TotsElsJardinsDelMón: de juliol 2008

dijous, 31 de juliol del 2008

sanignacho

No hi ha hagut manera. Avui, la MªCarme volía penjar aquest vídeo per al Ignasi i aquest altre per al Nacho però res, no funciona. Així que ho pengem "a mà" i ja està.

Ja ho saps, grapatdefelicitat, Nasi. puñadofelicidad, Nacho !

dimarts, 29 de juliol del 2008

Marta, Marta

Hem tornat al blog de l'Oriolet per manllevar la foto. Quin blog !

Grapatdefelicitat, Marta (ara es diu així: "grapatdefelicitat" i no allò tan carca de "felicitats"). Quan penjaràs noves entrades al teu blog multicolori? Les esperem.

Grapatsdefelicitat, també, a l'espia que ben segur segueix entrant per aquí de tant en tant: la Marta Pau Vallverdú

divendres, 25 de juliol del 2008

companys de fatics

La imatge d'on són trets els retalls de Jesús, l'àngel i els tres companys de fatics, Joan, Jaume i Pere, és d'una foto feta abans d'ahir a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà. Quan vaig veure el conjunt d'imatges (molt més juntes que al dibuix), de seguida vaig pensar: ja tenim felicitació per als Santis.

Que passeu un dia ben feliç i que us sentiu contents i acompanyats amb els que us volem fer sentir contents i acompanyats !

tots els nosaltres

dijous, 24 de juliol del 2008

Calafatejant a Miravet

dimarts, 22 de juliol del 2008

Capsa de sabates (+ o - del 40)

Ahir van marxar amb els de l'esplai el Pere i el Linus, la Maria i el Joan. Els tres primers dies faran una travessa i després, quan arribin a lloc, acamparan. El Pere va estar buscant un conte per explicar als nens. Quan va decidir quin conte seria me'l va ensenyar. És un conte de Jean Giono, "l'home que plantava arbres", escrit l'any 1953. Frédéric Back en va fer una película de dibuixos l'any 1987. És una ánimació molt ben feta. Amb un menú que hi ha a la dreta de la pàgina on es pot veure la película hi ha un menú (WATCH) on es pot escollir l'dioma dels subtítols, però també té una opció per als que sabeu prou francès que permet veure-la sense subtítols ("french no subtitles").

Ahir a les cinc de la matinada, abans de marxar, mentre estaven atrafegats preparant els bocates, em va fer gràcia de veure que a la llista del que havien de portar hi deia: "-Capsa de sabates (+ o - del 40) BUIDA". Quan els vem acompanyar a la estació de la RENFE els vaig demanar per a què seviria la capsa de sabates BUIDA i em van explicar que era una idea que havien tingut per fer que a la motxilla de cadascun dels nens hi quedés un espai suficient per enquivir-hi el menjar comunitari que havien de portar entre tots..