Es necessiten generacions senceres per a trobar un convencionalisme cortès de la gratitud. Al seu moment – potser només molt tard – arriba l’hora en la qual fins i tot en l’agraïment penetra una mena d’esperit i de genialitat. També aleshores, ordinàriament, es fa present algú que és el gran receptor de la gratitud, però no solament per allò que ell mateix ha fet de bo, sino sobretot per allò que ha estat acumulat a poc a poc pels seus predecessors com un tresor d’allò que és millor i més sublim
(A TotsElsMingusDelMón)
dimecres, 31 d’agost del 2005
dimarts, 30 d’agost del 2005
La feina de cadascú
Hola!
Ja hem tornat de les vacances i ja estem altra vegada amb la feina a tope. Contents de les vacances i contents de la feina a tope. Com aquestes cabretes que vem trobar en una de les excursions que vem fer. Elles també fan la seva feina, que no sembla gaire pesada.
Quan tinguem més estona ja us explicarem coses.
diumenge, 28 d’agost del 2005
divendres, 26 d’agost del 2005
"Llegeixo" (Anticossos, 3)
Llegeixo: «Comporta’t a cada moment de manera que els altres puguin aprofitar el resultat d’allò que fas» que, implícitament, també diu: tu no has de no-tenir no-necessitat dels altres. Aquesta prohibició de bastar-se un a un mateix serveix per desplaçar el centre de gravetat de, per exemple, el «món del treball» (o de tot allò que és pesat) cap al de la comunicació i, aquí, el fet de prendre’s els uns als altres com a referència no té res a veure amb el fet de posar-se d’acord els uns amb els altres
(A Maricarmen, con cariño, esperando le haya gustado)
(Ella ho practica, això, i no s'enrrotlla com jo)
(A Maricarmen, con cariño, esperando le haya gustado)
(Ella ho practica, això, i no s'enrrotlla com jo)
dimecres, 24 d’agost del 2005
Plató? I qui dimonis es aquest Plató? (Anticossos, 2)
Plató introdueix una quarta pràctica de l’entusiasme que ell interpreta com l’esbalaïment que inspira l’amor per les belles idees que tots hem contemplat abans del nostre naixement, molt abans nostre, i que es recorden tot d’un plegat, enmig, en plena vida.
Sembla que aquest tal Plató ens volia convèncer – de fet es va passar la vida rumiant com fer-ho de la millor manera – de l’avantatge que és, per a nosaltres, ser nascuts i no no ser-ho
(A Pedro, con cariño, esperando sea de su agrado)
Sembla que aquest tal Plató ens volia convèncer – de fet es va passar la vida rumiant com fer-ho de la millor manera – de l’avantatge que és, per a nosaltres, ser nascuts i no no ser-ho
(A Pedro, con cariño, esperando sea de su agrado)
L'inevitable depre postvacacional (Anticossos, 1)
Els sistemes immunitaris són respostes innates o institucionalitzades a tot tipus de ferides. Es recolzen en el principi de la prevenció, vinculat al principi d’invasió. «Tenir experiència» vol dir aquí la capacitat que té un organisme de preveure invasions i ferides. Quan aquesta previsió es transforma en mesures de defensa permanent apareix un sistema immunitari formal, és a dir, un mecanisme de defensa que neutralitza les ferides típiques que ja sabem i que són d’esperar. És mitjançant els sistemes immunitaris que els cossos en aprenentatge integren en ells mateixos els estressors que tornen periodicament
dilluns, 22 d’agost del 2005
No esta mal
No està gens malament, al contrari és una gran idea.
M'ha vingut al cap mentre preparava el sopar.
Efectivament, aquí és on ens convida en Pitu, en una de les seves tres darreres intervencions al seu blog.
Ens recorda —"recorda ve de cor" li vaig dir un dia— que no deixem de recordar-nos en les nostres paraules-perla com ara: Guàrdia, Sant Pau, o Mongeta Tendra, o aquest Pa.
Ell parla de joies
"Trobar-nos en les joies"
No està mal. No està gens malament la proposta
—No trobeu?
Moltes gràcies, Pitu
M'ha vingut al cap mentre preparava el sopar.
Efectivament, aquí és on ens convida en Pitu, en una de les seves tres darreres intervencions al seu blog.
Ens recorda —"recorda ve de cor" li vaig dir un dia— que no deixem de recordar-nos en les nostres paraules-perla com ara: Guàrdia, Sant Pau, o Mongeta Tendra, o aquest Pa.
Ell parla de joies
"Trobar-nos en les joies"
No està mal. No està gens malament la proposta
—No trobeu?
Moltes gràcies, Pitu
diumenge, 21 d’agost del 2005
CEL D'AHIR
VINGA! AVIAM SI CADA UN I PLOU ALGUNA PARAULA EN AQUEST ESPAI I ENTRE TOTS PINTEM L'ARC DE SANT MARTÍ!
dimarts, 16 d’agost del 2005
Pineta
Avui cinquè dia de vacances. Fins dijous, si no fa mal temps, estarem aqui a Pineta, en una zona d'acampada prop de Bielsa. De dia fem alguna excursioneta o anem a algun lloc interessant en cotxe. El primer dia vem estar a Torreciudad. Diu la MªCarme que tu, Pitu, vas penjar la espelma al blog. Bien! Tots tenim la espelma encesa fa dies.
Vem llegir el conte de les plantes, Xevi. El vem llegir a la nit a la tenda i mentrestant es van adormir els petits (i la Isabel)
Dissabte vem anar a missa a Saint Lary. Allí hi ha una església petita, bastant moderna, on tot està ple de petites obres d'art i detalls amb aquell tan bon gust que els francesos saben tenir. A la Isabel i a mi ens agraden especialment uns retaules, no gaire grans, que hi ha al davant de les naus laterals. L'any passat en vem fotografiar un prenent detall de totes les escenes. Aquest any ho hem fet amb l'altre i també amb tot una col-lecció de vitralls de sants en la que no hi falta ni santa Susanna (per la teva cançó, Pitu).
Doncs bé, resulta que vem tenir la gran sort d'assistìr a una missa en la que animava amb les seves cançons -gairebé es podria dir que "actuava"- un personatge fantàstic a qui no coneixíem abans: Lambert Grzybowski, amb cançons a l'estil de P. Duval. Va ser una mena de calamarsada (cfr Tomàs Molina) del Cel.
A la Isabel li agrada visitar ermites i esglésies. Al Joan i a mi, encendre espelmes. Demà potser anirem a fer la ruta del bacalao cap a Lourdes :))
Com en aquells calendaris que hi deia "pintado con el pié", aqui podria posar-hi "escrito con el teléfono móvil". M'estic quedant sense bateria i segurament no torni a escriure fins a Tramacastilla (aqui no hi ha corrent).
MªCarme, mirem al cel quan passen avions per si ets tu.
Pere, a Lourdes també demanaré un "dò" per a tu.
Petons, de tots, a tots.
dilluns, 15 d’agost del 2005
fugint de la fama
LA RECORDEU? SI! LA MAGNUM2,DESDE QUE VAREN PUBLICAR LA SEVA FOTOGRAFIA MAGNUM, QUE HA TINGUT QUE FUGIR I REFUGIAR-SE NO OS DIRÉ A ON.....
divendres, 12 d’agost del 2005
El cumple de la Mª Carme!
El dia 14, dia especial: el cumple de la Mª Carme!
Amb aquest avió que ella mateixa s'ha fabricat -quina guapada!- és amb el que ens ve a saludar a tots nosaltres, un per un. Per això sempre arriva la primera.
Per a ella, aquest blog li dedica el premi taronja a la més SINTÀPICA!!
dimecres, 10 d’agost del 2005
I AVUI ANIVERSARI CARLES ESTRADA BERTRAN
"Sunset over Waterloo Bridge" - Emile Claus, 1916
PER MOLTS ANYS!!!!
dilluns, 8 d’agost del 2005
En Pau
—En Pau? —I qui redimonis és aquest Pau?
Sempre que veig l'anunci penso en el mateix. Penso que és una molt bona pregunta. Penso que si fins i tot els anuncis fan preguntes com aquesta... no tot està del tot perdut, no trobeu?
Sempre que veig l'anunci penso en el mateix. Penso que és una molt bona pregunta. Penso que si fins i tot els anuncis fan preguntes com aquesta... no tot està del tot perdut, no trobeu?
divendres, 5 d’agost del 2005
Premi especial
Els participants del blog hem decidit concedir un premi especial al nostre col·laborador habitual, en Anonymous Said, per la seva sensibilitat poètica, la agudesa en el raonament i elegància en l'expressió. Per la brillantor, en fi, de les seves intervencions en aquests blogs de Déu..
El diploma l'ha dibuixat la MªCarme. Per als que aneu atrafegats, us ho expliquem:
Ja fa un temps, va aparèixer en el blog del Pitu aquest acudit, que ens va explicar el mateix Anonymous Said:
"Diu que algú va a un bar i demana una beguda.
El cambrer, molt atrafegat, es disculpa dient: «—Esperi un moment que tinc molta feina».
El client després de cinc minuts torna a demanar la beguda.
«—Que no li he dit que s’esperi, que no veu quanta gent hi ha a la barra?»
El client, malgrat que veia la barra completament buida i neta, decideix esperar encara una mica més, però després d’un temps torna a reclamar la seva beguda.
El cambrer, aquest cop amb el to de veu pujat, li torna a demanar que s’esperi ja que té moltes comandes per atendre.
El client agafa aleshores un cendrer de vidre de damunt el taulell i el llença amb fúria contra els prestatges dels licors amb el terrabastall i la trencadissa corresponents.
El cambrer, desencaixat, es gira i li pregunta: «—Per què ho ha fet això?»
El client li respon: «—Oh, ¿i com ho sap vostè que he estat jo, amb tanta gent que hi ha a la barra?»"
A alguns de nosaltres, aquest client solitari del bar, ens recordava el benvolgut Anonymous, i no tan sols per les trencadisses, sinó per la pregunta reiterada que, al principi ens féiem: qui serà el misteriós personatge?. Aviat, però, es va veure que, essent tan pocs com solem ser a la barra, qui no havia de ser? :))
L'aigua
Aquesta és la font de Coll de Jou.
A Pamplona, la Carmen ens va donar aigua fresca en una botella molt especial. Va explicar que ara aigua de la aixeta. A Pamplona, l'aigua de la aixeta és molt bona.
Tots els jardins del món necessiten aigua (l'aigua que els arriba de les plujes del cel) i per això he pensat que no podia faltar una imatge com aquesta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)