Per molts anys! Tieta.

Sorpresa! El secret més ben guardat de la Mercè, la petita de les germanes Bertran.
Sembla ser que quan estudiava magisteri, es pagava la carrera fent bolos (d'amagat de l'avi Josep). D'aquí deu venir el talent musical dels Estrada Bertran.

Tieta! que t'acabis de recuperar aviat.
Una abraçada!

...mmm primavera!

I la llum es fer al vaixell !!!!! impresionant!!! :)

gratis ( o un cèntim d'euro )

(Sense permís exprés del Santi, però també sense desautorització, penjo aquí el que podriem anomenar una dedicatòria - record al tiet Jaume. Abans d'ahir, tal com la finestreta de la MªCarme ens informa puntualment, va fer dos anys del dia de las seva mort. El record - dedicatòria ens el va enviar el Santi a la Mima i a mí mateix com a resposta d'un correu petit, mínim, que jo els havia enviat. Mingu)

No sé si heu escoltat mai el Rèquiem de Mozart

Amb la Flauta Màgica va ser el seu darrer treball

Diuen que el Rèquiem no el va acabar

Ara és un best seller

Des de jove que m'ha posat la pell de gallina

Fa dos anys, casualment, el vaig sentir per aquests dies...

L'any passat també...

El divendres vaig arribar a casa molt cansat només amb esma per ficar-me al llit

Abans d'adormir-me ( o per ajudar a adormir-me ), ja al llit, vaig voler posar-me els
walkmans

El Requiem, altre cop, en directe des del Palau de la Música

Es clar que em podeu dir que prop de Setmana Santa se solen escoltar aquestes "llaunes"...

Tornant cap a casa, acabava de passar per davant de la porta del Palau del carrer de Sant Pere de Dalt i em va xocar tot aquell enrenou de gent que s'afanyava per entrar...

El dissabte, al carrer de Santander, a un pedrís que hi ha enmig de fàbriques aturades els caps de setmana, prop de la parada de La Pau, al barri de Sant Martí, mentre em venien els versos del Réquiem de Mozart

Requiem aeternum dona eis, Domine,
et Lux perpetua luceat eis,
cum Sanctus tuis in aeternum

quan encenia un cigarret, em vaig trobar aquesta moneda d'un cèntim d'euro.

Vaig pensar que el pare també l'hauria recollida

Rex tremendae majestatis,
qui salvandos salvas gratis,
salve me, fons pietatis

Deu ser veritat allò que diuen que allà on hi ha molt desconsol hi ha molt de consol... gratis

Per això penso moltes vegades que més que poeta m'hagués agradat ser teòleg ( llegiu la paraula "teologia" com a equivalent a "converses sobre Déu". La teologia és molt més humil que la filosofia o que la poesia, raó per la qual ens apropa moltíssim més a la veritat d'allò que fa el cas... )

cap a Castelladral

Els de l’esplai han fet una altra travessa d’aquelles que m’agraden: es tracta de sortir de casa amb la motxilla i anar caminant uns quants dies fins.. on arribin.

Aquesta vegada van anar fins a Castelladral. En una masia que hi havia a mig camí –el mas Puiggròs- hi havia el gos que veieu a la foto.

Es veu que el gos aquest tenia una habilitat, o millor dit, una fixació: et portava una pedra agafada a la boca i la deixava als teus peus, mirava la pedra i després et mirava a tu demanant que li llancessis la pedra, ell l’anava a buscar i torna a començar. Això centenars de vegades i amb tots els nens. Una de les vegades, sense pensar gaire què feien, li van llençar la pedra al mig d’uns esbarzers. El gos s’hi va ficar de cap i el van haver de treure amb penes i treballs. Passada una estona, però, van veure que el molt tossut s’hi havia tornat a ficar. El van deixar fer i, passada mitja hora, en va sortir, contentíssim i esgarrinxat, amb la pedra a la boca.

L’endemà, el gos els va seguir (si feu clic a la foto per ampliar-la ho veureu) quilòmetres enllà fins a Castelladral..

Abans de penjar aquesta entrada li demano al Linus si van saber com es deia, el gos.. M'ha dit que sí, que el seu nom és Rambo

STEPT

el nou disc de la Maria amb STEPT :)

cirerers

Ahir la Mercè de cal quatre se’ns va presentar a la botiga amb tota una branca de cirerer, pleníssima de flors blanques. Si no ho vaig entendre malament, de cada flor en surt una cirera. Amb l’Ernest havien anat al Poal, que és on tenen l’hort dels cirerers. Cap al Juny, quan les cireres ja són ben vermelles i bones, és quan inviten els amics -nosaltres hi som- per anar a collir-les. Aquí deixo quatre fotos: la primera d’un cirerer florit, la segona de l’Ernest “al cirerer” durant el mes de Juny, la tercera és d’ahir i la va fer la Mercè. La última és un detall de la branca que ens va portar (el fons de la botiga, llàstima, l'he desenfocat amb Photoshop), en aquesta última s’hi pot veure que les tiges de les flors "ja" són les mateixes que les de les cireres.

duets 3

Un altre duet d'una parella que no va arribar a ser-no,

potser per allò de "it ain't me, babe",

amb una altra versió de "deportats", més durilla,

AQUÍ