dilluns, 30 d’abril del 2007
dalt d'un esperó
Dalt d'un esperó, com l'ermita de la fotografia del Pere..
És aquella ermita que, els que som "andorrans de pro" (així ens va qualificar el Santi), hem vist tantes vegades al passar per Oliana. La mare sempre ens deia: "allí dalt hi anava l'avi -l'avi Josep- a fer d'escolà, de matí ben d'hora.."
Des d'Oliana es veu allà dalt, lluny, petitona per la distància, solitària i misteriosa. No hi hem pujat mai, però ara, gràcies a un client que viu a Oliana i treballa aquí a Santpedor (el pobre, per venir cada dia, es deu llevar si fa no fa a la mateixa hora que es llevava l'avi), ja sabem que és una església romànica, que es diu Santa Maria de Castell-Llebre, que la van restaurar fa poc, que pertany al terme de Peramola i que costa arribar-hi. També sabem que l'últim diumenge d'abril -potser ahir- s'hi fa un aplec..
dissabte, 28 d’abril del 2007
Poema visual
.....oooO...................
....(......)...Oooo........
.....).../. ...(.....).........
.....(_/.......).../..........
.............. (_/.............
... passejant .. ..........
.... per la sorra fina...
.................................
.....oooO...................
....(......)...Oooo........
.....).../. ...(.....)..........
.....(_/.......).../...........
............... (_/............
................................
... passejant per la sorra fina,
la mar salada què bé!
(Pere Tàpies)
....(......)...Oooo........
.....).../. ...(.....).........
.....(_/.......).../..........
.............. (_/.............
... passejant .. ..........
.... per la sorra fina...
.................................
.....oooO...................
....(......)...Oooo........
.....).../. ...(.....)..........
.....(_/.......).../...........
............... (_/............
................................
... passejant per la sorra fina,
la mar salada què bé!
(Pere Tàpies)
Des del Penedès (L'hem trobat tot passejant per la teranyina).
divendres, 27 d’abril del 2007
dijous, 26 d’abril del 2007
Ahir va venir en Pere
Ahir va venir en Pere a veure’m al despatx. Sembla que té greus problemes informàtics i de mòbil. Està preparant una exposició i, al bar on la vegada anterior vàrem parlar del silenci de Déu, em va explicar el projecte
Es tracta d’una exposició de fotografies seves de temes rasquerencs. Diu que penjarà de tres a cinc ampliacions donant-les com a resultat d’un treball que a manera de contactes s’exposarà, també, sota de les les ampliacions. En sortir del bar em va dir que les anava a recollir juntament amb els marcs
Fer un elogi dels seus treballs, aquí, és innecessari
Jo li vaig insistir molt, però, que pensés la manera de «publicar-ho» tot allò
Que potser el format ideal seria una web de l’exposició però que si a això no arribava que pensés, si més no, en un blog, o en un blog per tema, ja que la densitat del treball acumulat és notòria i dóna per això i per a més
Pensava que seria una possibilitat més de continuar els treballs que, de forma simbòlica, tots vàrem començar a fer amb nosaltres mateixos quan vam començar els blogs. Mirar allà, als començaments, segons com, pot provocar vertigen. La de coses que ens han passat !
De les coses que ens han passat en aquest temps, de donar-ne de tres a cinc imatges com a bons ( o molt bons ) resultats, d’estar-ne fins i tot orgullosos d’aquests resultats tan a la vista, és del que a mi em semblava que parlava en Pere
Jo que no sóc ell, millor dit els meus ulls que no són els seus, ja se senten orgullosos pel sol fet de veure, de participar en la festa de la visibilitat de la vista d'aquelles cisternes ancestrals, d'aquells camps, des de l’ermita de sant Domènec, en els quals jo hi veia d'una manera molt suggeridora, l’infinit
Es tracta d’una exposició de fotografies seves de temes rasquerencs. Diu que penjarà de tres a cinc ampliacions donant-les com a resultat d’un treball que a manera de contactes s’exposarà, també, sota de les les ampliacions. En sortir del bar em va dir que les anava a recollir juntament amb els marcs
Fer un elogi dels seus treballs, aquí, és innecessari
Jo li vaig insistir molt, però, que pensés la manera de «publicar-ho» tot allò
Que potser el format ideal seria una web de l’exposició però que si a això no arribava que pensés, si més no, en un blog, o en un blog per tema, ja que la densitat del treball acumulat és notòria i dóna per això i per a més
Pensava que seria una possibilitat més de continuar els treballs que, de forma simbòlica, tots vàrem començar a fer amb nosaltres mateixos quan vam començar els blogs. Mirar allà, als començaments, segons com, pot provocar vertigen. La de coses que ens han passat !
De les coses que ens han passat en aquest temps, de donar-ne de tres a cinc imatges com a bons ( o molt bons ) resultats, d’estar-ne fins i tot orgullosos d’aquests resultats tan a la vista, és del que a mi em semblava que parlava en Pere
Jo que no sóc ell, millor dit els meus ulls que no són els seus, ja se senten orgullosos pel sol fet de veure, de participar en la festa de la visibilitat de la vista d'aquelles cisternes ancestrals, d'aquells camps, des de l’ermita de sant Domènec, en els quals jo hi veia d'una manera molt suggeridora, l’infinit
dilluns, 23 d’abril del 2007
Ep, Jordi, ep !
Ep, Jordis de sant Jordi del Montblanc de Vilabertran, tots, ep !
I dic el blanc del mont perquè és damunt el blanc on més destaquen les roses !
"De la sang del drac en brollà la rosa roja" Això ho explica Joan Amades, però jo, quan era petit, ho vaig veure, allà...
Ventura !
Aviam si us pagueu una ronda, avui, ep !
( PS: Àngel tiet Jordi, ep ! Aviam si li regales un got de vi a la teva neboda, ep ! No saps com es veuen de tristos els seus plats sense un bon got de vi, d'aquell... "que alegra el cor dels homes", ep, tiet, ep ! )
I dic el blanc del mont perquè és damunt el blanc on més destaquen les roses !
"De la sang del drac en brollà la rosa roja" Això ho explica Joan Amades, però jo, quan era petit, ho vaig veure, allà...
Ventura !
Aviam si us pagueu una ronda, avui, ep !
( PS: Àngel tiet Jordi, ep ! Aviam si li regales un got de vi a la teva neboda, ep ! No saps com es veuen de tristos els seus plats sense un bon got de vi, d'aquell... "que alegra el cor dels homes", ep, tiet, ep ! )
http://www.vegueries.com/folklore/santjordiCAT.asp
Sabíeu que Joan Amades situa la llegenda de Sant Jordi a la Vila de Montblanc ?
En la que sant Jordi empunya
bandera de color blanc
hi ha l’escut de Catalunya
amb quatre barres de sang
D’aquestes barres la història
està escrita amb lletres d’or
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostra cor
Essent Carles rei de França
i senyor dels catalans
entraren folls de venjança
en ses terres els norma’ns
No em reca, no, el cop de llança
que dessagna tot mon cos
El que em reca i cor-me-lliga
és veure llis mon escut
sense cap blasó que diga
els honors que he merescut
Llavors el rei de seguida
s’acosta al llit del valent
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament:
-Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat el blasó;
quan torneu a vostra terra
brudeu-lo en vostre pendó
I passant quatre ditades
del brau Jofre en l’escut blanc
i deixava senyalades
les quatre barres de sang.
En la que sant Jordi empunya
bandera de color blanc
hi ha l’escut de Catalunya
amb quatre barres de sang
D’aquestes barres la història
està escrita amb lletres d’or
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostra cor
Essent Carles rei de França
i senyor dels catalans
entraren folls de venjança
en ses terres els norma’ns
No em reca, no, el cop de llança
que dessagna tot mon cos
El que em reca i cor-me-lliga
és veure llis mon escut
sense cap blasó que diga
els honors que he merescut
Llavors el rei de seguida
s’acosta al llit del valent
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament:
-Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat el blasó;
quan torneu a vostra terra
brudeu-lo en vostre pendó
I passant quatre ditades
del brau Jofre en l’escut blanc
i deixava senyalades
les quatre barres de sang.
diumenge, 22 d’abril del 2007
Dimarts passat, a Navarcles, ens vem trobar els que havíem fet el curset de formació que cada any s'organitza des de les parròquies dels pobles del voltant. Hem sopat plegats. A l'hora del cafè, hem explicat acudits. Mossèn Escós ha explicat aquest:
Eren dos caçadors que, al sortir del bar, es van trobar amb el mossèn del poble. Un d'ells li diu:
―Hola mossèn, que li agradaria de venir, demà, a caçar amb nosaltres? Segur que s'ho passaria molt be..
El company li dona un cop de colze i li diu fluixet:
―Que estàs boig ?!
El mossèn respon de seguida, tot content:
―Sí que m’agradaria de provar-ho això d'anar caçar.. Fet ! M'hi apunto !
i queden per l'endemà
Quan el mossèn s'allunya, el company li diu:
―Però, a qui se li acut d'invitar el mossèn a venir? Que no veus que és un carrossa? Ja veuràs que fins i tot vindrà amb la sotana..
---
A l'altre dia, ben de matí es troben tots tres a la plaça i se'n van a caçar. Els dos amics amb l'escopeta i el mossèn.. amb la sotana.
Després de caminar una estona, veuen una llebre. El que havia invitat el mossèn, tot esberat, agafa l'escopeta i diu:
―"Goiti, goiti, mossèn, es fa així.."
(Apunta, dispara.. )
―"Hosti, l'he fallada !"
El mossèn, en sentir allò de "hosti", li diu:
―"Perquè parles així, desgraciat ? Que no veus que Déu nostre Senyor s’enfadarà? Que no t'adones que ara mateix podria enviar un llamp del cel i deixar-te fulminat?
L'altre company li diu fluixet:
―"Ja comencem. Ja t'ho deia jo.."
Segueixen un tros enllà i veuen un conill. Torna a preparar l'escopeta i diu:
―"Ara veurà"
(apunta, dispara..)
―"Hosti, l'he tornat a fallar !"
El mossèn es posa les mans al cap:
―"Però no t'he dit que no diguis això, talòs?. Que vols que Déu nostre Senyor t’enviï un llamp?
El company sospira. En aquestes, veu allà al davant un porc senglar. Agafa l'escopeta, apunta, dispara i el porc senglar fuig com un coet..
―"Hosti, quina badada !", se li escapa de dir
De cop i volta, uns nuvolets que hi havia al cel s’enfosqueixen, salta un llamp i.. mata el mossèn.
Déu nostre Senyor treu el cap per entre els núvols i diu:
―"Hosti, quin fallo !"
Eren dos caçadors que, al sortir del bar, es van trobar amb el mossèn del poble. Un d'ells li diu:
―Hola mossèn, que li agradaria de venir, demà, a caçar amb nosaltres? Segur que s'ho passaria molt be..
El company li dona un cop de colze i li diu fluixet:
―Que estàs boig ?!
El mossèn respon de seguida, tot content:
―Sí que m’agradaria de provar-ho això d'anar caçar.. Fet ! M'hi apunto !
i queden per l'endemà
Quan el mossèn s'allunya, el company li diu:
―Però, a qui se li acut d'invitar el mossèn a venir? Que no veus que és un carrossa? Ja veuràs que fins i tot vindrà amb la sotana..
---
A l'altre dia, ben de matí es troben tots tres a la plaça i se'n van a caçar. Els dos amics amb l'escopeta i el mossèn.. amb la sotana.
Després de caminar una estona, veuen una llebre. El que havia invitat el mossèn, tot esberat, agafa l'escopeta i diu:
―"Goiti, goiti, mossèn, es fa així.."
(Apunta, dispara.. )
―"Hosti, l'he fallada !"
El mossèn, en sentir allò de "hosti", li diu:
―"Perquè parles així, desgraciat ? Que no veus que Déu nostre Senyor s’enfadarà? Que no t'adones que ara mateix podria enviar un llamp del cel i deixar-te fulminat?
L'altre company li diu fluixet:
―"Ja comencem. Ja t'ho deia jo.."
Segueixen un tros enllà i veuen un conill. Torna a preparar l'escopeta i diu:
―"Ara veurà"
(apunta, dispara..)
―"Hosti, l'he tornat a fallar !"
El mossèn es posa les mans al cap:
―"Però no t'he dit que no diguis això, talòs?. Que vols que Déu nostre Senyor t’enviï un llamp?
El company sospira. En aquestes, veu allà al davant un porc senglar. Agafa l'escopeta, apunta, dispara i el porc senglar fuig com un coet..
―"Hosti, quina badada !", se li escapa de dir
De cop i volta, uns nuvolets que hi havia al cel s’enfosqueixen, salta un llamp i.. mata el mossèn.
Déu nostre Senyor treu el cap per entre els núvols i diu:
―"Hosti, quin fallo !"
dijous, 19 d’abril del 2007
diumenge, 15 d’abril del 2007
dijous, 12 d’abril del 2007
JAMEDINAT
HOLA FAMILIA OS PRESENTO EL MEU EXITOS BLOG, EXITOS, NO DE: EXIT, UN TAN DE :EX BON HUMORT I MOLTA GANA! CONTU AMB LA VOSTRA COL-LABORACIO PERQUE DIA A DIA MADINIMILLOR!
AH! L'ADREÇA ES :
http://carme-alauna.blogspot.com/
AH! L'ADREÇA ES :
http://carme-alauna.blogspot.com/
divendres, 6 d’abril del 2007
dijous, 5 d’abril del 2007
Avui ha nascut el blog de la Maite
...."símbol per un dia com el 5 d’abril de 2007 en que Pau ressona...."
Podeu connectar-hi des de aquí mateix:
http://maite-maite-arque.blogspot.com/
o sinó el teniu ja als enllaços El títol del blog:
La geògrafa enamorada
A per ella que d’ enamorades n’hi ha moltes, però edemes:
Geografes , poquis, poquis
molta sort Maite!
Podeu connectar-hi des de aquí mateix:
http://maite-maite-arque.blogspot.com/
o sinó el teniu ja als enllaços El títol del blog:
La geògrafa enamorada
A per ella que d’ enamorades n’hi ha moltes, però edemes:
Geografes , poquis, poquis
molta sort Maite!
dimecres, 4 d’abril del 2007
Tiet Jaume !!!!!!
dimarts, 3 d’abril del 2007
diumenge, 1 d’abril del 2007
S'hora baixa marinera...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)