Bon any!
dilluns, 31 de desembre del 2007
diumenge, 30 de desembre del 2007
dissabte, 29 de desembre del 2007
divendres, 28 de desembre del 2007
dijous, 27 de desembre del 2007
dimecres, 26 de desembre del 2007
dimarts, 25 de desembre del 2007
els dotze dies de Nadal
On the first day of Christmas, my true love sent to me A partridge in a pear tree.
On the second day of Christmas, my true love sent to me Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the third day of Christmas, my true love sent to me Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the fourth day of Christmas, my true love sent to me Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the fifth day of Christmas, my true love sent to me Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the sixth day of Christmas, my true love sent to me Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the seventh day of Christmas, my true love sent to me Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the eighth day of Christmas, my true love sent to me Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the ninth day of Christmas, my true love sent to me Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the tenth day of Christmas, my true love sent to me Ten lords a-leaping, Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the eleventh day of Christmas, my true love sent to me Eleven pipers piping, Ten lords a-leaping, Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree.
On the twelfth day of Christmas, my true love sent to me Twelve drummers drumming, Eleven pipers piping, Ten lords a-leaping, Nine ladies dancing, Eight maids a-milking, Seven swans a-swimming, Six geese a-laying, Five golden rings, Four calling birds, Three French hens, Two turtle doves, And a partridge in a pear tree !
- EN CATALÀ -
El primer dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar una perdiu en una perera.
El segon dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar dues tórtores i una perdiu en una perera.
El tercer dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El quart dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El cinquè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El sisè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El setè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El vuitè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El novè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El desè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar deu cavallers saltant, nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
L'onzè dia de Nadal el meu amor de debò em va enviar onze gaiters tocant la gaita, deu cavallers saltant, nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d'or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dues tórtores i una perdiu en una perera.
El dia dotzè de Nadal el meu amor de debò em va enviar dotze tamboriners tocant el tambor, onze gaiters tocant la gaita, deu cavallers saltant, nou senyores ballant, vuit donzelles munyint, set cignes nedant, sis oques ponent ous, cinc anells d’or, quatre ocells cantors, tres gallines franceses, dos tortugues - colom ( dues tórtores ) i una perdiu en una perera.
( Cançó popular anglesa del S. XVI. El el vídeo la canten John Denver i els Muppets )
dilluns, 24 de desembre del 2007
dijous, 20 de desembre del 2007
Comptar fins a nou
La primera, a la cantonada del carrer de Casp. La segona al carrer de Girona. La tercera, al del Bruc. La quarta a la Via Laietana. La cinquena a la plaça dels Peixos. La sisena al Portal de l’Àngel. La setena a la plaça Reial. La vuitena, molt ben enquadrada, al capdamunt del carrer Nou de Zurbano. La novena, durant l’estona més llarga, apareix amb tot el seu esplendor, amb tota la seva desbordada i desbordant intensitat, interrompuda només subtilment de tant en tant per les branques seques dels imponents plàtans de la rambla de Santa Mònica.
Veig cada dia, deia, der helle Morgenstern, l'estel resplendent del matí
diumenge, 16 de desembre del 2007
dijous, 13 de desembre del 2007
alta màgia
Aquí al blog, que també és una mica un museu (a vegades ho sembla de veritat, un museu, de tan aborrit com és..), no podia deixar de sortir-hi, aquest cartell. El va fer el Santi per al lloc on sovint va a dinar. Tal com ell ho explica:
«..es diu "Les Drassanes" i en Robert fa com de gerent dels amos que són al costat i que entre moltes altres propietats, tenen el, també restaurant, "Los de Zamora"... Hauríeu de conèixer els tres personatges : en Robert, la Loli que cada dia em prepara postres embolicades amb paper de plata "per les nenes" i en Paquito del qual seria llarg de parlar»
finestra
allò que ens manca,
un enyor desmesurat, cantem
per a desvetllar l'aurora
lletres Santi
música Joan, Romà petit, MªCarme
dimecres, 12 de desembre del 2007
per si calien els silencis.. (9)
Segueixo dient, doncs, que hi ha una hora plena de goig, una hora en la qual no em manca res. Allò que ens manca cantem o no tenir és el principi del desig i així les coses, només un enyor desmesurat, un dol sense límits, només la sinceritat més completa sota el cel podia aconseguir una joia més gran que la d’ells ( quan et preguntaran «—Quina és la càrrega?» els has de dir : «—Sou vosaltres la càrrega!» perquè càrrega ho serà per a cadascun la seva paraula ) o fer-me obrir la boca — n’exhali l’expressió, en reveli el so, res no s’amagui a la seva calor — o que se’m paralitzi la mà o que se m’encasti la llengua al paladar si mai deixava d’anomenar-te, paradís, d’evocar-te, per inspirar els meus cants. O salms , sí, només salms, per a desvetllar l’aurora !
dimarts, 11 de desembre del 2007
la plaça de l'església de Collpelat
«El noi donà una volta per la plaça, a poc a poc, amb les mans a la butxaca, i aviat es va aturar a prop d'on seien els de la colla.
En Pau va ser el primer de veure'l:
—Mireu, nois, tenim visita.
Els altres van mirar, encuriosits, el nouvingut.
—No és d'aquí —va dir la Teresa a la Rocío, en veu baixa.
—No... Si sembla un rodamón! Mira que mal vestit que va! —comentà l'altra noia.
En Cili no va trigar a alçar-se i es va adreçar al foraster:
—Hola!—va dir.
—Hola! —va fer l'altre.
—Què hi fas, per aquí?
—Mira, he arribat aquest matí.
—Amb la teva família?
—No. No tinc família.
—No?
—No.
Mentrestant, els altres també s'havien alçat i ara volta-ven el noi.
—I de què vius? —va preguntar la Ramoneta.
—Mira, si em donen feina, treballo i, si no, demano almoina.
—Pobret! —va fer la Teresa, fent el bot. Era una ànima tendra, la Teresa.
—Doncs, noi, t'ho deus passar força malament ! —comentà en Pau.
—A vegades sí i a vegades no —va dir el noi.
—I on dorms? —preguntà en Toni.
—Allà on puc.
Tots van restar silenciosos, sense saber què dir. Finalment, en Cili li preguntà:
—I avui, on penses dormir?
El noi, per tota resposta, va alçar les espatlles.
—I dinaràs? —preguntà la Ramoneta. El noi va fer el mateix gest.
Van quedar tots altra vegada en silenci, fins que en Cili, tot decidit, agafà el noi d'un braç i li va dir:
—Vine! Amb una mica de sort, avui menjaràs alguna cosa i dormiràs a aixopluc.
I se'l va endur carrer de l'Església avall.
—On el dus, Cili? —preguntaren els altres.
—A casa la vella Reveia. Molt serà que no tingui llàstima d'aquest pobre xicot!
Mentre la colla abandonava la plaça, al campanar de l'església van sonar dotze campanades.
Un dels vells s'alçà feixugament.
—És hora d'anar a la teca, nois!
—Sí —va dir un altre, aixecant-se també—. Avui la meva vella m'ha promès un plat de faves, d'aquells que es fan dir sí senyor !»
------
Fa tres dies -el 8 de desembre- va morir Sebastià Sorribas i d'aquí a onze dies -el 23 de desembre- farà dos-cents anys del naixement de Sant Antoni Maria Claret, collpelatencs -sallentins- tots dos.
El text és de "la Cinquena gràcia de Collpelat", i en el dibuix, de la plaça de l'església de Sallent, també els hi veiem a tots dos: el pare Claret a l'estàtua i en Sebastià -el Cili ?- parlant amb en Càndid el nouvingut («sí, em dic Càndid -i després d'uns pausa afegí somrient-: Us asseguro que jo no en tinc cap culpa !»)
dilluns, 10 de desembre del 2007
diumenge, 9 de desembre del 2007
dissabte, 8 de desembre del 2007
dimecres, 5 de desembre del 2007
diumenge, 2 de desembre del 2007
Advent 1
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor !»
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
«Anem a la casa del Senyor !»
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
(...)
Augureu la pau a Jerusalem:
«Que visquin segurs els qui t'estimen !
Que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets!»
«Que visquin segurs els qui t'estimen !
Que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets!»
Per amor dels meus germans i els meus amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu !»
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu !»
del Salm 122
per si calen els silencis.. (8)
La poesia no és un gènere literari especialment noble
Més aviat el fet de poetitzar és una d’aquelles activitats humanes en les quals es posa en joc la veritat
D’aquí el seu veïnatge amb la filosofia o la mística
Aquesta proximitat permet que ambdós discursos llisquin plegats
Més aviat el fet de poetitzar és una d’aquelles activitats humanes en les quals es posa en joc la veritat
D’aquí el seu veïnatge amb la filosofia o la mística
Aquesta proximitat permet que ambdós discursos llisquin plegats
---------------
(continuem la transcripció dels "papers" que va deixar el nostre estimat cosí Santi abans de marxar a Cuba.
Anunciem amb joia -per alguna cosa deu ser que aquest vuitè lliurament s'escau en el primer diumenge d'Advent- que ens ha arribat notícia del seu retorn. Segons una font fidedigna la seva arribada va tenir lloc, discretament com sempre -no hi havia periodistes-, dilluns passat. Aquesta font no és altra que el porter de Stella Maris: ens va dir que l'havia vist baixar del buc "Audàcia", de pavelló Italià. Segurament devia fer escala a Nàpols o, més probablement, a Civitavecchia..
Benvingut de nou, Santi. Et trobàbem a faltar)
divendres, 30 de novembre del 2007
diumenge, 25 de novembre del 2007
dijous, 22 de novembre del 2007
dimarts, 20 de novembre del 2007
Hola Ladrón !
És un dibuix que em va deixar la MªCarme a l'entrada de casa seva, just al obrir la porta, a sobre de les capses d'etiquetes que anava a recollir-li. Hi deia escrit:
HOLA LADRÓN !!!, ESTAS ETIQUETAS VALEN UN MONTÓN
Avui és com si digués: "Veieu allà dalt? Bon dia !!!"
per si calen els silencis.. (7)
Saludo a tots aquells que s’han embriagat i han embogit en el desig del món de la llum
En el seu amor apassionat per la majestat de la llum de les llums i que en els seus èxtasis s’han fet semblants als Set Molt Forts
El seu cas guarda una lliçó per a tots aquells que siguin capaços de comprendre
En el seu amor apassionat per la majestat de la llum de les llums i que en els seus èxtasis s’han fet semblants als Set Molt Forts
El seu cas guarda una lliçó per a tots aquells que siguin capaços de comprendre
divendres, 16 de novembre del 2007
JA NO CALEN ELS SILENCIS!!!! ;)
Queridos tios:
Aunque sea a estas horas de la noche y desde un ordenador yankee sin tildes ni egnes, os quiero hacer participe de nuestra alegria.
Belen y yo esperamos nuestro primer nene o nena para Junio del agno que viene. Como os podeis imaginar estamos como locos, la verdad. Os iremos contando con mas detalles, porque ademas parece que volveremos a vivir a Espagna para entonces.
De momento os queria adelantar esto. Un fuerte abrazo y muchos besos a todos!!!
Nacho.
Aunque sea a estas horas de la noche y desde un ordenador yankee sin tildes ni egnes, os quiero hacer participe de nuestra alegria.
Belen y yo esperamos nuestro primer nene o nena para Junio del agno que viene. Como os podeis imaginar estamos como locos, la verdad. Os iremos contando con mas detalles, porque ademas parece que volveremos a vivir a Espagna para entonces.
De momento os queria adelantar esto. Un fuerte abrazo y muchos besos a todos!!!
Nacho.
dijous, 8 de novembre del 2007
per si calen els silen.. (6)
Tingueu en compte els afanys !
Hi havia nits que no descansava, que no entrava a la cambra fins que el nom
Quina alegria, aleshores
Ja posava els meus peus al seu llindar, com aquell dia quan em van dir «anem!»
I vaig alçar els ulls
Els meus ulls vaig alçar com els ulls de, finalment vaig alçar i d’on em vindrà el perfum, em preguntava
El perfum que des del cap escampa
S’escampa per la barba fins al coll tot al llarg dels vestits
El perfum que, recent com la rosada, tot ell escampa
Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel
Que tot allò que respira em semblava somniar els llavis plens de rialles la boca de crits de festa, em bullia, cent graus centígrads em bull la lloança als llavis, el tema, el desfici dels meus cants
Eu, canteu, vosaltres també, els que us quedeu !
Hi havia nits que no descansava, que no entrava a la cambra fins que el nom
Quina alegria, aleshores
Ja posava els meus peus al seu llindar, com aquell dia quan em van dir «anem!»
I vaig alçar els ulls
Els meus ulls vaig alçar com els ulls de, finalment vaig alçar i d’on em vindrà el perfum, em preguntava
El perfum que des del cap escampa
S’escampa per la barba fins al coll tot al llarg dels vestits
El perfum que, recent com la rosada, tot ell escampa
Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel
Que tot allò que respira em semblava somniar els llavis plens de rialles la boca de crits de festa, em bullia, cent graus centígrads em bull la lloança als llavis, el tema, el desfici dels meus cants
Eu, canteu, vosaltres també, els que us quedeu !
dimecres, 31 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (5)
Em vaig fer una cabana allà on viuen els homes. No sento, però, ni la fressa dels seus cavalls ni la dels seus carros. Com pot ser, això? El cor distant crea soledat. Darrere la tanca de ponent, des d’on, lluny, es veuen els cims del sud, faig un pom amb crisantems. En vesprejar, l’aire de les muntanyes és deliciós. Els ocells s’empaiten els uns als altres. Tot això té un sentit pregon. Sempre, però, que vull parlar-ne, em manquen les paraules...
dilluns, 29 d’octubre del 2007
dimecres, 24 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (4)
Quant d'exili és capaç de suportar el ser humà, quan desarrelament per fer-se sabi ? – és a dir, resistent al destí. La desesperança el fa audaç
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Recollida selectiva a la plaça de l’ajuntament
Un xaval davant meu i en veu alta ha fet la següent reflexió al anar a tirar un paquet de tabac als containers
El tabac es una planta!, per tant a la orgànica !
El tabac es una planta!, per tant a la orgànica !
per si calen els silencis.. (3)
Sento un parlar que m’és desconegut: «Li he tret el pes de les espatlles, i els cabassos de les mans. Has cridat quan et veies oprimit, t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós, t’he provat a les fonts de Meribà, t’he alimentat amb la flor del blat i amb la mel abundant de les roques.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
dijous, 4 d’octubre del 2007
el Pere ens ha avisat...
El Pere ens ha avisat que ja es pot visitar un pot, el seu nou blog. De moment prefereix no obrir-hi secció de comentaris, encara que seran ben rebuts, diu, els comentaris que vulguem fer-li per correu electrònic.
Hem afegit nou enllaç a la columna de la dreta de TotsElsJardinsDelMón.
Hem afegit nou enllaç a la columna de la dreta de TotsElsJardinsDelMón.
per si calen els silencis.. (2)
Et creus creient – és a dir concedint a la fe pura el valor immunològic suprem: donadora de salut i de vida eterna
dimecres, 3 d’octubre del 2007
DIVENDRES 5 Octubre '07
22.00hs CONCERT DE JUSTO Y LOS PECADORES
A la Sala Luz de Gas de Barcelona
Entrada: 6 €
també actuen al festival de blues de Cerdanyola vegeu la web
I el DIVENDRES 19 Octubre a la sala Scum de Tarragona
22.00hs CONCERT DE JUSTO Y LOS PECADORES
A la Sala Luz de Gas de Barcelona
Entrada: 6 €
també actuen al festival de blues de Cerdanyola vegeu la webI el DIVENDRES 19 Octubre a la sala Scum de Tarragona
dilluns, 1 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (1)
«El món és rodó a l’entorn d'un ser-aquí rodó. Pells i horitzons mantenen allò que és viu en límits vius. En el contorn diví, pell i horitzó es tornen idèntics. En les nits calentes del ser, la vida individual se sent diluïda en mig de l’esfera vital. Així doncs, en cercles tan bons, el ser-aquí seria sempre un ser en el lloc oportú»
---------------
Amb la transcripció d'aquest primer text, avui us proposem l'inici d'una relectura assossegada dels "papers" que el nostre estimat cosí va deixar abans de marxar a Cuba
els de l'arxiu
diumenge, 30 de setembre del 2007
divendres, 28 de setembre del 2007
Ebre
Aquest mati estava disposat a tenir un bon dia.
Els divendres es l’última jornada a la deixalleria i ja nomes hem resta el dissabte a la tarda que, com a sou de vila, obro el telecentre.
En Bernat ha pujat a veure, controlar i reprogramar les feines de l’abocador.
M’ha felicitat per com esta la cosa.
Alegria.
Hem aprofitat per parlar del telecentre, de les aventures dels nanos a qui coneix un per un i que també jo vaig coneixent.
He decidit cel.lebrar.ho i, un passeig que amb poca gasolina m’agrada molt fer, es anar al pas de barca de Miravet.
A mes, el barquer es un bon conversador.
El riu, desprès del Cercs, estava calmat i tranquil, bonic i suggerent.
M’ha impressionat veure “llocs de pescador” com els de l’avi Domingo
P.S.: Ja procuraré no omplir mes el blog amb les meves fotos, ja ho faré al “pot”.
dijous, 27 de setembre del 2007
.jpg)
dissabte, 22 de setembre del 2007
divendres, 21 de setembre del 2007
la tardor
El perfum precis de les tardes a l´institut, aquella llum que no es llum, ni la del sol ni el fluorescent, tot barrejat, misteri del record, presencia del temps intensanment viscut
dimarts, 18 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)