muguet

Acaba de marxar de la botiga la Mercè de cal Quatre. Ha vingut a interessar-se pel Romà. Parlant, parlant, ha sortit a conversa el tema del muguet.

La mare, a baix hi tenia muguet. No el va plantar ella; quan vem arribar a la casa de la plaça Independència ja hi era plantat. Primer eren uns brots petits que de seguida feien tres o quatre fulles verdes que sortien juntes de terra, verticals i decidides (avui m'ha explicat la Mercè que tenen un bulb sota terra) i d'enmig, quan era l'hora, en florien unes flors blanques amb forma de campana, com aquells gorros de dormir de fa cent anys, que feien feliç a la mare. Alguna vegada, a les seves germanes o a les amigues més amigues els en regalava brots, i sempre, cada any, en posava a la marededéu de la cantonada del menjador o per algun racó de casa.

El Josep ja és a casa seva, i sembla ser que el Romà -ara m'ho ha dit la Isabel, que acaba de parlar amb ell- s'ha recuperat de la recaiguda que va patir. Gràcies a Déu !