dimarts, 24 de novembre del 2009

de Noruega

lillehammer

Ja vem tornar de Noruega, però ens hagués agradat quedar-nos. La foto és de Lillehammer, on vem passar dues nits. Dóna una idea de com és el temps i la llum a l'hivern. Algunes persones ens van dir que era una llàstima no visitar el seu país a l'estiu quan tot és lluminós i alegre. Els dèiem que nosaltres teniem ganes de conèixer Noruega justament en aquest temps, que és el més habitual per a ells. És fantàstic veure com el termòmetre no vol pujar més amunt d'un parell de graus, la facilitat de veure nevar, els dies curts que et porten irremissiblement al costat d'una bona estufa. També vem veure i escoltar, a la tele -en noruec- Phínees i Ferb -i també una missa..

La Maria va estar pioca i un matí fins i tot se'ns va desmaiar. Ella i el Joan van conduïr el cotxe llogat per un descampat nevat. Jo vaig caure a terra dues vegades.

No vem poder arribar a Geilo i Skholden. S'havia de travessar una zona muntanyosa i la carretera era impracticable. Encara que el cotxe tenia unes rodes especials i s'arrapaven molt bé, el gruix de gel que hi havia el feia relliscar i vem haver de girar cua..

Van ser uns dies molt bonics. Si voleu podeu veure un àlbum amb fotos aquí.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram! quines fotos, es veu poca gent pel carrer i quin fred...

Com que l'hivern es llarg i dur diuen que la gent passa moltes estones a casa, llegint, escoltan música, el-laboran pastissos, fent manualitats diverses etc..Potser vau veure teixits artesanals fets per algún/a artesà d'aquesta terra gelada i enigmática.

Una abraçada

Mima

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Manualitats diverses, teixits artesanals:

Hi ha un carrer a Lillehammer que sembla d'aquelles ciutats d'Arizona, de l'Oeste, on corren boles de matoll sec, però en comptes d'arena hi ha gel i neu. Allí hi ha el comerç de la ciutat, i és on vem anar abans de tornar cap aquí per comprar alguns records. Vem comprar uns quant calendaris, un imant per a la nevera, capses de mistos.. però tot el què ens quedava de corones noruegues se'ns va anar en una botigueta de manualitats. Vem comprar unes llanes que es diuen "Big Ball Funny", de tacte agradable, amb unes agulles de punt especials (ens feia por que no passessin el control de l'aeroport, però van colar), i unes boles de llana sense més, que tibant-les amb una agulla rasposa s'hi poden fer figures divertides. T'hagués agradat aquella botiga, Mima..

I, parlant de fred, avui santa Caterina que, ja se sap, "per santa Caterina, fred a la cuina.." Felicitats !

Anònim ha dit...

Se que algún dia haig de fer un viatge per algún d'aquets països nórdics, l'influencia de l'escola alemanya, els pessebres i la paciencia del avi Josep, les transformacions del Santi que d'una anou en feia una cara amb llangota en moviment, la trasa de la tia Tere i les revistes 100 idees m'han fet imaginar coses i objectes especials, únics, fets per mans amb paciencia i sabiduria
M'hagués agradat molt veure aquesta botiga.