Que segurs avancem de bracet amb vosaltres des de el cel
Cap dia el nostre caminar sense el vostre somriure
Enyor de presencia
Os estimem fins l’infinit
De terra a cel
De cel a terra
Cap dia el nostre caminar sense el vostre somriure
Enyor de presencia
Os estimem fins l’infinit
De terra a cel
De cel a terra
1 comentari:
Avui feien festa gran a la Resi de la mare de la Isabel. Celebraven el dotzè aniversari del dia que van obrir. Hi havia concert de Gospel i, cosa especial, una missa que els ha anat a oficiar un jesuïta ja vellet de la Cova de Manresa.
Quan han anat a buscar-la estava tota emocionada amb un poema que els acabava de repartir el bon mossèn, copiat en un full de paper. Algú els l'havia recitat i es veu que li ha arribat al cor.
Com que ha vingut amb el poema a la mà, li he demanat. Sembla ser que és de sant Agustí, i que el va fer pensant en la seva mare, santa Mònica, quan va morir.
Jo diria que el va escriure donant a entendre que era la seva mare qui li deia a ell les paraules del poema, allà des del Cel.
No us el hagués posat aquí si no fos que "encaixa" exactament amb el que ens has dit tu, MªCarme..
Diu així:
«Si coneguessis el do de Déu i què és el Cel !
Si poguessis escoltar el càntic dels àngels i veure'm enmig d'ells.
Si poguessis veure els horitzons, els camps i els nous camins que travesso.
Si per un instant poguessis veure com jo la Bellesa,
davant la qual les belleses empal·lideixen.
Tu que m'has estimat en el país de les ombres
i ara no et resignes a veure'm en el de les immutables realitats ?
Creu-me, quan la mort vingui a trencar els lligams,
com ha trencat els que a mi m'encadenaven.
Quan arribi el dia que Déu ha fixat i coneix,
i la teva ànima vingui a aquest Cel en que la meva t'ha precedit,
aquest dia tornaràs a veure'm, sentiràs que continuo estimant-te,
que et vaig estimar, i trobaràs el meu cor amb totes les tendreses
purificades.
Tornaràs a veure'm transfigurat(/da), en èxtasi, feliç.
No esperant la mort, sinó avançant amb tu.
I et portaré de la mà per camins de Llum i de Vida.
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris si m'estimes.»
Publica un comentari a l'entrada