Majestat se li esta cremant la americanaaa... !!

Ebre

Aquest mati estava disposat a tenir un bon dia.
Els divendres es l’última jornada a la deixalleria i ja nomes hem resta el dissabte a la tarda que, com a sou de vila, obro el telecentre.
En Bernat ha pujat a veure, controlar i reprogramar les feines de l’abocador.
M’ha felicitat per com esta la cosa.
Alegria.
Hem aprofitat per parlar del telecentre, de les aventures dels nanos a qui coneix un per un i que també jo vaig coneixent.
He decidit cel.lebrar.ho i, un passeig que amb poca gasolina m’agrada molt fer, es anar al pas de barca de Miravet.
A mes, el barquer es un bon conversador.
El riu, desprès del Cercs, estava calmat i tranquil, bonic i suggerent.
M’ha impressionat veure “llocs de pescador” com els de l’avi Domingo

P.S.: Ja procuraré no omplir mes el blog amb les meves fotos, ja ho faré al “pot”.

Sortint de casa i entrant al poble aquest mati

1ª pluja

la tardor

El perfum precis de les tardes a l´institut, aquella llum que no es llum, ni la del sol ni el fluorescent, tot barrejat, misteri del record, presencia del temps intensanment viscut

de campanars, de campanes, de pobles, de senzill, de temps, de Rasquera

un campanar..

..diria jo, és el lloc més destacat, que avisa de l'església des de lluny, i que va ser alçat per tenir dins les campanes que se sentien tot al voltant quan tocaven les hores de pregària -com el d'allà lluny en el quadre Millet- , dels batejos i enterraments, de les festes i de les hores. (Si més no aquesta devia ser la intenció dels qui el van fer)

«Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: —Doncs, que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la teva entrelligava
cada matí per beneír a Déu.

—Campanes ja no tinc- li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí—.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldría;
per tocar a morts pels monjos i per mi.»

Així ho deia, de passada, mossèn Jacint al "Canigó"..

Així es veia, descaradament, a una postal que ens va enviar el Guillem des de Austria..

el pobre convent

Rasquera casc antic

L´ajuntament va encarregarme unes fotos d´urgencia per presentar al Bisba ja que volen restaurar l´esglesia i la taulada que es d´uralita i desentona amb la resta del conjunt. Aquesta n´es una en la que es veu el nucli del casc antic

xanques

Ahir el Dani ens va enviar les fotos d'una sortida curiosa que van fer amb el Pere i el Mingu.

Podeu veure el reportatge AQUÍ (s'ha de fer clic a la primera fotografia i anar seguint les fletxetes)

olé olé un tauróooo!!!

Adéu vacances ...

(extret de:"tintaxina.net")

Gronxador amb rodes

Si la barqueta es tomba ...