(paisatge dedicat a totselsbarrejadorsdelmón)
Aquí us presento l’altiplà de Busa, que és on vem anar la Isabel i jo en la última (segona) de les nostres excursions mensuals. Al fons es veu el nostre estimat Port del Compte; els arbres que es veuen, no tan ferms com els d’allí, són pi roig; els que veieu al fons, a primera fila, estan tots cremats per llamps. La zona, recorda aquella altra que a casa en dèiem "el cementiri dels arbres", a la Bòfia, però en petit. Una mica més cap aquí, darrera del lloc on era la Isabel per fer la foto, hi havia una cabanya feta de branques. L’herba, no recuperada del fred de l’hivern, encara no és verda. Aquest va ser el lloc que vem escollir per menjar-nos el bocata de truita. Després, vem estirar-nos a terra i vem dormir una hora llarga fins ens va despertar un nuvolet que tapava el sol.
Aquí us presento l’altiplà de Busa, que és on vem anar la Isabel i jo en la última (segona) de les nostres excursions mensuals. Al fons es veu el nostre estimat Port del Compte; els arbres que es veuen, no tan ferms com els d’allí, són pi roig; els que veieu al fons, a primera fila, estan tots cremats per llamps. La zona, recorda aquella altra que a casa en dèiem "el cementiri dels arbres", a la Bòfia, però en petit. Una mica més cap aquí, darrera del lloc on era la Isabel per fer la foto, hi havia una cabanya feta de branques. L’herba, no recuperada del fred de l’hivern, encara no és verda. Aquest va ser el lloc que vem escollir per menjar-nos el bocata de truita. Després, vem estirar-nos a terra i vem dormir una hora llarga fins ens va despertar un nuvolet que tapava el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada