núvols de paraules

A casa he trobat sobre la taula aquest full imprès i he preguntat. M'han explicat que era el que hi ha de sortir a una samarreta que preparen per al Grup d'Esplai, el GEPS. El núvol de paraules el fa un programa que funciona on-line a http://www.wordle.net/ Quantes més vegades es repeteix una paraula, més grossa queda. Diu que es pot entrar l'adreça d'un blog i ell sol fa el recompte de paraules i genera el núvol : /

Vareu “eixerir” l’aixada !

mªcarmeeeee el meu cumple és el 26 !!!!!!! i no el 29 que aquest no surt ni al calendari!!!

lluna plena

fixeu-vos quina lluna plena: sembla de vidre :))

boix

Si hagués d’escollir un arbre i un arbust –em sembla que ja ho havia dit, això– crec que l’arbre seria el pi negre; l’arbust el boix..

Quan anem d’excursió, el boix és pertot arreu i sovint ni el veiem. És planta discreta. Sense fer-se notar fa el paisatge bonic. I no sols el paisatge. Allà a Coll de Jou, quan baixes del cotxe i respires fons, la olor de muntanya que sents, és olor de boix. Quan tornes a casa, la olor del bosc i de la terra que ha quedat enganxada a la roba, és olor de boix.

Ho vaig saber així: un dia que havia plogut molt, caminàvem pel camí que puja als prats de Bessies (el camí de sempre). Als marges hi havia hagut petites esllavissades. En un revolt, vem veure una planta de boix que havia quedat a terra, a la bora del camí, amb les arrels senceres. La vem recollir i, en arribar a casa, la vem plantar al pati. Al cap d’uns dies, si sorties al pati a l’hora del sol, se sentia aquella olor d’encens que venia del boix. Va ser tot un descobriment.

Les fulles de boix són perennes; mai no cauen totes alhora. Al llarg de l’any, però, van canviant de color. Poden tenir totes les tonalitats del verd, del groc, del taronja i del vermell, les fulles de boix.. ¿Hi ha algun paisatge més bonic que el d’una boixeda cap al final de l’hivern?

Hem passat per camins que s’obren pas enmig d’un bosc de boix. La gent dels voltants tenen cura, de tant en tant, de tallar els troncs que van envaint el camí. Primer els amunteguen en alguns llocs i després, quan han acabat el recorregut i la tallada, se’ls enduen a casa.

Potser devia ser així (deu fer molts anys) com es va començar a fer servir la fusta de boix per a fer estris casolans. Jo m’imagino un home gran, amb el ganivet a la mà, tallant el boix al costat d’un foc a terra.

El boix fa una fusta dura i homogènia, agradable al tacte i amable de tallar. Tots hem vist aquelles parades, a la fires d’artesans o de productes naturals, amb una gran varietat de culleres, forquilles, pales, cullerots de fusta i altres “eines” de cuina. Són fets de boix. Tothom ho sap.

El que potser no sap tothom és que el pont d’una guitarra –la peça que aguanta les cordes, enganxada a la caixa de ressonància– sol ser fet de boix. Si jo ho sé per l’Ignasi, que volia un tronc de boix per al pont de la seva guitarra, aquella que té a mig fer..