diumenge, 28 de juny del 2009

per al Pere, en el dia del seu sant

Mingu_gps
Ahir, altra vegada vem acompanyar el Pere a Coma de Vaca, després dels dos dies de descans que va tenir. Aquesta vegada sí que vem arribar al refugi. Vem pujar pel camí que surt del refugi d'Ull de Ter, passat Setcases. Ara s'hi arriba en cotxe doncs hi ha les pistes d'esquí al costat mateix. Un camí que potser ja coneixeu. Primer es puja en forta pendent fins al Coll de la Marrana. La primera foto que veiem és feta una mica més enllà. És el Mingu al costat d'un indicador de camins, que té alguna cosa a veure amb un dels seus últims maldecaps: les rutes. Al darrera una altra metàfora, les pedres..
joan-moma
Després d'aquest punt, el camí fa baixada tota l'estona. Anem seguint el curs del riu Fresser. Poc després d'aquesta mena de porta que es veu a la foto, passat un revolt del riu, ja es veu allà lluny, al fons de la vall, el refugi de Coma de Vaca. Hi havia un centenar de vaques. En Xavier, la persona que junt amb la seva dona, la Yolanda, es cuiden del refugi des de fa dotze anys, ens va explicar que el nombre de vaques que pasturen par allí sol ser quatre vegades més gran..
trio
Era dissabte i hi havia força excursionistes. En un moment de descans, ens van atendre molt amablement. Vem aprofitar per fer la foto a la cuina. Després ens ven ensenyar el refugi i ens van explicar com s'ho manegaven. Moltes coses ja ens les havia explicat el Pere, però va ser bonic veure: el rebost (no hi ha nevera) i el magatzem, les habitacions amb lliteres (com grans prestatgeries que en comptes de llibres tinguessin matalassos), els acumuladors de les plaques solars, el munt de bombones de butà, l'habitacle del Pere (realment semblant al de la Heidi a la cabana del seu avi), i sobretot, l'àlbum de fotos de com ho van muntar tot feia dotze anys.

Primer van desmuntar, pedra a pedra, l'antic refugi, després van començar a fer una rasa i els fonaments. Quan van començar a fer les parets, els paletes que havien de fer la construcció es van espantar del fred que començava a fer i els van deixar sols. Van demanar ajuda a una colla d'amics que de seguida van anar-hi i, contra rellotge (havien d'enllestir abans no se'ls tirés a sobre l'hivern), van pujar les parets, col·locar les bigues (sense cap mena de grua), fer el segon pis, la teulada, les portes i les finestres. I també la xemeneia, amb una escala llarguíssima i primíssima que, si no es van matar és perquè Déu no va voler i perquè, bons escaladors, no devien sentir vertigen. Gent valenta. De fet, l'hivern sí els va caure al damunt abans d'haver acabat la teulada. Un dia el vent els va fer malbé tot el què tenien preparat per a la despensa, i més d'una vegada se'ls va omplir tota la casa de neu. Al final, un dia feliç van poder estrenar la cuina i després els llits. Gent valenta, sí senyor..
joan-moma-carenant
Amb aquestes històries al cap i amb l'ajuda del Joan, vem tornar. El camí de tornada el vem fer per un lloc diferent. A la foto podem veure el Joan i la Isabel arribant just al lloc on el món comença a fer la corba per donar la volta..

dijous, 25 de juny del 2009

just davant del balcó

Just-devant-del-balco-hi-ha

"just davant del balcó hi ha un arbre i unes roses que cuida la veïna amb diligència"

Aquest és el nom de l'arxiu i el què representa. L'aquarel·la la va pintar el Pere (el nostre germà) en una llibreta com aquella del Guillem; és igualment petita però s'obre en forma de llibre -no de bloc, i la fa servir per a prendre els seus apunts. L'últim dia que vem anar a casa seva ens va ensenyar el dibuix pintat i li vaig demanar que l'escanejés i ens el passés.

El mateix dia, a casa va arribar una propaganda del Museu del Molí Paperer de Capellades. Un paper gran, plegat, amb informació del Museu molt ben presentada. En el paper desplegat, de fons, amb lletres grans s'hi poden llegir aquestes paraules:

paper s.m. (Arts) meravellosa invenció, que és d'un gran ús a la vida, que fixa la memòria dels fets, & immortalitza els hommes !

Són extretes de "l'Encyclopédie" de Diderot i D'Alambert

dimarts, 23 de juny del 2009

divendres, 19 de juny del 2009

fins L'INFINIT des de L'INFINIT seguirà sembrant els jardins mes pobres de tots els jardins del món !!


Gràcies Xevi perquè amb tu i per tu el varem conèixer
NAMASTÉ !!

dijous, 18 de juny del 2009

dimecres, 17 de juny del 2009

"cuidad.."

A la revista Vèrtex de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) d’aquest mes, a la portada surt una foto d’Angelines, aquella senyora de Susín de qui us vem parlar, davant de la porta de casa seva. La última casa habitada del seu poble -si no fos per ella- deshabitat.. A la revista hi surt perquè hi ha un article que parla dels pobles abandonats d’aquella zona, que en diuen Sobrepuerto.

L’article comença amb unes paraules, copiades d’una inscripció a la paret de l’escola d’un dels pobles abandonats, Escartin, i les va escriure la mestra abans de marxar del poble, el 8 de Maig del 1961:

“¡Qué pena me da dejar el lugar éste! Mi escuela y mis niños y todos los vecinos, ¿verdad? Dios mío..., que tan buenos han sido. Cuidad mi jardín y la iglesia, ¿sabéis?”

dissabte, 13 de juny del 2009

duets (8) germanes ben avingudes 2

maite-i-montse


Quin encant de jardineretes !!

Aquest és un detall d'una de les fotos que va recuperar fa poc el Pere. Es va passar unes quantes tardes escanejant negatius antics i aquesta va ser una de les "troballes", però n'hi ha més; ja aniran sortint per aquí (Maite, diu la MªCarme que te les va passar: un dia que toqui -sempre toca, sempre és tot ben rebut- has de treure la del Nasi). M'explicava el Pere que escanejar fotos de negatius és una feina pesada i que demana temps, sobretot perquè costa veure quí surt a la foto i perquè passar-la per l'escàner no és tan senzill com quan es fa a partir d'una còpia en paper..

Bon dissabte i diumenge a tothom. Ja s'acaben les classes. El Pere fill nostre ja és al refugi de Coma de Vaca. Hi ha anat durant un mes i mig per atendre al públic. Està a les ordres de la parella que se'n cuiden, que es diuen Iolanda i Xavier. Ahir va trucar des del lloc que serà la seva habitació, una mena d'altell o golfes -jo m'imagino el lloc on dormia la Heidi a la cabana del seu avi- on no hi ha electricitat ni llum (no va pensar a endur-se el lot). Si voleu fer una excursió, doncs, i no sabeu on anar, ja teniu una bona opció: cap a Queralbs i Coma de Vaca on sereu ben rebuts !!

duets (8) germanes ben avingudes 1

emily-&-fiona

Emily i Fiona. Per escoltar com canten

Al Linus li agrada la música irlandesa i busca peces per aprendre a tocar-les amb el violí. Aquesta n'és una que va trobar ja fa temps; el títol és "the star of County Down". Li agrada molt i per això la porta al mòbil. Quan sona el seu telèfon, li demano que faci esperar una mica a qui el truca per poder-la escoltar..

dimarts, 9 de juny del 2009

dissabte, 6 de juny del 2009

PER MOLTS ANYS MINGUET !!!!

Jardiner
de
Tots
els
Jardins
del
Món !

dilluns, 1 de juny del 2009

duets (7) raïm negre i raïm blanc - 2 -

ahsante-bwana

"AHSANTE BWANA" - "com podré agrair-te ?" -

per escoltar

CLIC AQUÍ

BWANA NI NURU YANGU
BWANA NI NONOZI WANGU
BWNA NI KINGA KWA MAISHA YANGU
SITAOGOPA KITU

BWAN UMENILINDA
UKANIEPUSHA
KIFO UKANIPA UZIMA
AHSANT BWANA MUNGU

El Senyor és qui m’il·lumina,
el Senyor és Déu que em salva,
és la muralla de la meva vida:
no m’espantarà res...

Senyor, tu em vas guardar,
de la mort vas lliurar-me,
vas donar-me la vida:
com podré agrair-te ?

BWANA NI NURU YANGU
BWANA NI NONOZI WANGU
BWNA NI KINGA KWA MAISHA YANGU
SITAOGOPA KITU

UMESHINDA SHETANI
SHUKRANI KWAKO MUO
KOZI ENDELEA UTULINDE
AHSANTE BWANA MUNGU

El Senyor és qui m’il·lumina,
el Senyor és Déu que em salva,
és la muralla de la meva vida:
no m’espantarà res...

Si demà he de morir,
tu em tornaràs a la vida,
la Vida que no s’acaba:
com podré agrair-te ?

Una altra cançó de mossèn Joan Hakolimana. La tenia escrita des de l’any 2006, i en vem adaptar dues estrofes al català per a la Vetlla Pasqual de la parròquia. Com que avui acaba pròpiament la Pasqua, aprofito per penjar-la. La lletra fa referència a uns quants salms (18, 23, ..). Està escrita en suahili, segona llengua de molts països africans orientals, i alguns àrabs. Quan la assajàvem, Mn. Joan es queixava perquè jo anava més de pressa del compte, per això en la prova que vem enregistrar –amb la càmera de fotos- ell va marcant el ritme. Encara que no se sent gaire, el Nicu tocava el piano. Al final cantàvem tots dos plegats en suahili i català, però es va acabar la memòria de la càmera i ja no se sent :(