Cosmocaixa

Vem anar al Cosmocaixa, el "museu de la Ciència", amb el Romà, el Joan i el Nicu.

Vem veure l'Einstein assegut, distret, allí a la mateixa entrada, darrera un mostrador. Hi havia molts experiments científics que tu mateix podies posar en marxa prement un botó, o una palanca, o fent girar una manovella.. ens vem quedar embadalits llarga estona en un que tenia un muntatge complicat per aconseguir un efecte ben simple: es tractava de recollir unes fulles seques del terra, mitjançant una cinta transportadora que les dipositava en una plataforma muntacàrregues; quan ja eren allí, la plataforma pujava fins a una alçada considerable, potser trenta metres i, una vegada ja era a dalt, passats uns instants, un ventilador que hi havia al darrera es posava en marxa i les feia caure. Al mateix temps, s'encenien i es tornaven a apagar un seguit de llums que il·luminaven tan sols el lloc per on anaven caient les fulles. Les fulles, per la forma que tenien, queien poc a poc i ho feien giravoltant sobre si mateixes, com aquells molinets que fèiem volar quan érem petits, que tenien un pal i que valien una pesseta. Tot plegat produïa una sensació d'emoció, sense adrenalina però bonica, com uns focs artificials naturals i sense espetecs.

Després de fer funcionar uns quants experiments, quedaves en un estat en que, si n'hi hagués hagut un que després de fer girar la manovella t'haguessis trobat levitant a un pam de terra, no t'hauria sorprès gens ni mica.

Tot i això, vem estar d'acord en que, el millor de tot, el que ens va agradar més, va ser el bocata de truita que ens vem menjar tot prenent el sol en un lloc a l'aire lliure que es deia el jardí dels pins.