Bon temps per caminar.
«Just en el primer revolt deixem el camí ample i enfilem en direcció nord fins a trobar el camí ral. Aquest primer tram puja una mica sobtat.»
Ja fa bastants dissabtes que la Isabel i jo sortim a fer les nostres passejades amb algun dels de casa que encara estigui disposat a acompanyar-nos. Ahir van ser el Mingu i el Nicu.
«En aquest punt trobem una capa de roca calcària entorn d’un metre de potència (gruix) i que correspon a un antic escull marí del cretaci superior. Si ens hi fixem observarem els organismes que construïren aquesta estructura; no són els coralls, com en la majoriad’esculls actuals, sinó d’un grup d’animals extingit, realment sorprenent i que no té equivalent actual: els rudistes.»
La nit abans, buscant informació de la font del Vermell, que és prop de Cambrils (no el Cambrils conegut, el de la platja, sinó un Cambrils que hi ha a la carretereta que va de Coll de Jou a Coll de Nargó), buscant la font del Vermell, deia, vaig trobar una col·lecció de cinc
itineraris per la zona d’Odèn, Canalda, Coll de Jou i Port del Compte.
«Abans d’agafar el corriol contemplem, des del cap del Llucador, el bonic paisatge sobre ponent. A primer terme el Montnou, al darrere l’encimbellat castell d’Odèn amb l’església de Santa Cecília i el forat Colomer a la seva esquerra i a la dreta la masia del Call. Al fons la serra d’Aubenç, sobre Oliana; les roques de Sant Honorat i la mola del Corb sobre Peramola.»
Vem imprimir el cinquè itinerari: un recorregut de setze quilòmetres que sortint de Coll de Jou i fent una volta ampla, va passant per antics corriols, fins arribar a la zona de la Bòfia, travessant després els prats de Bacies i retornant avall per uns altres caminets i pistes fins arribar altre vegada a Coll de Jou.
«La font de Coll de Jou va ser feta l’any 1950 pels presoners de guerra que construïren la carretera. Aquesta la van començar acabada la guerra per l’altre extrem, el pont d’Espia, entre Coll de Nargó i Organyà, i després de temps de pic i pala, i alguna barrinada, a meitat de la passada centúria arribà a coll de Jou.
Damunt les roques que s’alcen sobre la carretera d’Odèn hi ha l’avenc Jouet que durant molts anys serví d’amagatall als contrabandistes, on tenien fins i tot un jaç per dormir. Té dues boques i en el cas de ser descoberts per una, fugien per l’altra.»
Va resultar ser un itinerari molt ben fet. Puc dir-ho ara i no abans doncs amb això dels itineraris no pots dir si estan ben fets fins que els has fet servir (quantes vegades ens hem perdut !). Els autors donen informació detallada del recorregut i unes explicacions històriques i geològiques senzilles dels llocs per on vas passant que són d’agrair..
«Es pot apreciar que el camp està lleugerament enfonsat, amb la topografia d’un petit i suau cràter. Malgrat tot, encara que plogui molt no s’inunda, ja que es tracta d’una dolina. Les dolines s’originen en àrees càrstiques (guixos, sals, en aquest cas, calcàries), fruit de l’esfondrament del sostre d’una galeria subterrània. En tenir un subsòl molt fisurat, el seu drenatge és bo i, a la llarga, el seu reompliment per argiles i altres materials origina formes com les que veiem, aprofitades per conreus i pastures, petits camps planers i fèrtils molt més agraïts de treballar que les resseques i rostes calcàries que les envolten. Aquesta combinació de factors naturals i humans permet una bona visualització en el paisatge, especialment al nord-oest del pedró dels Quatre Batlles i el pla de Bacies on aquestes estructures abunden.»
..Sobretot si es té en compte que de tota aquesta zona tan bonica, apart dels camins principals, gairebé no hi ha plànols actuals de l’editorial Alpina ni senders marcats. I més d’agrair encara per a nosaltres que tenim una manera de caminar lenta, en la que es podria dir que gaudim més del camí que no del fet d’arribar al lloc on se suposa que s’hauria d’arribar (i que no solem arribar-hi).
«Petita clariana amb un gros roc quasi cúbic. Deixem el camí que gira a la nostra dreta i també el de davant i en seguim un tercer a l’esquerra i quasi paral•lel a aquest darrer. Si seguíssim recte endavant també arribaríem al mateix lloc, però tindríem una mica de dificultat per travessar una esllavissada de roques.»
Del recorregut d’aquest itinerari, si en tinc oportunitat, m’agradaria anar-vos-en penjant algunes fotografies aquí. Crec que ja ho repetit més d’una vegada: d’aquells paratges m’agrada tot: l’aire i les olors, l’aigua, les pedres, la terra, els arbres, la vegetació.. I també els records.
«Coll de Jou, coll de Jouet , prats de Canalda, Montnou, coll de Tancalaporta, prats de Bacies, les Costes i el paisatge que ens acompanya tot el camí.»
Ahir vem fer tan sols un terç del recorregut. Si hi ha possibilitat durant aquesta setmana santa, mirarem de tornar-hi dos dies més i completar el circuït sortint del lloc on vem arribar el dia anterior, ja que és possible arribar-hi per la pista principal en cotxe.
«Si seguíssim pel camí de l’esquerra, a uns 340 metres, arribaríem a un gros pi roig de 260 cm de diàmetre. Seguim, però, recte endavant»
El tros de camí que vem fer ahir arrencava del lloc aquell en el que ens quedàvem a dinar amb el pares, a cent metres de la font, i anava pujant per “corriols, caminets, camí rals i camins ramaders” fins arribar successivament a tres llogarets preciosos: el coll de Jouet, els prats de Canalda i el “tros del Cristo de des Costes”. Vem dinar al “camp del Tonador”
«El nom de Tonador segurament ve del fet que era un lloc on s’esquilaven les ovelles i que aquí, d’aquesta feina, se’n deia xollar o “tonar”»
(textos entrecomillats: Marcel Camps, Josep Ferràndiz, Ramon Pujantell, Isaac Camps)
