ELS QUATRE PALS DE SANG
Jo tenia en la muntanya un castell emmerletat que n’era el rei de la serra i n’era el rei de la vall.
En ell mos pares guardaven, de llurs avis heretat, un panyo groc i vermell i llistat per quatre pals.
Mes el drap era d’or fi i los pals eren de sang, de la sang d’un noble comte el Pilós anomenat.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
«El gonfanó de les barres», deien els uns en passar; altres deien: «El penó de les quatre llibertats.»
Perquè los pals eren quatre i eren quatre los senyals, essent cada barra un símbol, essent un nom cada pal.
Dret es deia lo primer, i lo segon Llibertat; Justícia era el nom del terç, Indústria lo nom del quart.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
El pal del Dret trossejaren aquells que a Casp congregats a la llum quedaren cegos per les prèdiques d’un sant.
La barra de la Justícia, sota la llosa restà d’una tomba on se llegeix: «Carles de Viana aquí jau.»
I els canons de Felip Quint deixaren la Llibertat soterrada entre les runes de Barcelona fumant.
Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai!
Si lo drap d’or de mos pares n’és avui un esvoranc, i en la torre del castell n’hi tinc el penó arborat;
si al peu dels merlets en runa sols ressonen entre planys les llastimeres esparses del trobador català;
si ja sols me’n queda un de mos quatre pals de sang, és per tu, la de les torres i dels lleons afamats.
Ai, Castella castellana, ai si em trenques el quart pal!
(Víctor Balaguer)
2 comentaris:
Per als vells com jo, aquestes són paraules grans i boniques: molt
—Tiet, per què els cotxes d'aquí porten un escut i les lletres A N D ?
—Perquè si no portessin l'escut la gent es pensaria que són cotxes d'... ANDalucia
Recordo com si fos ara la riallada sonora sota el seu bigoti
Efectivament, el lloc més oposat a Andorra, era... l'Andalusia d'aquells temps de xorissos: una manera d'expressar això que diu el poema "ai Castella castellana, no t'hagués conegut mai"
Aquest estiu he llegit de Josep Pla "Tres pobles del Pirineu"
Hi ha un llibre preciós que parla de Cadaqués
Hi ha un gran llibre que parla de la Garrotxa dels herois, com ara el general Savalls
Hi ha un tercer llibre que el va voler escriure, ja vellet, tan si com no, després d'un infart
Després de llegir-los, s'enten que un no pugui evitar l'inefable humitat al cor davant d'aquest —potser una mica quico— poema de Víctor Balaguer
Com qui diu, fins ara no començo a adonar-me d'allò que potser el tiet intentava dir-me amb els dos pols oposats que la seva riallada suggeria: transmetre'm la grandesa de ser d'un lloc, d'una terra (potser petita) (potser gran!)
Un dia, ara no recordo qui, li va dir al tiet, a Manresa: "A Andorra sí que es parla bé el català" a la qual cosa ell va respodre contundent: "No senyor, s'equivoca, a Andorra només es parla català (ni bé ni malament) com... a França es parla francès (ni bé ni malament)
-
Com m'agrada, Santi, que hi surti aquí el pare. El pare, quan arribàvem a Andorra es transfigurava.. li sortia de dins tot l'esperit d'aventura i de llibertat que duia dins. Ell ho deia així: "Visca Andorra !, Visca Catalunya lliure !"
¨
És veritat que no era catalanista: era català i no li calien demostracions ni trepitjar ningú (a vegades, en algunes expresions catalanistes hi trobo de més la tendència anti..elquesigui.. Això també em passa amb els salms; encara espero que un dia d'aquests David ens en faci una segona edició corregida en la que, cada vegada que demana a Déu misericòrdia, s'estigui de demanar-li a continuació que deixi l'enemic ben esclafat..)
Publica un comentari a l'entrada