A la taverna de Gervasi, a Plaça Nova, sento que un home diu a un altre, amb un vas de vi blanc (Macallans?) a la mà:
A Campmany, s'hi fan els naps;
A Cabanes, les carbasses;
a Vilabertran, pebrots,
aubergínies i tomàquets
El bodegó que fan aquests versos em dóna una deliciosa sensació de fi de primavera, primers d'estiu.
(Josep Pla. El quadern gris. Pàg 192)
3 comentaris:
Òndia, jo em pensava que això de Vilabertran era una ficció d'algú que no sabia com passar el temps i... resulta que en Pla ja en parlava !
si, si, i busca la rerencia a les cirees d miravet.....
-
Ui ui ui..
Per fi he trobat el Quadern Gris, del que tan sols havia llegit trossets a casa dels pares.
Pensava que la cita del Santi era arreglada “ficant-t’hi” Vilabertran. Però no: era veritat que és veritat que diu “Vilabertran” !
En el llibre que jo tinc, de tapes vermelles, de Ediciones Destino (1966), prologada per Joan Fuster, la cita del Santi és a la pàgina 201 en comptes de la 192. I resulta que, a la pàgina 192 -la del meu quadern gris vermell-, també hi ha una referència a Vilabertran. La que diu:
«Tinc una tendència a donar raó als altres –a comprendre’ls- i a no donar-me raó a mi, encara que això em reporti perjudicis. Ja veig que, aquesta afirmació, no la creurà i la considerarà una forma vulgar de l’habitual hipocresia. Però és així ! Em malfio més de mi mateix que de l’altre gent.»
Tot un exemple del Contrapàs vilabertranenc !
I no acaben aquí les coincidències
A la pàgina 201 –la 192 del Santi-, just a sota del text que ell transcriu, hi ha un paràgraf llarg que parla tot ell de.. LES CIRERES !!! Diu així:
«Una combinació deliciosa en aquests temps de juny: postres a base de formatge i cireres. El gust del formatge i el de les cireres són, al paladar, al meu entendre, complementaris. Llàstima que els formatges, en aquest país, siguin tan insípids i adotzenats. Les cireres millors no son pas les primerenques, això és, les blanquelles, sinó les dures, roges cireres de carn atapeïda que anomenem de cor de colom o de matapedra. Les tocades lleugerament pel bec d’un pardal són especialment exquisides.»
Això just després d’un text al que el Pere li suggeria –vés a saber perquè- la seva referència a les cireres de Miravet
Diria que val la pena que ens fem amb un Quadern Gris, cadascú el seu. Té molt joc amagat
Publica un comentari a l'entrada