TotsElsJardinsDelMón: d’abril 2006

divendres, 28 d’abril del 2006

Revista d’arqueologia de Vilabertran

(Vol. 11, any 59)

Article en el qual es relata com, arran d’unes obres, es va demanar l’assistència d’arqueòlegs per determinar la datació d’unes pedres que en forma de mur, aparegueren en els treballs de fonamentació. (Abstract)
___________________

Després de protegir el perímetre amb cintes i valles, es va començar la datació. Els primers indicis corresponien a l’edat mitjana. En l’aprofundiment, però, aparegueren restes romanes. En una tercera fase es dataren peces de l’època dels ibers.

L’article explica com els arqueòlegs, cada vegada més conscients del seu treball, van començar a inventariar-les totes, les pedres, argumentant que si no eren de l’època neolítica, ho eren del quaternari i que aquest sol fet, el fet de pertànyer a la Creació, ja era motiu suficient com per ser tractades amb el màxim respecte arqueològic possible.

Conseqüents amb la transcendència d’aquesta manera de pensar van concloure que el tema els depassava i així fou com van convocar el consistori per parlar de les conseqüències de tot plegat.

L’alcalde va predre una decisió de grandesa, que encara avui l’honora i és la de declarar tot el poble afectat per excavacions arqueològiques permanents. Va concedir un pressupost extraordinari a fi de començar les feines de protecció i tot el poble aparegué amb zones delimitades per cintes de color carbassa

Es diu que va ser arran d’aquest fet que es coneix el poble com "Vilabertran de les Cintes"

Annals de Vilabertran

(Lligall 7, vol. 11, del llibre parroquial)

Fragment del discurs que Nicolau (de Kues, de la diòcesi de Trèveris) donà en motiu de l’entronització d’una nova escultura de sant Joaquim, patró de poble, el 1460.

«I és que, estimats vilabertranencs, n’hi ha encara un altre, finalment, d’itinerari per a cercar Déu: es troba en tu mateix, i és el de la supressió de les coses limitades. Consisteix, en efecte, a fer com l’artista: aquest, en cercar el rostre de sant Joaquim en el tros de fusta que ha treballat, ha foragitat totes les coses la delimitació de les quals no coincidia amb la del mateix rostre».

(No consten aplaudiments, tot i que després es parla d'una gran celebració)

dijous, 27 d’abril del 2006

el retorn tranquil..

dilluns, 24 d’abril del 2006

AIXI SORTIA AVUI EN EL PERIODICO ! ( I NO ES BROMA!)

Cosas de la Vida

SUCESOS
Rescatados en helicóptero dos escaladores bloqueados en Montserrat

europa pressBarcelona. -- Los Bomberos de la Generalitat tuvieron que rescatar anoche en helicóptero a dos escaladores a los que se les había bloqueado la cuerda durante un descenso en rápel en una zona conocida como la Agulla del Lloro, en el macizo de Montserrat, dentro del término municipal de Marganell (Barcelona). El rescate se decidió sobre las ocho de la noche, poco después de que los dos escaladores, Guillem M.G., de 21 años, y Albert B.B., de 28, ambos de Santpedor (Bages), avisaran por teléfono móvil de que se habían quedado atascados durante el descenso en la última reunión de la vía --la última zona de seguridad antes de llegar al pie--, un tramo conocido como Realitat Virtual. El helicóptero de los Grups de Recolçament d'Activitas Especials (GRAE) los descargó en el suelo. Ninguno de los dos escaladores sufrió daños, por lo que los bomberos se limitaron a acompañarlos hasta donde tenían aparcados sus vehículos, en la zona de Can Massana. Dos dotaciones terrestres de los bomberos intervinieron también en el rescate.
y la realidad no virtual sino estoicamente real, la intervención de los bomberos fue gracias a la idea de un primo de guillem residente en collbato CESC ESTRADA BERTRAN que acudió al suceso !

el Lloro

La fotografia és del Lloro, una agulla de Montserrat. Al punt vermell de dalt és on va quedar trabada la corda. Van tibar-la i tornar-la a tibar però no hi va haver res a fer..

Sort dels mòbils. Tant el Guillem com l'Albert en duien i, quan van veure que no hi havia escapatòria, van començar a fer trucades: primer als companys que estaven fent l'agulla del costat, després al Dani (el germà de l'Albert) i al Pere (el germà del Guillem) que van marxar de seguida cap allà, i també al Francesc (el Francesc Estrada, si !!) que ahir no era a Collbató sinó a Montblanc, però que immediatament també hi va anar i, finalment, quan ja es veia que es feia de nit i era difícil que arribessin a temps, als bombers -era com si també hi fos el Gonzalo. Ells van ser els qui, amb l'helicòpter i tot el material que feia falta, es van poder acostar fent una nova cordada transversal.

Ja era nit fosca quan van poder baixar fins a Can Massana on es van poder reunir tots amb l'Alba, companya valenta i patidora -quin remei..!- comentar la jugada, donar les gràcies a tothom i tornar cap a caseta, que quan fa dotze hores que ets penjat a una paret ja en comences a tenir ganes..

(Crònica de Ràdio Bertran, secció Aventura
Fotografia del Linus, presa.. una setmana abans !)