diumenge, 31 de desembre del 2006

Últim fòrum del 2006:

raïm o pistatxos?

Ara que començarà un nou any... un pensament per a tots

9 (maitematiques)

9

Ens afegim a la festa. Felicitats a tots !!!

Tonteria

Aquest matí m'ha donat per buscar un sinònim a la paraula "tonteria" i — oh sorpresa — he descobert que era castellana !

Així és com he corregut cap al diccionari castellà-català de S. Albertí de 1961 i m'he trobat — entre d'altres paraules — amb " bajanada "

Com sigui, però, que no em feia del tot el pes, he tornat altre cop al diccionari de sinònims de S. Pey de l'any 1970 i he buscat l'esmentada paraula

No us creureu el què he trobat :

" Bajanada " : Bajania, bajaneria, niciesa, ximpleria i.... bertranada !

Ja tenim lema, he pensat ( tot i que el de ARDNAM AROF no està gens malament ... )

I ho he pensat arran de la cordial i filosòfica nadala que a tots ens va enviar la Maite, el to de la qual tan em feia pensar en aquella altra que ens va enviar, ara fa segles — érem tan joves ! — on hi havia una fotografia d'una planta

Allà va començar... la " bertranada " !

( Crec que algú de nosaltres, al blog, ha utilitzat més d'una vegada aquesta paraula )

Per la meva part ja he començat les indagacions

A la fonda de Vilabertran de les Cintes m'han dit que probablement per les dates que la volem fer, no hi cabrem

Les reserves allà, pel que sembla, les fan d'eó en eó : això vol dir que ja hem fet tard ...

N'hi ha un alte, però, de Vilabertran, amb el qual encara no m'ha donat temps a posar-m'hi en contacte

És a l'Empordà, és allà on va néixer en Ramon Muntaner — el de les " Cròníques " : cosa llenguatge, ja sabeu — i a més té una magnífica basílica del romànic més heavy que mai s'hagi fet

Mmmm : hem menjar ànec ... bombons ... paella ... cuixa de senglar ... i, a Vilabertran ... ¿ què ens donaran ?

dissabte, 30 de desembre del 2006

Preparant l’àpat de cap d’any

Aquesta foto és de la cuixa de seglar que ens han donat uns caçadors del poble. Es veu que en cacen molts, perquè els boscos estan molt deixats i no tenen predadors.
Ara tenim un problema: com la cuinarem?
Haurem de preparar un altre àpat festiu...
Encara sort que en una estada al Pirineu vam conèixer uns éssers molt petits anomenats “Manairons” o “Minairons” que sempre estan treballant i no es cansen mai. Quan els trobes diuen: Què farem? Què direm? I no paren.
Els direm que ens ajudin.
No els podem veure, però són tan menuts que viuen en un canonet de guardar agulles de cosir que vam trobar a l’entrada de casa Gassia, que ara és la seu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d'Esterri. En el canonet hi ha dues paraules: ARDNAM AROF, que suposem és el seu lema.
Gràcies a ells podem muntar mogudes com la de Nadal. Per tant els elogis que hem llegit en alguns comentaris del blog són per a ells, ja els hi farem arribar.

Des del Penedès

dijous, 28 de desembre del 2006

Ja s'acosta Cap D'any


A veure si altra vegada podrem estar tots a punt per un nou àpat..

(ja us habreu enterat de la indigestió del sopar de la Imma i el Jordi: es veu que l'ànec aquell els ha fet mal a tots: que us milloreu.. Nosaltres, els dels bombons estem tots amb una grip fenomenal)

dimecres, 27 de desembre del 2006

bombons de Nadal

pere-xevi-telefon-i-bombons

Doncs a nosaltres la MªCarme ens va preparar un dinar a base de sopa de peix, espàrrecs i surimi.

A la fotografia, el Pere, el Xevi, els bombons de Nadal i el telèfon del Xevi..

Per als qui no hi éreu he d’aclarir que el Xevi va tenir la bona idea d’activar l’altaveu del telèfon i així vem poder parlar tots alhora –en el moment de fer la fotu estàvem parlant- amb els de Pamplona.

També va ser un dia esplèndit. Gràcies, MªCarme !

dilluns, 25 de desembre del 2006

Bon Nadal

nen-jesus

«li van posar el nom de Jesús»

diumenge, 24 de desembre del 2006

Nit de Nadal


Bon Nadal a tothom! :-)

Advent 4

Advent_2006_4
Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces:
«Ets beneïda entre totes les dones
i és beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?»

(Lc 1, 41)

de l'Evangeli del IV diumenge d'Advent

divendres, 22 de desembre del 2006

diumenge, 17 de desembre del 2006

Advent 3

Advent_2006_3

«ho repeteixo: viviu contents !»

(Fl 4, 4)

de la Segona Lectura de la missa del III Diumenge d'Advent

dissabte, 16 de desembre del 2006

Crònica andalusa

Familia-Gonzalez

A la fotu veiem els orígens del perquè del nostre viatge a Andalusia. D'esquerra a dreta, veiem al darrera l'abuelo Antonio (l'avi Josep Bertran, com si diguéssim), la seva filla Maria (la mare de la Isabel, que a la foto em recorda la nostra filla Maria) i el seu fill Antonio. Al davant, els altres tres fills: la Carmela, el Santiago i la Luisa. Dos dels fills de la Luisa van venir el mes de setembre a veure'ns, i a nosaltres ens van entrar moltes ganes de correspondre anant a visitar-los.

Per part del pare de la Isabel també hi ha una bona colla de tiets doncs eren set germans, però entre uns i altres tan sols hem pogut visitar cinc tiets i vuit o nou cosins. Molts han mort ja.

Hem estat a Sevilla, Algecires, Ceuta, Málaga i Granada, i a més de poder estar amb ells, ens han acompanyat a veure esglésies (a la Isabel i a mi ens agrada), monuments, racons que ells coneixen millor que ningú i paisatges, doncs teníem llogada una "furgona colorà" estupenda.

A mi no m'ha agradat gens l'experiència d'anar en avió. És com anar muntat en una bomba volant. Quina aprensió. Soc poruc.

La família, podeu comptar. Ha estat tot molt bonic.

A vosaltres aquests noms no us diran res, però jo vull deixar constància de l'agraïment que els devem a un cosí que es diu Víctor i la seva germana Mariángeles, a un altre cosí que es diu Nacho i la seva germana Anamari, a la seva mare la Afriquita, a una cosina que es diu Maribel i als seus pares, Isabel i Álvaro, a una altra cosina que es diu Gema i als seus pares que es diuen Paco i Mariquita, a una tieta que es diu Luisa i a la seva filla que es diu igual, i sobretot, a uns cosins de la mare de la Isabel, els que ens van fer recórrer tooot Sevilla i ens van atiborrar de menjar, que es diuen Paco i Carmen.

També hem deixat uns àlbums fotogràfics fets amb Picasa a http://picasaweb.google.es/mingumanubens i un blog a http://deunaaotrapunta.blogspot.com

Quina pallissa..

divendres, 15 de desembre del 2006

Quina moguda aquest mes :
Els Mingus han tornat del Surt i Ceuta, La Maite de Tunísia,
El Xevi està via Canarias,i avui també la Marteta via Cuba !


Avia’m si tots aneu penjant cròniques de tots els jardins del món !

dimecres, 13 de desembre del 2006

Avui Santa Llúcia

 Posted by Picasa

a l'autobús

bus

A Sevilla, a l'autobús, se'ns encomanava el riure de dues dones que parlaven més enllà. Ni tan sols distingiem què deien. És que, tothom ho sap, els andalusos solen tenir el dò de la simpatia..

Quina sort, ser simpàtic. Encomanar alegria. El Nicolau, mentre buscàvem un lloc per anar a dinar, va tenir aquest acudit:

"Hi havia un home tan antipàtic, tan antipàtic, tan antipàtic, que quan anava a dinar al Pans & Company, tan sols li donaven Pans"

(a la fotu, en primer terme a mà dreta, d'esquena, la Carmen, cosina de la mare de la Isabel. Al costat del Linus, el Paco, que és el marit de la Carmen. Ens van fer caminar per tot Sevilla fins deixar-nos esgotats)

dimarts, 12 de desembre del 2006

ja hem tornat !

olives

Hola !!!
Quan tinguem alguna estona ja us en farem cinc cèntims..

Petons a tots :))

diumenge, 10 de desembre del 2006

Advent 2

advent_2006_2

Càntic de pelegrinatge

Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.
La nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.
Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells!»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!

(fragment del Salm 125)

de les lectures de missa del Segon Diumenge d'Advent

divendres, 8 de desembre del 2006

diumenge, 3 de desembre del 2006

Advent 1

advent_2006_1

«En aquells dies, en aquell temps, faré néixer al llinatge de David un rebrot bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem.
I a ell l'anomenaran "El-Senyor-és-el-nostre-bé"»

(Jeremies 33, 14-16)

de la primera lectura del Primer Diumenge d'Advent

divendres, 1 de desembre del 2006

advent

advent


Ahir després de dinar estava pensant que havia de fer la fotu -gràcies Mima, ets un sol- i el Joan em va donar la ocasió. Sembla preparada però no ho és.