divendres, 30 de novembre del 2007

diumenge, 25 de novembre del 2007

dimarts, 20 de novembre del 2007

Hola Ladrón !

hola-ladron



És un dibuix que em va deixar la MªCarme a l'entrada de casa seva, just al obrir la porta, a sobre de les capses d'etiquetes que anava a recollir-li. Hi deia escrit:


HOLA LADRÓN !!!, ESTAS ETIQUETAS VALEN UN MONTÓN

Avui és com si digués: "Veieu allà dalt? Bon dia !!!"

per si calen els silencis.. (7)

Saludo a tots aquells que s’han embriagat i han embogit en el desig del món de la llum

En el seu amor apassionat per la majestat de la llum de les llums i que en els seus èxtasis s’han fet semblants als Set Molt Forts

El seu cas guarda una lliçó per a tots aquells que siguin capaços de comprendre

del Cavall Fort número 1085

cavall-fort-1085

divendres, 16 de novembre del 2007

JA NO CALEN ELS SILENCIS!!!! ;)

Queridos tios:

Aunque sea a estas horas de la noche y desde un ordenador yankee sin tildes ni egnes, os quiero hacer participe de nuestra alegria.

Belen y yo esperamos nuestro primer nene o nena para Junio del agno que viene. Como os podeis imaginar estamos como locos, la verdad. Os iremos contando con mas detalles, porque ademas parece que volveremos a vivir a Espagna para entonces.

De momento os queria adelantar esto. Un fuerte abrazo y muchos besos a todos!!!

Nacho.

dijous, 8 de novembre del 2007

per si calen els silen.. (6)

Tingueu en compte els afanys !

Hi havia nits que no descansava, que no entrava a la cambra fins que el nom

Quina alegria, aleshores

Ja posava els meus peus al seu llindar, com aquell dia quan em van dir «anem!»

I vaig alçar els ulls

Els meus ulls vaig alçar com els ulls de, finalment vaig alçar i d’on em vindrà el perfum, em preguntava

El perfum que des del cap escampa

S’escampa per la barba fins al coll tot al llarg dels vestits

El perfum que, recent com la rosada, tot ell escampa

Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel

Que tot allò que respira em semblava somniar els llavis plens de rialles la boca de crits de festa, em bullia, cent graus centígrads em bull la lloança als llavis, el tema, el desfici dels meus cants

Eu, canteu, vosaltres també, els que us quedeu !