diumenge, 12 de novembre del 2006

a Rasquera...

A Rasquera som uns vuit-cents habitants. Hi ha una associació de dones, un local de ball, una associació cultural, una sala de lectura, un cementiri preciós i ben cuidat, una banda municipal, una oficina de correus que només te una noia que ens coneix a tots per el nom, un forn de pastissets, unes mares que fan panellets, uns homes que cacen i s’ho reparteixen, una distribució de tres classes de brossa, una partida de guinyot a les tres de la tarda, una família de set nanos que l´ajuntament va contractar al seu pare per fer la recollida de brossa, i a la seva mare per fer un parell d´hores de neteja a l´ajuntament..........

No hi ha radio, com a Vil.la-Bertran, però tot arribarà.

1 comentari:

Anònim ha dit...

... Rasquera és la porta d'entrada de la serra de Cardó, amb el seu balneari avui mig abandonat (recordeu l'aigua de Cardó).És un lloc únic amb una vegetació que ens fa pensar amb un microclima més humit que l'eixutesa de les montanyes veïnes. Prop del balneari hi ha nombroses esglesioles que acollien una nombrosa població d'eremites que feien vida retirada i de penitència (van triar bon lloc).
Vés a saber si no hi va viure un tal Isaïes, místic que ara fa servir els blocs per anunciar el seu missatge.

Jordi