ESPECTACLE 2
dimecres, 29 de juny del 2005
Butlleti
L’única notícia que tinc és el Butlletí Diari des de l'immortalitat.
L’únic espectacle que veig, demà i avui, potser és l’eternitat.
L’únic que trobo és Déu – l’únic Carrer.
Si hi hagués cap altra Notícia o algun espectacle més admirable que aquest ja us ho faré saber.
Us saluda cordialment, en Pere
L’únic espectacle que veig, demà i avui, potser és l’eternitat.
L’únic que trobo és Déu – l’únic Carrer.
Si hi hagués cap altra Notícia o algun espectacle més admirable que aquest ja us ho faré saber.
Us saluda cordialment, en Pere
dimarts, 28 de juny del 2005
dilluns, 27 de juny del 2005
Pins joves
El dia de sant Joan vem anar a passejar per la serra de Castelltallat, una zona a la que no havíem anat des de feia deu o dotze anys, justament quan van cremar els boscos d'allí.
Sí que és una desgràcia que cremin els boscos. Però fixeu-vos com es renova, al cap d'uns anys, el paisatge. D'uns boscos vells i secs a més no poder, en reneixen pins joves i tendres que fan goig de veure.
Jo no veig per enlloc arbres que es morin de vells. No serà aquest, fins a cert punt, el procés natural de renovació dels boscos? Aquesta era la possibilitat que suggeria un estudi que vaig llegir fa temps al Scientific American.
Potser direu:
"-I quan no hi ha la mà de l'home?.."
-També quan no hi ha la mà de l'home els llamps "es cuiden" de provocar focs devastadors que ningú es cuida d'apagar.
dijous, 23 de juny del 2005
REVETLLA
Aquí la teniu! ella la "patrona" de les revetlles,els origens del perque de la coca,i com no les consecuencies d'aquesta....
BON SOLSTICI A TOTS!!!
BON SOLSTICI A TOTS!!!
dimecres, 22 de juny del 2005
flor acacia 22 de juny 05
Em considero creient i obedient.I com que en Santi em va recomenar que
el dia 24 de juny em posés a olorar les fulles de l'acàcia, quan ja
reposen al terra doncs he fet els deures per anticipat. Allà, aturada en
el llarg semàfor en vermell, després de recórrer la carretera del
cementiri, hi ha una filera d'acàcies que en els últims dies plou flors
grogues. Una immensa cortina de flors al terra avui m'han recordat el
suggeriment d'en Santi, i baixant del cotxe, als ulls dels curiosos, he
posat en un puny totes les flors que m'hi cabien. Són per compartir-les
amb tots vosaltres i si per Nadal us felicitava amb boletes vermelletes
ara us felicito l'estiu amb flors groguetes.
Santi : a aquest pas anirem fent el mapa d'acàcies de Barcelona
Maite
el dia 24 de juny em posés a olorar les fulles de l'acàcia, quan ja
reposen al terra doncs he fet els deures per anticipat. Allà, aturada en
el llarg semàfor en vermell, després de recórrer la carretera del
cementiri, hi ha una filera d'acàcies que en els últims dies plou flors
grogues. Una immensa cortina de flors al terra avui m'han recordat el
suggeriment d'en Santi, i baixant del cotxe, als ulls dels curiosos, he
posat en un puny totes les flors que m'hi cabien. Són per compartir-les
amb tots vosaltres i si per Nadal us felicitava amb boletes vermelletes
ara us felicito l'estiu amb flors groguetes.
Santi : a aquest pas anirem fent el mapa d'acàcies de Barcelona
Maite
totselstil·lersdelmon
El grup de treball format per la Maria Carme, el Mingu i en Santi tenen el plaer de convidar-vos a la inauguració d’un nou blog anomenat «Totselstil·lersdelmón». El trobareu a http://www.camidelstilers.blogspot.com
Es tracta d’una ponència oberta en el sentit que els textos s’aniran pulint i/o augmentant i les imatges també. Amb això us volem esperonar a anar preparant, també, els vostres treballs. Hi ha rumors sòlidament fonamentats que parlen de properes aparicions d’altres blogs amb els molt suggeridors títols de «TotsElsContesDelMón», «TotesLesÍndiesDelMón», TotesLesImatgesDelMón», «TotesLesGuitarresDeBoixDelMón», «TotesLesTietesDelMón», aquest darrer esperat amb molta expectació per part de tots els seguidors d’aquest blog.
Amb aquesta nova secció d'aquest blog els autors volen homenatjar a en Pitu que ha estat el primer en aquesta tasca: ell ens ha ajudat a trobar el camídecasa.
Com diuen al meu poble: «A partir d'ara, tot recte endavant, sense parar»
A Sant Pau de la Guàrdia el vint-i-quatre de juny, festa de sant Joan
dilluns, 20 de juny del 2005
Fum al Bages (Maite)
Estimadíssims cosins cosines s'apropa l'estiu !!! :
Quan ahir per la tarda, tornàvem de l'Ametlla amb l'Adrià, eren les 18:30 h aprox, i trobant-nos en el punt quilomètric del pont de Ripollet a Cerdanyola, allà on la carretera s'enlaira pel pas de la C-58, es trabava una "formació nuvòlica" estranya tot mirant en la direcció cap a Montserrat; doncs des d'aquell punt estant, la llera del riu Ripoll, al pas per les terres del vallès occidental, permet un recorregut visual, on la serralada litoral i la serralada prelitoral sembla que es toquin, encara que no podem veure la conca del Bages, que està més enllà d'aquestes muntanyes montserratines.
Aquell núvol amb poca fesomia astronòmica va cridar l'atenció de l'Adria que té un ull fotogràfic molt sensible però mancat, -oh que jove Adrià encara disset anys !!!!!- de la cultura mediterrània d'incendis i va verbalitzar : ostres quina llum més estranya perquè el núvol tapava el sol, a una hora inusual, a les portes d'un solstici d'estiu; estiu que diuen que serà tan sec com aquesta primavera en la que encara estem.
Encara ningú , fins avui aquest matí, des de la ràdio,-notícia que m'ha fet pensar en la Dolors que viu a Navarcles, una professora filla única i mimada d'allò més i que té uns ulls blaus preciosos- m'havia certificat que aquell núvol estrany era un incendi........ però li vaig contestar -ahir- a l'Adrià : aquest núvol no és fet de núvol és fet de fum. Després quan "en sortint" del cotxe ens disposàvem a entrar a casa vaig poder certificar, per l'olor, que s'havia cremat fusta, i em preguntava i visualitzava,.dues accions alhora : quantes mojades de terra i de bosc cremades ?? pito-pito-colorito- i se'm feia present la imatge d'un bosc cremat uns set dies després de la seva destrucció.
Gràcies M.Carme per la imatge. Ho sento no vaig pensar en que tu -tampoc en vosaltres Mingu- que des de Manresa també podieu veure aquest incendi. Com ahir tampoc vaig pensar en la Dolors. Perquè ahir no tenia la certesa fiable del lloc de l'incendi, que la informació periodística avui m'ha precisat.Informació periodística que si vull o -encara que no vulgui- podré saber o sabré.
AHIR-AVUI-DEMÀ...sempre ens movem amb aquesta variable sobre el temps, i jo afegeixo per a la tertúlia : AQUÍ-ALLÀ-MÉS ENLLÀ, una varible geogràfica....vinga jardiners !!! qui s'anima !!!!
MORALEJA :
Quan un té ganes d'expressar quelcom, pot "pintar" -léase describir- qualsevol cosa vista, perquè els altres puguin estar en els mateixos llocs de l'escena. Ja sé que mai serà el mateix. Això és la representació.
També recordeu, per sempre, estimats quin és el nostre lema, no ?? : jardiners del nostre jardí, reguem-lo amb rostre amable sota la Pau de Sant Pau. Santi oi que era així o m'equivoco ????
Bueno us deixo que avui ja m'he trencat el coco, però molt i molt !!!!!!! ara no sé si m'en queda gaire de matèria gris, i de fet, només el dia acaba de començar.....
La Maite sempre està a la lluna de València.
Petons
Maite
Quan ahir per la tarda, tornàvem de l'Ametlla amb l'Adrià, eren les 18:30 h aprox, i trobant-nos en el punt quilomètric del pont de Ripollet a Cerdanyola, allà on la carretera s'enlaira pel pas de la C-58, es trabava una "formació nuvòlica" estranya tot mirant en la direcció cap a Montserrat; doncs des d'aquell punt estant, la llera del riu Ripoll, al pas per les terres del vallès occidental, permet un recorregut visual, on la serralada litoral i la serralada prelitoral sembla que es toquin, encara que no podem veure la conca del Bages, que està més enllà d'aquestes muntanyes montserratines.
Aquell núvol amb poca fesomia astronòmica va cridar l'atenció de l'Adria que té un ull fotogràfic molt sensible però mancat, -oh que jove Adrià encara disset anys !!!!!- de la cultura mediterrània d'incendis i va verbalitzar : ostres quina llum més estranya perquè el núvol tapava el sol, a una hora inusual, a les portes d'un solstici d'estiu; estiu que diuen que serà tan sec com aquesta primavera en la que encara estem.
Encara ningú , fins avui aquest matí, des de la ràdio,-notícia que m'ha fet pensar en la Dolors que viu a Navarcles, una professora filla única i mimada d'allò més i que té uns ulls blaus preciosos- m'havia certificat que aquell núvol estrany era un incendi........ però li vaig contestar -ahir- a l'Adrià : aquest núvol no és fet de núvol és fet de fum. Després quan "en sortint" del cotxe ens disposàvem a entrar a casa vaig poder certificar, per l'olor, que s'havia cremat fusta, i em preguntava i visualitzava,.dues accions alhora : quantes mojades de terra i de bosc cremades ?? pito-pito-colorito- i se'm feia present la imatge d'un bosc cremat uns set dies després de la seva destrucció.
Gràcies M.Carme per la imatge. Ho sento no vaig pensar en que tu -tampoc en vosaltres Mingu- que des de Manresa també podieu veure aquest incendi. Com ahir tampoc vaig pensar en la Dolors. Perquè ahir no tenia la certesa fiable del lloc de l'incendi, que la informació periodística avui m'ha precisat.Informació periodística que si vull o -encara que no vulgui- podré saber o sabré.
AHIR-AVUI-DEMÀ...sempre ens movem amb aquesta variable sobre el temps, i jo afegeixo per a la tertúlia : AQUÍ-ALLÀ-MÉS ENLLÀ, una varible geogràfica....vinga jardiners !!! qui s'anima !!!!
MORALEJA :
Quan un té ganes d'expressar quelcom, pot "pintar" -léase describir- qualsevol cosa vista, perquè els altres puguin estar en els mateixos llocs de l'escena. Ja sé que mai serà el mateix. Això és la representació.
També recordeu, per sempre, estimats quin és el nostre lema, no ?? : jardiners del nostre jardí, reguem-lo amb rostre amable sota la Pau de Sant Pau. Santi oi que era així o m'equivoco ????
Bueno us deixo que avui ja m'he trencat el coco, però molt i molt !!!!!!! ara no sé si m'en queda gaire de matèria gris, i de fet, només el dia acaba de començar.....
La Maite sempre està a la lluna de València.
Petons
Maite
diumenge, 19 de juny del 2005
dissabte, 18 de juny del 2005
LA MIXA
LA MIXA(DE LA MAITE) LLIMANT-SE LES UNGLES AL SOFA DE CASA.
SI ALGU VOL TENIR UN CACHORRO DE GAT, EL NASI EN TE DE PRECIOSOS,TENEN 1 MES DE VIDA.
SI ALGU VOL TENIR UN CACHORRO DE GAT, EL NASI EN TE DE PRECIOSOS,TENEN 1 MES DE VIDA.
COSINES BLOG'S
L'AVI FEIA BURRETS,EL MINGU BLOG'S
EL NASI GUITARRES,EL XEVI VAIXELLS
EL PITU ARREGLA CERVELLS,LA MARTETA FA
NENS... I LA MIMA AQUESTES MARAVELLES!!
EL NASI GUITARRES,EL XEVI VAIXELLS
EL PITU ARREGLA CERVELLS,LA MARTETA FA
NENS... I LA MIMA AQUESTES MARAVELLES!!
Notícies del Pere
Pere (Església Ntra. Sra. Carmen)
Originally uploaded by Mingu Manubens.
El Pere va escriure des de Zahara de los Atunes (Càdis) on ha anat a treballar aquest estiu, al Cortijo de la Plata
Ha enviat unes "imatges de l´esglesia del poble que sembla ben be de les pelicules mexicanes". En la fotu que he penjat, es veu "el detall del mosaic de la marededéu del Carme a la que está dedicada." "Tot el poble la venera: es poble de pescadors i per tot arreu es pensa en la mare i la germana" (el text entre cometes es seu)
Diu també que "lo del blog es molt complicat per els mitjans i la situació que tinc", i al final diu
"Estic molt be i content de respondre (...) sento pena per el terreny, les figues, les ametlles i la casa." Gràcies a la feina que estàs fent, però, les figues, les ametlles i la casa hi sortiran guanyant. Records de tots, Pere, quan ho llegeixis.
dijous, 16 de juny del 2005
Aquesta nit...
Sant Pau del Paraigua
Aquesta nit el tiet Josep Maria m'ha demanat que pengi en nom seu aquesta imatge amb el comentari següent:
"Vosaltres no us vau trobar a Sant Pau de la Guàrdia sinó a Sant Pau del Paraigua".
A banda de l'acudit que ell sempre tenia a punt de boca, em pregunto què dimonis m'ha volgut dir més
SANTI PAU
(per problemes de temps ha penjat la fotu i el text el Mingu)
dimecres, 15 de juny del 2005
quin merdé !!!!!
No saps be Mingu el que m'ha costat arrivar fins aqui..... mes fotut que fer el barco.... per cert: Marta enhorabona !!!!!
Be, penjar una foto queda per el 2007 dons de moment no ho aconsegueixo....
Desde aqui: HOLA A TOTS !!! Anim que jo ja he aconseguit entrar-hi
Xevi
Be, penjar una foto queda per el 2007 dons de moment no ho aconsegueixo....
Desde aqui: HOLA A TOTS !!! Anim que jo ja he aconseguit entrar-hi
Xevi
La més valenta
La més valenta
Originally uploaded by Mingu Manubens.
"Que no, que no.. que jo no ho mereixo", diu l'una. "Si, home..!, i què diran si surto jo..?" diu l'altra. "Jo no soc prou bonica, vosaltres ho sou més..", fa la tercera. I no hi ha manera: no es posen d'acord. Van passant els dies i cap imatge no es decideix a sortir. Fins que, hem de reconèixer que al final han decidit bé: la més bonica, la més valenta, la que més s'ho mereix! No la trobeu preciosa?
dimarts, 14 de juny del 2005
Hola Cosinada !
I dins de tanta Profunditat jo avui us regalo aquest esquitx d'un tal Pedro Salinas:
"YO NO PUEDO DARTE MÁS.
NO SOY MÁS QUE LO QUE SOY."
"YO NO PUEDO DARTE MÁS.
NO SOY MÁS QUE LO QUE SOY."
diumenge, 12 de juny del 2005
Manual per a l'ús del blog 1.3
Aquí s'explica
1. Què és un Blog
2. Com ajuntar-vos a la colla si encara no ho heu fet
3. Com penjar fotografies al Blog -4 apartats-
7. Com fer un comentari a una entrada d'una altra persona
8. Com fer noves entrades o modificar les que ja hem fet
Consell: Fent excepció de l'apartat 1, no llegiu la resta, que us pot entrar mal de cap. Si voleu fer una d'aquestes operacions, aleshores us podria anar be entrar-hi, copiar el text que us faci falta (seleccionar-lo amb el ratolí i fer edicion > copiar, obrir un editor de textes i fer edicion > pegar) i imprimir-lo. Tingueu present que per a fer algunes operacions d'aquestes us pot anar bé tenir obert més d'un navegador i, per exemple, treballar al mateix tems amb Flickr i Blogger més la pàgina del blog, que podeu anar actualitzant..
Si us interessa, doncs, algun d'aquests apartats, podeu llegir-los seguint l'enllaç de sota, el que diu "comments"
1. Què és un Blog
2. Com ajuntar-vos a la colla si encara no ho heu fet
3. Com penjar fotografies al Blog -4 apartats-
7. Com fer un comentari a una entrada d'una altra persona
8. Com fer noves entrades o modificar les que ja hem fet
Consell: Fent excepció de l'apartat 1, no llegiu la resta, que us pot entrar mal de cap. Si voleu fer una d'aquestes operacions, aleshores us podria anar be entrar-hi, copiar el text que us faci falta (seleccionar-lo amb el ratolí i fer edicion > copiar, obrir un editor de textes i fer edicion > pegar) i imprimir-lo. Tingueu present que per a fer algunes operacions d'aquestes us pot anar bé tenir obert més d'un navegador i, per exemple, treballar al mateix tems amb Flickr i Blogger més la pàgina del blog, que podeu anar actualitzant..
Si us interessa, doncs, algun d'aquests apartats, podeu llegir-los seguint l'enllaç de sota, el que diu "comments"
dijous, 9 de juny del 2005
Pensava en l’Ignasi i el Pitu
Pensava en l’Ignasi i el Pitu però he acabat per escriure a la Marta.
Podríem dir que les dones que han portat algú al món emmagatzemen arsenals sencers de força i d’energia interiors. Tenen una mena d’automatismes que es produeixen en una central d’energia física anomenada mare la qual acompleix una bona part del seu treball maternal en la perspectiva de no desvetllar cap dels desencadenants de les inhibicions adquirides.
Si no fos indecent d’interpretar podríem dir que el secret de l’èxit d’una bona mare consisteix a fer treballar sense parar la seva màquina maternal. Quan ho exerceix això, la mare es troba en suspensió per damunt dels mecanismes que fan que la seva situació sigui vivible: la persona mare, aleshores, és una superestructura en levitació per damunt de l’animal mare que ella mateixa també és.
Davant d’això, qui pot negar que ens trobem molt a prop del punt generatriu de la humanitat, i per tant de la possibilitat de demostrar la nostra gratitud envers els (nostres) portadors ?
Per la seva banda, també la mare, pròpiament, hi pren part en aquest dir gràcies quan assoleix el punt que ella enten com una sort: el fet de ser portadora d’una càrrega. Sap allò que els combatents coneixen d’ordinari: que és un privilegi tenir el dret de fer esforços.
Ja em sabreu perdonar, Pitu i Ignasi, però tot això, i desde molts punts de vista, també era molt visible – diàfan – allà dalt, aquell dia, a Sant Pau de la Guàrdia
Podríem dir que les dones que han portat algú al món emmagatzemen arsenals sencers de força i d’energia interiors. Tenen una mena d’automatismes que es produeixen en una central d’energia física anomenada mare la qual acompleix una bona part del seu treball maternal en la perspectiva de no desvetllar cap dels desencadenants de les inhibicions adquirides.
Si no fos indecent d’interpretar podríem dir que el secret de l’èxit d’una bona mare consisteix a fer treballar sense parar la seva màquina maternal. Quan ho exerceix això, la mare es troba en suspensió per damunt dels mecanismes que fan que la seva situació sigui vivible: la persona mare, aleshores, és una superestructura en levitació per damunt de l’animal mare que ella mateixa també és.
Davant d’això, qui pot negar que ens trobem molt a prop del punt generatriu de la humanitat, i per tant de la possibilitat de demostrar la nostra gratitud envers els (nostres) portadors ?
Per la seva banda, també la mare, pròpiament, hi pren part en aquest dir gràcies quan assoleix el punt que ella enten com una sort: el fet de ser portadora d’una càrrega. Sap allò que els combatents coneixen d’ordinari: que és un privilegi tenir el dret de fer esforços.
Ja em sabreu perdonar, Pitu i Ignasi, però tot això, i desde molts punts de vista, també era molt visible – diàfan – allà dalt, aquell dia, a Sant Pau de la Guàrdia
dimecres, 8 de juny del 2005
Per començar...
Al diàleg «Fedra», Sòcrates parla dels beneficis de l’entusiasme. El quart benefici Plató el descriu com la comprensió que inspira l’amor per les belles idees que han estat contemplades abans de tot naixement i que hom recorda al bell mig de la seva vida.
Retenim això: sense els gasos propulsors de la lleugeresa d’esperit hom no pot inflar ni mantenir en forma cap bombolla habitable
—————
Dedicat a la nova bombolla de la Marta. Molt bones notícies, caram!
Retenim això: sense els gasos propulsors de la lleugeresa d’esperit hom no pot inflar ni mantenir en forma cap bombolla habitable
—————
Dedicat a la nova bombolla de la Marta. Molt bones notícies, caram!
dimarts, 7 de juny del 2005
Estatuts Fundacionals (apa, apa!!, no serà tant..)
Quan fem el III Congrés de Cosins, una de les conclusions del grup de treball de la Maria Carme que es va comprometre a donar resposta a la filosòfica pregunta de “què és allò de què es tracta” si “no-és-això-companys-no-és-això”, un punt de la ponència versarà sobre:
Doncs vinga jardiners del nostre jardí, reguem-lo amb rostre amable, ja que es presentarà com un universal positiu aplicable a tots els jardins a-jar-di-na-bles (que es deixin ajardinar, que vulguin, que desitgin ser ajardinats) d’aquest món.
Un altre punt que parlarà en favor d’aquest “allò-que-es-tracta” serà el fet de ser afortunats i de poder enlairar-nos. L’elevació, la levitació es presentaran com aspectes importants a desenvolupar.
Un tercer punt aprofundirà el fet de reconèixer el coratge (alguns en diuen entusiasme) que cal per aquest tipus d’elevacions i de tots i cada un dels reconets on es guarden aquestes coses i es farà una exposició exhaustiva (aquí el llenguatge serà més poètic que filosòfic) dels follets que d’això tenen cura i que també procuren que això surti en el moment adequat
Doncs vinga jardiners del nostre jardí, reguem-lo amb rostre amable, ja que es presentarà com un universal positiu aplicable a tots els jardins a-jar-di-na-bles (que es deixin ajardinar, que vulguin, que desitgin ser ajardinats) d’aquest món.
Un altre punt que parlarà en favor d’aquest “allò-que-es-tracta” serà el fet de ser afortunats i de poder enlairar-nos. L’elevació, la levitació es presentaran com aspectes importants a desenvolupar.
Un tercer punt aprofundirà el fet de reconèixer el coratge (alguns en diuen entusiasme) que cal per aquest tipus d’elevacions i de tots i cada un dels reconets on es guarden aquestes coses i es farà una exposició exhaustiva (aquí el llenguatge serà més poètic que filosòfic) dels follets que d’això tenen cura i que també procuren que això surti en el moment adequat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)