Com que molt probablement el calafatejador es deu dir Jaume ( si més no, en fa cara ), des de can Fanga li envio un grapat de felicitat en el dia del seu sant
En Jaume, el calafat de Miravet, va explicar-me que era la primera vegada que utilitzava el soplet per corvar les fustes. De fet anyorava la foguera a l´hora de fer-ho, i no per una rao estrictasment sentimental o nostalgica sino per que com que vivim a terres de vent, la flñama del foc li donava mes base ample de treball. El soplet (bufador?) quan rola el vent s´apaga, s´apaga....no se ben be per que vaig pensar en el barco del xevi, en realitat el titol havia de ser presencia del xevi a miravet, i, despres de la conversa -no mewnteixo- el meu pensament va anar a la poesia d´en Santi....i, ara, el calafat es diu Jaume....be, felicitats a tots....i totes.
Es de les coses precioses de veritat que es pot la de calafatejar un vaixell de fusta. M'he pasat moltes estones entre feines fetes al meu barco veient fer-ho a uns autentics mestres de l'ofici en barcos prop del meu. Es una feina que convina el toc de martell i el so de l'entrada de la felpa entre les fustes...ni massa pressió ni poca... es un tasca gaire be quirúrgica i de mans de mestre. Un recort per a tots des de aqui. Porto uns dies disfrutant com un autentic animal treballant la fuste dels acabats del barco. Tot comensa en un tabló de iroko...tallarlo en peces a mida i despres fresarles i llimarles per fer els cantos rodons amb dibuix que guarniran mes l'acabat... l'olor de la fusta treballada.... la falta de la perfecció absoluta que donerien potser les maquines i la ma de l'home no pot assolir..pero que donen bellesa i un toc de humanitat i bellesa a la feina feta.... en fi...una disfrutada. Un peto per a tots Xevi
Si, fer el barco o navegar.......fent el barco es navega....amb tanta gent, amb tants de navegants sense mar....qui fa un barco, evidentment que navega, una altra cosa es que sigui la mar escollida....navegar.....
7 comentaris:
Fins ara tan sols havia llegit (Juli Verne) i imaginat com podia ser, això de "calafatejar". Per fi, als 52, ho he pogut veure.. Gràcies, Pere
Com que molt probablement el calafatejador es deu dir Jaume ( si més no, en fa cara ), des de can Fanga li envio un grapat de felicitat en el dia del seu sant
En Jaume, el calafat de Miravet, va explicar-me que era la primera vegada que utilitzava el soplet per corvar les fustes. De fet anyorava la foguera a l´hora de fer-ho, i no per una rao estrictasment sentimental o nostalgica sino per que com que vivim a terres de vent, la flñama del foc li donava mes base ample de treball. El soplet (bufador?) quan rola el vent s´apaga, s´apaga....no se ben be per que vaig pensar en el barco del xevi, en realitat el titol havia de ser presencia del xevi a miravet, i, despres de la conversa -no mewnteixo- el meu pensament va anar a la poesia d´en Santi....i, ara, el calafat es diu Jaume....be, felicitats a tots....i totes.
Es de les coses precioses de veritat que es pot la de calafatejar un vaixell de fusta. M'he pasat moltes estones entre feines fetes al meu barco veient fer-ho a uns autentics mestres de l'ofici en barcos prop del meu. Es una feina que convina el toc de martell i el so de l'entrada de la felpa entre les fustes...ni massa pressió ni poca... es un tasca gaire be quirúrgica i de mans de mestre.
Un recort per a tots des de aqui. Porto uns dies disfrutant com un autentic animal treballant la fuste dels acabats del barco. Tot comensa en un tabló de iroko...tallarlo en peces a mida i despres fresarles i llimarles per fer els cantos rodons amb dibuix que guarniran mes l'acabat... l'olor de la fusta treballada.... la falta de la perfecció absoluta que donerien potser les maquines i la ma de l'home no pot assolir..pero que donen bellesa i un toc de humanitat i bellesa a la feina feta.... en fi...una disfrutada.
Un peto per a tots
Xevi
Si, fer el barco o navegar.......fent el barco es navega....amb tanta gent, amb tants de navegants sense mar....qui fa un barco, evidentment que navega, una altra cosa es que sigui la mar escollida....navegar.....
Preparar les fustes i els taulons per donar-los el lloc que els pertoca. Potser al final el tema, aquí, també és el llenguatge
Es maravelloos com de sobte una entrada es fa vida.....com les fustes i els taulons
Publica un comentari a l'entrada