"-Ostres! Sabeu què m'agradaria? Doncs fer una fotu d'una flor de neu mentre es pon el sol al darrere."
Llavors el Dani va dir:
"-Uuui, això és probabilitat zero
-Però és possible
-Sí, com tot en aquest món" I després d'estar una estona discutint vem deixar-ho estar...
Més tard, quan ja havíem fet un tros de baixada el sol ja es ponia i el Dani em va avisar:
"-Vinga Linus, que se't pont el sol, només et falta la flor de neu." I llavors el Guillem va saltar:
"-Vigila! Que la xafes!" I ens va ensenyar que als seus peus hi havia dues flors de neu, vaig estar una estona fent les fotus i vem continuar. Quina sort, eh!?
Linus
8 comentaris:
... Es que no vaig dir res abans dons em vaig quedar bocabadada
tant per la foto com per la capacitat de superar la probabilitat zero!
guai Linus!!!!!
tiacarme.
Impressionant...
Bravo! pel fotògraf i per a la càmera.Vas haver de demanar-li molts ajustaments?
Jordi
Caram quantes casualitats per una obra d'art...aquest és el sublim instant trobat després d'una recerca intencionada.....és això la sort cosins i tots ?? o és que allò que volem ho acabem trobant !!
Visca les idees, visca les il·lusions...perquè arriba el moment en que es fan realitat.
Doncs a buscar els nostres somnis cosins i família estimada !!
Una lliçó Linus. Ens has donat una lliçó de vida.
Moltes gràcies
Jajajaja,
després que el popà m'insistís perquè contestés, doncs contesto.
Doncs gràcies però per la fotu no n'hi ha per tant, és com qualsevol contrallum, tant fosca com es pugui (al menys amb la meva càmara)velocitat:1/1000 obertura:8.0 i ISO:64. Llavors si vull que la flor es vegi bé intento de fer flaix però llavors és més complicat peruè si no et poses una mica lluny i fas zoom la flor queda massa cremada, i és clar amb el zoom enquadrar és més difícil. També he de probar de posar un paper davant el flaix avere com queda
Em va agradar molt poder-la fer i a més va ser com si hi partissipéssim tots, primer jo vaig tenir la idea. Després com deu dir una de les lleis de Murphy: només falta que diguis una cosa perquè passi el contrari, aquesta part va ser la del Dani i, al final, el Guillem va trobar les flors de neu en el moment i el lloc que calia. Jajajaja. Les gràcies no me les heu de donar a mi.
Doncs a buscar els nostres somnis...
Linus.
No només separat de mi com jo ho estic d’ell sinó tan desemparat ell sense mi com jo sense ell, diu la flor del sol
-
Bé, Linus (i tots els altres). Gràcies. Que, com li deia sant Josep a l'àngel del Senyor un dia quan es despertava, "no és el mateix haver-ho dit, que no haver-ho dit" :))
He descobert el sol que era en el meu interior i que respon al que és fora
Ara, ambdós, en parlar, s'intercanvien les paraules tot tremolant, l’un en llavis de l’altre
—diu la flor
"he descobert el sol que era en el meu interior"
com aquell "tarde te amé.." de san Agustí, oi?
Publica un comentari a l'entrada