gratis ( o un cèntim d'euro )

(Sense permís exprés del Santi, però també sense desautorització, penjo aquí el que podriem anomenar una dedicatòria - record al tiet Jaume. Abans d'ahir, tal com la finestreta de la MªCarme ens informa puntualment, va fer dos anys del dia de las seva mort. El record - dedicatòria ens el va enviar el Santi a la Mima i a mí mateix com a resposta d'un correu petit, mínim, que jo els havia enviat. Mingu)

No sé si heu escoltat mai el Rèquiem de Mozart

Amb la Flauta Màgica va ser el seu darrer treball

Diuen que el Rèquiem no el va acabar

Ara és un best seller

Des de jove que m'ha posat la pell de gallina

Fa dos anys, casualment, el vaig sentir per aquests dies...

L'any passat també...

El divendres vaig arribar a casa molt cansat només amb esma per ficar-me al llit

Abans d'adormir-me ( o per ajudar a adormir-me ), ja al llit, vaig voler posar-me els
walkmans

El Requiem, altre cop, en directe des del Palau de la Música

Es clar que em podeu dir que prop de Setmana Santa se solen escoltar aquestes "llaunes"...

Tornant cap a casa, acabava de passar per davant de la porta del Palau del carrer de Sant Pere de Dalt i em va xocar tot aquell enrenou de gent que s'afanyava per entrar...

El dissabte, al carrer de Santander, a un pedrís que hi ha enmig de fàbriques aturades els caps de setmana, prop de la parada de La Pau, al barri de Sant Martí, mentre em venien els versos del Réquiem de Mozart

Requiem aeternum dona eis, Domine,
et Lux perpetua luceat eis,
cum Sanctus tuis in aeternum

quan encenia un cigarret, em vaig trobar aquesta moneda d'un cèntim d'euro.

Vaig pensar que el pare també l'hauria recollida

Rex tremendae majestatis,
qui salvandos salvas gratis,
salve me, fons pietatis

Deu ser veritat allò que diuen que allà on hi ha molt desconsol hi ha molt de consol... gratis

Per això penso moltes vegades que més que poeta m'hagués agradat ser teòleg ( llegiu la paraula "teologia" com a equivalent a "converses sobre Déu". La teologia és molt més humil que la filosofia o que la poesia, raó per la qual ens apropa moltíssim més a la veritat d'allò que fa el cas... )