la meva ànima magnifica el senyor
i celebra el Déu que em salva
dóna gràcies al Senyor
que s’ha revelat als senzills
i els ha donat aigua fresca
en una galleda rosa
dimecres, 31 de gener del 2007
diumenge, 28 de gener del 2007
Hola cosins i cosines. Una vegada més com ja va sent habitual les cosines Bertran s'han reunit.
Aquesta vegada ha estat en ple hivern, un dia d'especial fred però molt lluminós a casa la Montse, a St Quirze del Vallès. La Montse sovint està de mudances, es veu que li va això dels canvis. Abans quant el franquisme era conegut el lloc per Sant Quirico. La cosina Imma passa per Manresa carregada d'empanada i canelons casolans made in pau-mañà fets al Pla el Penedès. Vins i cava de la bodega d'un tal Ventura, coneixes bé, Santi ?.....recull la cosina M Carme per Manresa. Venen ambdues per l'antiga carretera de Manresa-Terrassa amb el clio de la M Carme, de color blanc, matrícula de Tarragona. La Mima encara no ha posat mai els peus a casa la cosina Montse. La cosina Maite, procedent de l'Ametlla del Vallès, hi fa cap amb un pastís de Can Moncau, amb dues espelmes, amb els números 3 i 8, per tal de no desaprofitar l'ocasió i celebrar el darrer aniversari de la Marta. La cosina Marta, perduda per un Sabadell que cada dia es confon més amb St Quirze truca i diu "estoy perdia, perdia, mi amol...". No m'estranya que és perdés tot buscant la única i futura gran via d'unió, interceptada per les obres d'ampliació de l'avinguda Arraona.
A aquest pas haurem de fer trobades intercomarcals més freqüents doncs al ritme dels canvis en el paisatge "no trobarem en el camí per on fem els nostres primers passos, les molles de pa que van deixant els ocellets per arribar als llocs on algú ens espera amb el foc a terra encès".
Aquesta vegada ha estat en ple hivern, un dia d'especial fred però molt lluminós a casa la Montse, a St Quirze del Vallès. La Montse sovint està de mudances, es veu que li va això dels canvis. Abans quant el franquisme era conegut el lloc per Sant Quirico. La cosina Imma passa per Manresa carregada d'empanada i canelons casolans made in pau-mañà fets al Pla el Penedès. Vins i cava de la bodega d'un tal Ventura, coneixes bé, Santi ?.....recull la cosina M Carme per Manresa. Venen ambdues per l'antiga carretera de Manresa-Terrassa amb el clio de la M Carme, de color blanc, matrícula de Tarragona. La Mima encara no ha posat mai els peus a casa la cosina Montse. La cosina Maite, procedent de l'Ametlla del Vallès, hi fa cap amb un pastís de Can Moncau, amb dues espelmes, amb els números 3 i 8, per tal de no desaprofitar l'ocasió i celebrar el darrer aniversari de la Marta. La cosina Marta, perduda per un Sabadell que cada dia es confon més amb St Quirze truca i diu "estoy perdia, perdia, mi amol...". No m'estranya que és perdés tot buscant la única i futura gran via d'unió, interceptada per les obres d'ampliació de l'avinguda Arraona.
A aquest pas haurem de fer trobades intercomarcals més freqüents doncs al ritme dels canvis en el paisatge "no trobarem en el camí per on fem els nostres primers passos, les molles de pa que van deixant els ocellets per arribar als llocs on algú ens espera amb el foc a terra encès".
Una vegada totes reunides comença un intens intercanvi de reconeixements i atencions mútues : "com em trobes" "quina bona pinta aquest menjar", "que guapa estàs" "t'agraden les ulleres que m'he comprat" "no vas massa poc abrigada" "ara portes el cabell llarg o curt" (.......) regalets per totes, detallets d'aquests que hem après que les nostres mares sabien i saben fer- se. Mitjons, guants, joies, clauers, ninos, blocs de notes, etc..... sempre anem trobant detalls per a dir : és que he pensat en vosaltres. I els detalls són per a ús personal. Fins ara no s'ha donat això de regalar un biberó perquè tota la tribu s'alimenti. La tribu s'alimenta sola. Per tant, aquests espais o trobades de cosines són més que espais de dedicació, atenció i nodriment de la la nostra persona. Però durant tota l'estona compartida, ahir fins ben tard a les 9 del vespre...anem repassant-vos a tots. I us tenim ben presents, a prop.
Curosament i amorosament a prop
Curosament i amorosament a prop
I fins aquí algunes breus pinzellades. Les fotos us donaran més informació de la alegria -alhora que serietat- de la festa....... Tot és possible amb les cosines Betran. De la A a la Zeta elles també saben allò de que El tema és el llenguatge....i escriuen una història sense deixar-se cap lletra de l'abecedari català...i si cal indú....som nosaltres les il·lustres il·lustrades Bertran.... Gràcies i esperem comptar aviat amb tots i totes... Us hi voleu apuntar ???? Nosaltres us hi volem.....Petons
Maite.
dijous, 25 de gener del 2007
divendres, 19 de gener del 2007
rierols
en les seves ones petites
hi juga la llum del sol..
picarols,
rieuets que riuen,
son els rierols..
hi juga la llum del sol..
picarols,
rieuets que riuen,
son els rierols..
Oficina del registre d’entrades
Vilabertran. Tramitació de la instància 729.234/a
Instància en la qual s’hi troba la següent petició
Els sotasignants ( ... ) La questió és que el senyor de Montblanc ha decidit que se n’anava a formar part d'un altre espai, un espai que encara, des d’aquí, no podem saber massa com pot ser ... tot i que intentem imaginar-lo o, si més no, dir-lo
L'avi de Montbanc — un avi molt amic de l’avi Jaume, olleres de molta graduació — el nom del qual també era Antoni, — va estar uns dies, pocs, contemplant els seus companys i companyes i sembla que no el va convèncer del tot això d’haver de passar gaire més temps dintre d'aquelles parets, ja que a ell, allò que més li agradava era passejar, caminar, olorar — ah, aquest brot de farigona, ah, aquells matolls de romaní — i mirar els ocells — els de debò, no els de mentida — i per sobre de tot, esperar ... esperar algú que en arribar li preguntés : —Bon dia Antoniu, què tal ? —Fins on heu caminat, fins on heu arribat, avui ?
És per això que, en compliment del nostre deure de vilabertranecs com cal i, atès que el mal que va provocar la caiguda d’Antoni l’honora en molt, ja que va ser motivat quan va voler ajudar una àvia i va fer per manera que no quedés esclafada per les portes de l’ascensor, us demanem, Nasi i Pitu, que tingueu a bé de tenir-ne molta cura i de rebre’l com cal
No dubtant que això que aquí demanem serà concedit, sense més es despedeixen molt atentament, etc. ( segueixen les signatures, la data i el segell del registre d’entrada de l’ajuntament de Vilabertran )
Instància en la qual s’hi troba la següent petició
Els sotasignants ( ... ) La questió és que el senyor de Montblanc ha decidit que se n’anava a formar part d'un altre espai, un espai que encara, des d’aquí, no podem saber massa com pot ser ... tot i que intentem imaginar-lo o, si més no, dir-lo
L'avi de Montbanc — un avi molt amic de l’avi Jaume, olleres de molta graduació — el nom del qual també era Antoni, — va estar uns dies, pocs, contemplant els seus companys i companyes i sembla que no el va convèncer del tot això d’haver de passar gaire més temps dintre d'aquelles parets, ja que a ell, allò que més li agradava era passejar, caminar, olorar — ah, aquest brot de farigona, ah, aquells matolls de romaní — i mirar els ocells — els de debò, no els de mentida — i per sobre de tot, esperar ... esperar algú que en arribar li preguntés : —Bon dia Antoniu, què tal ? —Fins on heu caminat, fins on heu arribat, avui ?
És per això que, en compliment del nostre deure de vilabertranecs com cal i, atès que el mal que va provocar la caiguda d’Antoni l’honora en molt, ja que va ser motivat quan va voler ajudar una àvia i va fer per manera que no quedés esclafada per les portes de l’ascensor, us demanem, Nasi i Pitu, que tingueu a bé de tenir-ne molta cura i de rebre’l com cal
No dubtant que això que aquí demanem serà concedit, sense més es despedeixen molt atentament, etc. ( segueixen les signatures, la data i el segell del registre d’entrada de l’ajuntament de Vilabertran )
dijous, 18 de gener del 2007
dimecres, 17 de gener del 2007
dimarts, 16 de gener del 2007
Un ram de ginesta per a sant Antoni
I
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l'estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat al mar, de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencata a córrer avall.
II
La mar estava alegre, aquest migdia:
tota era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes.
III
Flameja al sol ponent l'estol de veles
en el llunyà confí del cel i l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.
Joan Maragall
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l'estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat al mar, de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencata a córrer avall.
II
La mar estava alegre, aquest migdia:
tota era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes.
III
Flameja al sol ponent l'estol de veles
en el llunyà confí del cel i l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.
Joan Maragall
diumenge, 14 de gener del 2007
dimecres, 10 de gener del 2007
el cometa de sant Francesc
El seu nom de veritat, es veu que és "C/ 2006 P1 McNaught" -com el B 612, oi ?
El Linus va saber que es podia veure aquests dies a les hores de la sortida o de la posta del sol, així que ahir a la tarda va agafar la màquina i va anar a fer unes quantes fotus. Jo no l'he vist encara, però m'ha explicat el Linus que no es veu tan gran com a la fotografia, ja que l'ermita de sant Francesc era lluny d'on la va fer i va posar el zoom a tope..
cal 4
A moltes viles antigues hi ha uns portals de pedra per on s'entrava a la població antigament. A Santpedor conservem tres d'aquests portals. En un d'aquests portals, als costats i per sobre hi ha Cal Quatre, una casa antiga on hi havia viscut la Isabel quan era petita. Fa com un tunel curt, d'uns tres metres de llarg per tres d'ample. En una de les habitacions de la casa, la Isabel alguna vegada treia un totxo de terra i veia a sota els qui passaven pel portal.
Als costats del portal hi ha dues espitlleres, una a cada costat.
L'Ernest de Cal Quatre, que és un pagès amic nostre (l'avi d'un Ferriol de qui us he parlat alguna vegada), cada any fa dues escenes del pessebre en aquestes espitlleres. Les d'aquest any son especialment boniques. Aquesta que podeu veure a la fotografia reprodueix una de les fonts que hi ha al poble, la de la Plaça de la Font. És una font que va quedar sota terra ja fa anys, quan van fer un carrer "modern" a sobre. De tan en tant, una vegada a l'any o així, organitzen unes visites guiades pel poble i aleshores, en aquest indret es pot entrar per una porta i, amb uns llums que han col·locat allí, s'hi pot veure el que encara encara hi queda de la font.
Com insinua el Santi, enyorem una mica, és veritat, aquella època en que la vida tampoc era fàcil, però encara no era moderna..
divendres, 5 de gener del 2007
c de la m
Hola a tots!!!! I Bon Any!!!!!
Us volia haber escrit des de Cuba, on hem anat a passar les festes de Nadal per conèixer la família del Wilfredo i perque ells ens coneguessin, però les coses allà no són tant fàcils. Fa gràcia, perque tenen una expressió que la repeteixen constantment que és "no es facil, mi amol, tu ya sabes...." i és que realment no ho tenen fàcil. Tot està deteriorat, els cotxes es passen la vida fent maniobres per evitar els batxes, això si no han de recollir el tubo d'escape que s'ha caigut pel camí....., els apagons de llum, tot i que menys, segueixen existint, l'aigua s'acaba i poden deixar barris fins a 20 dies sense aigua.... tots els racons estan plens de cassoles i galledes amb aigua, per si un cas....el menjar del racionament no arriba quan ha d'arribar i és poc variat.... i un llarg etc que et fa adonar de les comoditats que tenim i que no ens n'adonem fins que ens falten.
I amb tot i això, l'experiència ha estat genial i totes aquestes petiteses (bé, petiteses per uns dies, m'imagino que per tota la vida "no serien fàcils...") queden més que compensades pel gran afecte rebut per part de familiars i amics! I l'Oriol s'hi ha trobat com peix a l'aigua.
La illa és preciosa i té uns racons amb una riquesa paisatgística brutal. Vem conèixer un noi a l'avió que ens comentava que havia conegut una parella que es dedicaven a estudiar parcs natural d'arreu del món per després fer-ne llibres, i van flipar amb els parcs de Cuba, de lo ben conservats que els tenen i la quantitat que n'hi ha.
Passaré fotos..... no he tingut temps doncs tot just em vaig incorporar a la feina ahir.
Xevi, gràcies per escriure, m'encanta rebre les teves cròniques des de la India!!!!
Una abraçada molt forta i records!
Marta
Us volia haber escrit des de Cuba, on hem anat a passar les festes de Nadal per conèixer la família del Wilfredo i perque ells ens coneguessin, però les coses allà no són tant fàcils. Fa gràcia, perque tenen una expressió que la repeteixen constantment que és "no es facil, mi amol, tu ya sabes...." i és que realment no ho tenen fàcil. Tot està deteriorat, els cotxes es passen la vida fent maniobres per evitar els batxes, això si no han de recollir el tubo d'escape que s'ha caigut pel camí....., els apagons de llum, tot i que menys, segueixen existint, l'aigua s'acaba i poden deixar barris fins a 20 dies sense aigua.... tots els racons estan plens de cassoles i galledes amb aigua, per si un cas....el menjar del racionament no arriba quan ha d'arribar i és poc variat.... i un llarg etc que et fa adonar de les comoditats que tenim i que no ens n'adonem fins que ens falten.
I amb tot i això, l'experiència ha estat genial i totes aquestes petiteses (bé, petiteses per uns dies, m'imagino que per tota la vida "no serien fàcils...") queden més que compensades pel gran afecte rebut per part de familiars i amics! I l'Oriol s'hi ha trobat com peix a l'aigua.
La illa és preciosa i té uns racons amb una riquesa paisatgística brutal. Vem conèixer un noi a l'avió que ens comentava que havia conegut una parella que es dedicaven a estudiar parcs natural d'arreu del món per després fer-ne llibres, i van flipar amb els parcs de Cuba, de lo ben conservats que els tenen i la quantitat que n'hi ha.
Passaré fotos..... no he tingut temps doncs tot just em vaig incorporar a la feina ahir.
Xevi, gràcies per escriure, m'encanta rebre les teves cròniques des de la India!!!!
Una abraçada molt forta i records!
Marta
dijous, 4 de gener del 2007
Bons Reis (o Bons Mags)
Visca els tres reis d'Orient
que porten torrons a tota la gent
una botifarra per la meva mare
un got de ví pel meu padrí
un tros de pa pel meu garmà
un tall de coca per la meva boca
(el verset és d'origen popular, la imatge, apareguda al Full Diocessà d'aquesta setmana, és una miniatura del segle VIII del "Beat de Girona")
dimecres, 3 de gener del 2007
jeeps
Avui s'ha parlat de Jeep del Xevi. Ahir, un de nosaltres rebia aquesta imatge d'un Jeep que el Pere s'ha obtingut.
Evidentment, falten Jeeps. On son, sinó, el del Josep Mª, el de l'Oriol i el de la Montse? I el del Carles i el del Francesc, o el que li portaran els reis a l'Oriolet?
dimarts, 2 de gener del 2007
A les 21:57:10 El Xevi ha enviat m.s.m:
" Guay ja estic de cami a anantapur en el jeep.Aixo ja es la india a tope.Petons "
dilluns, 1 de gener del 2007
bon any
.JPG)
Avui a Toorredembarra el primer bany de l'any..... un bon moment per desitjar-vos a tots bon any..... aquesta nit volo cap a Anantapur.... ja enviare noticies..... petons
Subscriure's a:
Missatges (Atom)