dimecres, 30 de maig del 2007
“La innocència dels infants és la glòria més gran de Déu”
Per casa volta ja fa uns dies un número de “Supergesto”, una publicació d’aquelles que es poden agafar al sortir de missa, que parla de les missions. Tots ens hem aturat, un moment o altre, a mirar la fotu de més amunt, que surt a la contraportada, i ens ho hem dit els uns als altres:
“-ja has vist la foto aquesta ?”
L’expressió del nen recorda la frase del títol, extreta d’un llibre que ens va passar el Santi, de Charles Péguy: “Le mystère de la charité de Jeanne d’Arc”
També hem tingut algun debat a l’hora de dinar sobre si els bitllets eren afegits amb Photoshop o la foto sortia tal qual..
Justament avui és el dia de santa Joana d'Arc. També és el dia d'un sant manresà i barceloní: el Dr. Pere Tarrés. I també.. el sant del Fernando:
Felicidades Fernando ! Recuerdos a todos !
[comentari apart, com en les obres de teatre :]
Aquesta entrada al blog la preparava abans de marxar de la botiga, avui a migdia. L'he deixat guardada com a esborrany i, abans de tancar, he mirat el correu. Resulta que hi havia un missatge del Santi amb una adreça de YouTube on es pot veure un retall d'alguna de les pel·lícules de Joana d'Arc. Després encara he rebut -també del Santi- una fotografia amb la reproduccíó d'una signatura que diu "Jehanne". Com que tinc dubtes de què és cada cosa, si us sembla bé -quin remei !- ho deixem per una nova entrada, tota ella dedicada a les misterioses relacions de Joana d'Arc i Vilabertran..
i ara, tal com deien sempre al final del Jan i Trancapins, o de la Patrulla dels Castors:
[continuarà]
diumenge, 27 de maig del 2007
divendres, 25 de maig del 2007
dimecres, 23 de maig del 2007
Record de la Fina amb motiu de la mort del Jaume
Recordeu la Fina, que fa 50 dies que ha perdut el seu estimat espòs Jaume. En la seva habitació de Roda, ella nota que el cor se li trenca recordant els moments passats al seu costat després de 60 llargs anys de convivència. El troba a faltar i la solitud i el desànim rosseguen el seu cor amb una amargor que sembla no tenir aturador. Digueu-li que deixi aquests pensaments tan negatius, que pensi que el Jaume des del cel li està dient:
Fina reposa, no deixis que la tristesa et venci, pensa que no estàs sola, tens la teva estimada filla Imma que no hi ha hora que no es recordi de tu i que demana amb totes les seves forces que siguis capaç de resistir aquest mal tràngol.
També tens el Santi que sempre ha volgut per tu el millor i que malgrat les seves mil ocupacions sempre té un pensament per a tu, perquè et recuperis i que la tranquil·litat torni als teus pensaments.
També tens els teus 6 néts que t’estimen com la iaia més volguda i desitgen veure’t bona per poder compartir amb tu uns ratets de l’alegria i despreocupació de la seva joventut.
Hi ha el Jordi que voldria que en aquests moments de solitud poguéssim fer un dinar d’aquells que ell prepara per poder està altra vegada tots junts al voltant d’una taula. I la Mercè, preocupada per la teva recuperació.
Les teves germanes que t’estimen tant, que cada dia resen perquè siguis capaç de suportar aquests moments tan difícils de la vida que un dia o altra tots hem d’encarar.
Fina, pensa que tots et tenim als nostres pensaments i t’enviem els millors desitjos.
Pensa que no estàs sola, que tens tota una família que malgrat la distància t’estimem i volem que et posis bé.
No t’oblidem
divendres, 18 de maig del 2007
dijous, 17 de maig del 2007
dimarts, 15 de maig del 2007
diumenge, 13 de maig del 2007
dimecres, 9 de maig del 2007
diumenge, 6 de maig del 2007
L'exposició del Pere
Crònica per a Vilabertran News de l'enviat especial -el Xevi- a la inauguració de l'exposició del Pere ahir a Rasquera:
En la última apareixen en Pere i l'Antonio, aquell amic que li dona suport amb temes de casa i a qui ha d'agraïr que ara estigui a Rasquera. Bon tio !!
Les altres son de l'acte inaugural de la exposició. El Pere i L'alcalde asseguts damunt la taula fent les xerrades de presentació e inauguració de l'exposició al local de la biblioteca. La resta (sento que siguin tant dolentes però això de fotografiar un fotògraf i una exposició de fotografia no és lo meu -ni lo de ningú-) intentant reflectir una mica l'ambient de la gent mirant les fotos. Va ser un acte senzill però crec que important per al Pere i jo diria que envoltat del carinyo que la gent del poble tenen a aquest peculiar Rasquerenc d'adopció.