La Mònica torna avui de Scotland, ha acabat el Erasmus, Benvinguda!!!!

 

Dissabte va ser dia de trobades familiars

Les cosines van dinar juntes, amb un invitat especial que te entrada als seus cónclaves: l'Oriolet

Un altre dinar a Santpedor amb invitat especial: el Pere, que havia vingut a Barcelona per comprar material que el permeti tornar a connectar amb tots nosaltres des del seu portàtil

Després, a la tarda, berenar-sopar a casa de la MªCarme. Aquí els invitats especials eren el Pere i la Maria. La conversa va ser molt agradable i al final vem haver de sortir corrents perquè ja marxava l'últim tren. El Pere va explicar moltes coses, sobretot dels seus projectes a Rasquera. Va deixar molt material fotogràfic (1,7 GB) que va quedar arxivat a lloc segur i també una pel·lícula deliciosa que us recomanem: Terminal, de Stephen Spielberg amb Tom Hanks d'actor principal

Saludem a l'Albert (hem visitat el seu fantàstic blog), la Nuri i el Fernando als qui no em tingut temps de dedicar un comment al seu lloc. Felicitem també el Gonzalo. Tant de bo que un dia no fessin falta més militars ni policies i podéssim quedar-nos amb els bombers i prou. Gent per ajudar. I un record a les víctimes i afectats del terratrèmol.

FELICIDADES BOMBERO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

NOTICIES ALEGRES DEL GONZALO!!!! FELICITEM-LO !!!

sabéis la frase esa de "no tengo palabras para expresar mi alegría"?
Pues eso es lo que quiero deciros a todos!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ha salido la lista de los psicotécnicos de la oposición de bombero (para los que no sabíais de mí hace tiempos) y estoy dentro (si no se han equivocado al poner la puntuación).
Alegría total, tembleque en todo el cuerpo y algo que no me esperaba con tanta intensidad: me inunda la cabeza la imagen de mi padre.
Andaleandaleandaleandaleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si el psicólogo que me ha valorado, que supongo que me habrá visto como "emocionalmente estable", me viera en este momento.....no sé que iba a pensar!!!!!!!!!!

Abrazos fuertes a todos!!!!!!!!!!! oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

Vilabertran News (3)

Efemèrides. 21 de maig de 1790
_____________________________________

Wolfgang Amadeus Mozart, vingut directament de Viena, va voler fer la preestrena de «La Flauta Màgica» a Vilabertran, en agraïment al poble que li havia fet donació de la cançó que, de fet, esdevingué el leitmotiv de l’òpera

Es tracta del famós «Contrapàs de Vilabertran» l’origen del qual es perd en la pregonesa dels temps i que els cavallers del castell (el famós castell de Vilabertran) havien sabut mantenir de generació en generació

Hom parla que en les batalles i en les guerres els havia servit per amansir exèrcits sencers

També s’explica que, en cas de conflicte greu al poble, aquests cavallers es passaven la nit cantant la cançó fins que una brisa suau es desplegava poble avall i tots els contrincants s’adormien pacíficament

També Joan Amades, al seu "Costumari" (vol XI) parla de les altes virtuts curatives que té aquesta cançó

Tots aquells que estiguin interessats a sentir la melodia, tan sols han de fer clic a les lletres de sota:

CONTRAPÀS DE VILABERTRAN

JA,JA,JA,JAAAAAAAA IUJUUUUUUUUUUUU ;)

 

RECEPTA DE L'ALEGRIA

1r Pas: Ingredients per un pastís de quinze persones:

- 300 g. de Llevat perquè sigui ben gros
- 250 g. de sucre perquè quedi ben dolç
- 30 g. de xocolata perquè no agafem caries
- 500 g. de rialles
- 500 g. de Fé
- 350 g. d'amabilitat
- 300 g. de Tolerancia
- 300 g. de Pasigolles
- 250 g. de comprenció i
- 200 g. de Paciència

2n Pas: Preparació:

- Recull tot aixó amb un sistell i bareja-ho tot (menys la xocolata) amb la betedora, es fará una massa molt grosa, posa-la al forn de manera que l'ucupi tot i deixe'l 10 segons a 200ºC

- beuràs que surt com un pastís de nata i maduixa amb dues cireres al capdemunt, tires la xocolata a sobre i somplirá tot el capdamunt de xocolata.

3r Pas:

- menjarvos-el


(Joan)

21.05.2005

FELICITATS!!!










(qui pugui, ho mogui a "TotsElsNosaltresDelMon" [no tinc accés a editar entrades {qui pugui, em doni drets per a poder fer-ho}])

aigua del riu Oô

Ahir, al concurs de fotografia de la Festa de Primavera de la seva escola, al Joan li van donar un premi per aquesta fotu que havia presentat. La va fer a Oô amb la càmera del Linus. Pel costat del riu es passejaven tot de gallines.

D'AVUI !!!

 

 

 

 

 

 

;)

 

Vilabertran News (2)

Un amable arxiver que ha tingut accés a l'estudi que el departament de la Sorbona va efectuar arran de la implantació de la pedra amb la inscripció "Al Poema Desconegut" ens diu el següent:

"El rector de la parròquia de sant Joaquim, aleshores era mossèn Escó. Sembla que el va fer rumiar molt el fet de veure l'èxit que poèticament va tenir aquest monolit amb aquesta inscripció i, un dia, després d'haver celebrat cinc misses seguides, sembla que la ingestió de tant vi, li va donar forces per fer allò que de temps volia fer.

"Era de nit quan, obrint-se pas entre les nombroses cintes que hi havia arreu, va trobar un llogarret on els arqueòlegs encara no havien arribat. Va seure, va buscar una pedra que no estigués inventariada i es va passar la nit picant amb el martell i l'escarpa.

"Amb les primeres llums del dia, es va aixecar, va encendre un cigarret i va contemplar l'obra de la nit

"A la pedra, amb una caligrafia molt elegant (de jove havia estat grafista) hi havia escrit això:

"Al Déu desconegut"

"Sembla que els resultats van ser espectaculars i, poc a poc, l'església es va anar omplint de més fidels que (cito textualment) "volien conèixer qui era aquest Déu desconegut"

L'amable arxiver acaba el seu relat explicant que els resultats no eren tant sols quant a nombre de gent sinó que eren d'una gran sabiesa personal que adquirien tots els qui amb aquesta actitud s'atansaven al temple, i per demostrar-ho s'exten en un interessantíssim treball de camp efectuat arran de la primera pentecosta després de la implantació d'aquest nou monolit a Vilabertran de les Cintes

Santi!!!

Ahir em va caure aquest àngel al cap!
i quin nyanyo!,un cop recuperada ;)
he pensat em tu Santi!,que de ben segur
en treuràs reflexió....
 

Vilabertran News

Segons que diu la prestigiosa revista National Geografic en el seu darrer volum, és a Vilabertran de les Cintes on es dóna el percentatge més alt de poetes del món.

Arran d’un estudi efectuat per un departament de la Sorbona s’ha arribat a la conclusió que aquest fet està íntimament vinculat a una decisió d’un dels seus alcaldes el qual féu erigir un monòlit a la plaça amb la següent inscripció:

«Al poema desconegut»

un dia per anar a donar un volt..

Aquest dilluns al matí, a la MªCarme i al Xevi els va passar una cosa semblant al que li va passar al Hörbe, el del gran barret:

«Quin dia més bonic ! -va pensar en Hörbe-. Gairebé massa bonic per a tancar-me a casa i fer melmelada..

Tot just ho acabava de pensar, que allà lluny un ocell començà a cantar tan alegre i lleuger d'esperit, que semblava cridar a en Hörbe:

"Tens raó, follet ! Avui no és dia per a fer melmelada de gerd; és un dia per a anar a donar un volt !"

"I per què no? -va pensar en Hörbe- (i la Mª Carme i el Xevi), La melmelada de gerd pot ben esperar-se fins demà, fet i fet..»

I se'n van anar tots dos a veure al Pere..

Van anar a casa seva i van menjar plegats i va ser un dia fabulós, tal com es pot veure a la fotu

Sant Jordi i el Drac

Un dibuix de la Montse que va sortir al Cavall Fort número 513-514 del mes de Desembre del 1983. Feia temps que el buscava i no l'he trobat fins avui. Era un número doble, com cada Desembre, i dins hi havia un dossier dedicat a la neu. El dibuix, que a la fotu no es veu sencer, il·lustrava un conte curt ("conte anglès", deia) que us copio aquí:

«Vet aquí que un pobre rodamón, tot mal vestit i apedaçat, amb l’estómac mes buit que un sac de gemecs, anava un vespre seguint el seu camí, esperant trobar qui li dones un tros de pa, un tall de cansalada ¡ una poma per a la set, i que el deixés dormir a l’estable o al graner, perquè el fred es feia sentir de valent i se li ficava pels estrips de la roba fins al molí deis ossos. Fins que, ja negra nit, va arribar en una casa que h¡ havia en una cruïlla de camins. Era un hostal, amb una divisa de ferro forjat que deia "Hostal de Sant Jordi i el Drac".

El pobre home, afamat, cansat i enfredorit, no va dubtar a trucar amb el picaporta, que era de bronze molt lluent. I al cap d’una estona de picar es va obrir la porta i va sortir l’hostalera a veure qui hi havia. I quan es va adonar que no era sinó un pobre rodamón, tot espellifat, que no devia dur ni mig penic a la butxaca, i que li demanava si el podia acollir aquella nit, l’hostalera es va enfurismar de mala manera i va començar a cridar:

—No us en doneu vergonya, d’anar així pel món, i trucar a les cases de la gent de be en aquestes hores de la nit? Arri enllà, dropo de mala mena, gandul, aneu a dormir amb les guilles, que la purrialla com vos no hi ha de venir a fer res, a casa meva.
I li va tancar la porta pels nassos. Però el rodamón va tornar a trucar un altre cop, amb mes fúria que abans. Fins que es va tornar a obrir la porta i va aparèixer de nou l’hostalera, cridant com si fos esperitada:

—Vos, un altre cop, pocapena? Que no us he dit que no us hi volia, a casa? Què voleu, ara?

I el rodamón li va contestar, amb molta senzillesa:

—Amb vos ja hi he parlat abans; ara, m’agradaria parlar amb sant Jordi»

El text no diu qui l'ha preparat, però diria que se li nota aquella gràcia típica de l'Albert Jané

Radio Vilabertran

Acte seguit donem pas al nostre espai habitual "Crònica de l'alba" retransmès en directe

Els parla el nostre corresponsal:

"—Benvolguts oïdors, avui, un dia més..."

(sorolls, zzzxxxpff) (interferències)

(una veu pirata s'escola per les ones de l'emissora)

(una veu que diu: "—Òndia, no, altre cop aquest canta-manyanes")

I m'entres tant des de E.E.U.U. el Nacho ens envia ...lo que potser serà el cartell del seu nou projecta a rodar ...

Per als qui no tingueu avís automàtic de les noves entrades, dir-vos que al Pot Petit hi ha un nou treball del Pere, esplèndid, sobre les cisternes i les cireres