Els de l’esplai han fet una altra travessa d’aquelles que m’agraden: es tracta de sortir de casa amb la motxilla i anar caminant uns quants dies fins.. on arribin.
Aquesta vegada van anar fins a Castelladral. En una masia que hi havia a mig camí –el mas Puiggròs- hi havia el gos que veieu a la foto.
Es veu que el gos aquest tenia una habilitat, o millor dit, una fixació: et portava una pedra agafada a la boca i la deixava als teus peus, mirava la pedra i després et mirava a tu demanant que li llancessis la pedra, ell l’anava a buscar i torna a començar. Això centenars de vegades i amb tots els nens. Una de les vegades, sense pensar gaire què feien, li van llençar la pedra al mig d’uns esbarzers. El gos s’hi va ficar de cap i el van haver de treure amb penes i treballs. Passada una estona, però, van veure que el molt tossut s’hi havia tornat a ficar. El van deixar fer i, passada mitja hora, en va sortir, contentíssim i esgarrinxat, amb la pedra a la boca.
L’endemà, el gos els va seguir (si feu clic a la foto per ampliar-la ho veureu) quilòmetres enllà fins a
Castelladral..
Abans de penjar aquesta entrada li demano al Linus si van saber com es deia, el gos.. M'ha dit que sí, que el seu nom és Rambo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada