A casa tenim aquest càntir i alguns, sobretot el Joan i el seu cosí, el Romà, encara es cuiden de tenir-lo ple i en beuen quan fan una paradeta en les seves aventures. Es repeteix la història.
dimecres, 5 de juliol del 2006
càntirs
A casa tenim aquest càntir i alguns, sobretot el Joan i el seu cosí, el Romà, encara es cuiden de tenir-lo ple i en beuen quan fan una paradeta en les seves aventures. Es repeteix la història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Parlant de càntirs, hi ha una cançó de segar i batre que canta el grup "El pont d'Arcalís" que diu:
"A Fraga en diuen barral
i a Mequinença gorgueta;
a Aitona en diuen silló
i a la Granja cantereta"
Ja veieu que en això del càntir cada terra fa sa guerra i segur que trobaríem moltes més variants per anomenar aquest atuell tan vell, tan pràctic i ecològic.
Jordi
-
De tan vell, potser podríem dir que que la ecologia és càntir
A casa, els que ja no passem tantes aventures, tenim hàbits de beguda diferents. Alguns beuen directament de l'aixeta, altres miren què hi ha a la nevera, jo mateix, em fa vergonya dir-ho, bec molta "gasosa". Té gas, és barata i un dia em vaig fixar que no té calories. No sé si deu portar el càncer..
Ets molt amable, Jordi
el que tinc jo es comprat a Miravet, a un artesa nolt peculiar, digne dr ser conegut, i es clarissim que cambia el gust de l´aigua, sobretot en plena canñicula
Publica un comentari a l'entrada