El cel estelat damunt meu i la lleugeresa de que ens és promès un món dintre meu
Immanuel Kant
dilluns, 24 de juliol del 2006
dijous, 20 de juliol del 2006
avui hem de saltar !
Abans no sigui més tard, i per si no estàveu al corrent, avisem que avui és al dia mundial de saltar, el WORLD JUMP DAY
La idea és molt senzilla: Es tracta de saltar tots a la mateixa hora per aconseguir desviar una mica mica la trajectòria de la terra en la seva òrbita al voltant del sol; just el suficient per a contrarestar l'escalfament global del planeta
Si tot va bé, s'haurà acabat aquesta calor tan exagerada, plourà més i a l'hivern tornaran aquelles nevades esplèndides d'abans
I, si resulta que ens passem i hi ha un cataclisme, doncs mala sort, ja ens veurem allà dalt amb sant Pere
L'hora exacte a la que hem de saltar, per a la nostra zona horària, és a les dotze del migdia i trenta-nou minuts i tretze segons (12:39:13)
La idea és molt senzilla: Es tracta de saltar tots a la mateixa hora per aconseguir desviar una mica mica la trajectòria de la terra en la seva òrbita al voltant del sol; just el suficient per a contrarestar l'escalfament global del planeta
Si tot va bé, s'haurà acabat aquesta calor tan exagerada, plourà més i a l'hivern tornaran aquelles nevades esplèndides d'abans
I, si resulta que ens passem i hi ha un cataclisme, doncs mala sort, ja ens veurem allà dalt amb sant Pere
L'hora exacte a la que hem de saltar, per a la nostra zona horària, és a les dotze del migdia i trenta-nou minuts i tretze segons (12:39:13)
dimecres, 19 de juliol del 2006
dissabte, 15 de juliol del 2006
la col·lectiva (notícia gràfica de Vilabertran News)
Ja es va inaugurar, amb cava, sí senyor, i amb patates fregides sabor barbacoa. Vem fer unes quantes fotografíes per als que no veu poder venir
dijous, 13 de juliol del 2006
dimecres, 12 de juliol del 2006
diumenge, 9 de juliol del 2006
dissabte, 8 de juliol del 2006
divendres, 7 de juliol del 2006
dimecres, 5 de juliol del 2006
càntirs
En els dies d'estiu que jo havia passat a l'Ametlla, si algú hagués dibuixat els nostres trajectes ben segur que, enmig del garigot que sortiria, s'hi podria distingir clarament un centre al que sempre retornaven les nostres anades i vingudes: el càntir. Com és que l'aigua del càntir era tan fresca i tan bona? Si la bevies de l'aixeta d'on la havies agafat, no era el mateix..
A casa tenim aquest càntir i alguns, sobretot el Joan i el seu cosí, el Romà, encara es cuiden de tenir-lo ple i en beuen quan fan una paradeta en les seves aventures. Es repeteix la història.
A casa tenim aquest càntir i alguns, sobretot el Joan i el seu cosí, el Romà, encara es cuiden de tenir-lo ple i en beuen quan fan una paradeta en les seves aventures. Es repeteix la història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)