diumenge, 30 d’agost del 2009
postal de la Maria
"La de la samarreta groga és la Ursula, de Suïssa, molt feliciana, que
dorm a l'altra habitació."
(La Maria també tenia una beca d'anglès. Ha estat tres setmanes a Oxford i avui anirem a buscar-la a Girona. Benvinguda. A la Maria li agrada escriure i ens ha explicat moltes coses..)
"Després, a la segona hora, passat el break, hem estat jugant a un joc que es diu Alibi. Gran part del joc era en Parelles, i jo anava amb la Kasia (una noia de 22 anys, diria que polaca. El seu nom original és alguna cosa semblant a Katarjyna Mikoiajewska. És molt divertida i es fa notar molt: no para de xerrar, riure i cridar!); havíem d’inventar-nos una història sobre què havíem fet les dues juntes ahir al vespre, i llavors ens interrogaven la resta de classe per separat, per saber si teníem una bona coartada o si érem les culpables d’un suposat crim que havia succeït la passada nit. Així hem anat fent amb totes les parelles durant una hora i vint minuts, i ens ha donat el temps just per dir que el Sergio i el seu company eren els més innocents i la Kasia i jo les clares culpables! Jahaja, ens hem descoordinat una miqueta, i per això hem sortit culpables, però ha estat molt divertit!"
divendres, 28 d’agost del 2009
postals Mª Carme, Isabel, Mingu, Linus, Maria, Núria i Joan
Una tarda a l'embassament de Lanuza, prop de Tramacastilla. A la foto es veu la MªCarme en ek moment de començar un dibuix que ara tenim, emmarcat i tot, al menjador de casa. A Tramacastilla hi vem estar una setmana amb el Linus, la Maria, la Núria (una amiga de la Maria) i el Joan. La MªCarme va aprofitar per anar a veure la Carmen i els cosins de Pamplona. També van estar uns quants dies amb nosaltres la Montse, el Roman pare, el Roman fill i el Lluc. Van ser uns dies tranquils, dels que serveixen per a descansar. Vem fer unes quantes excursions no gaire llargues i vem passar bones estones parlant amb les altres famílies. Cada família, com a tot arreu i com ha de ser, amb els seus problemes, grans o petits, però que fan la vida EMOCIONANT :. Un dia, el Linus i els seus amics que van venir especialment de Santpedor, van pujar al Midi d'Ossau. Van dormir una nit al refugi de la Pombie i una altra amb nosaltres.
Poc després de tornar de Tramacastilla, el Joan, la Isabel i jo vem marxar a Suïssa uns quants dies. Havíem preparat la camioneta amb un matalàs i unes cortines als vidres (de 'quitaypón') per dormir-hi a dins.
També vem dormir en campings. El primer camping on vem dormir era a Interlaken. Vem anar-hi perquè hi havia el Mingu. Durant dos dies vem ser veïns de tenda.
Una excursió curiosa que vem fer a Suïssa, va ser la de pujar per unes escales a la glacera de Grindelwald. Més de mil escales (el Joan les va comptar) fetes "a mà". A baix hi havia un home gran, provablement 'l'autor' de les escales, que s'entretenia afilant rasclets i preparant recanvis del graons i baranes que anava deixant ben amuntegats per quan fessin falta.
La nostra primera intenció era donar la volta al món: seguir més enllà de Suïssa, entrar a Austria i anar a Alemanya, etc.. però Suïssa és tant bonica, hi ha tants llocs per veure, que ens hi vem quedar enganxats tots els set dies que teníem.
dijous, 27 d’agost del 2009
postals del Nicu
dimarts, 25 d’agost del 2009
Postal Mingu
Avui començaré per la única postal que ho és de veritat: la del Mingu, que ens va arribar a casa ja fa uns quants dies: