Tingueu en compte els afanys !
Hi havia nits que no descansava, que no entrava a la cambra fins que el nom
Quina alegria, aleshores
Ja posava els meus peus al seu llindar, com aquell dia quan em van dir «anem!»
I vaig alçar els ulls
Els meus ulls vaig alçar com els ulls de, finalment vaig alçar i d’on em vindrà el perfum, em preguntava
El perfum que des del cap escampa
S’escampa per la barba fins al coll tot al llarg dels vestits
El perfum que, recent com la rosada, tot ell escampa
Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel
Que tot allò que respira em semblava somniar els llavis plens de rialles la boca de crits de festa, em bullia, cent graus centígrads em bull la lloança als llavis, el tema, el desfici dels meus cants
Eu, canteu, vosaltres també, els que us quedeu !
3 comentaris:
Aquest silenci sí que és corprenedor :
Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: Reconec que tu ho pots tot, que no t'és impossible cap projecte.
Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans
sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre.
Has dit encara: «Escolta'm, doncs, i et parlaré; jo et preguntaré i tu m'instruiràs.»
Jo només et coneixia d'oïda, però ara t'he vist amb els meus ulls.
Ara sembla que estem en una etapa d'aprendre a assaborir els silencis. Benvinguda etapa; que a força d'anar esbojarrats estem deixant el pol nord sense gel..
Que bé que va -el Pere ho deia l'altre dia per telèfon- poder llegir sense presses, amb calma de dies, aquests textos, Santi.
"Que senzillament, aleshores, l’heroi fictici es torna real i que alegrement, amb el mot just, mor el soldat si ha de morir o viu del sosteniment de la paraula fidel"
Volem creure que la vida té un sentit. Alguna vegada ho hem vist clar i hem pensat: "això no ho podré oblidar mai" I, "feixucs d'enteniment" ho tornem a oblidar.
És molt humà tenir interrogants, però no és lleial instal·lar-nos-hi. No hauriem d'envellir sense algunes certeses. Seria deixar en l'oblit tot el que ens ha estat donat. I aquell "ni.. ni.. ni.. ni.."?
Gràcies, altra vegada, Santi
Publica un comentari a l'entrada