Xevi, acabo de parlar amb tu.
Ens sap molt de greu que aquella malaïda ona, així, d'un sol cop i sense pietat, se t'endugués tants anys d'il·lusió i d'esforç. Era el TEU vaixell..
Però sabem que amb l'empenta que et caracteritza tornaràs a començar i, un dia, et podrem veure de nou solcant aquests mars de Déu, rumb a la nova Itaca..
1 comentari:
ostres xeviiiiii tantes hores que hi vaig pintar! M'ACAXUM LA MAR!
MERDA!
Publica un comentari a l'entrada