa
Goita ! No t'oblidaré.. T'he gravat en el palmell de la Meva mà.. T'he cridat pel teu nom.. Tu ets meva.. Ets preciosa per a Mi.. T'estimo.
Isaïes
dijous, 2 de març del 2006
Ha arribat una postal de la India
Maite, MªCarme, perquè no penjeu al blog alguna fotografia del vostre viatge amb algun comentari petit?
Que el nostre blog es diu TotsElsJardinsDelMón !!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)