Crònica per a Vilabertran News de l'enviat especial -el Xevi- a la inauguració de l'exposició del Pere ahir a Rasquera:
En la última apareixen en Pere i l'Antonio, aquell amic que li dona suport amb temes de casa i a qui ha d'agraïr que ara estigui a Rasquera. Bon tio !!
Les altres son de l'acte inaugural de la exposició. El Pere i L'alcalde asseguts damunt la taula fent les xerrades de presentació e inauguració de l'exposició al local de la biblioteca. La resta (sento que siguin tant dolentes però això de fotografiar un fotògraf i una exposició de fotografia no és lo meu -ni lo de ningú-) intentant reflectir una mica l'ambient de la gent mirant les fotos. Va ser un acte senzill però crec que important per al Pere i jo diria que envoltat del carinyo que la gent del poble tenen a aquest peculiar Rasquerenc d'adopció.
5 comentaris:
Enhorabona Pere !!!
Rasquera reporter have....
Ens ha agradat poder veure les fotus de la inauguració. Que bé que ho has fet, Xevi. Gràcies.
Jo tinc mala consciencia de no haver-hi estat. Hauria volgut fer-te costat, Pere, amb tu Xevi i tu MªCarme, més la Isabel i els qui haguessin volgut venir. Que les no moltes persones que allí hi havia, i la camisa blanca i la jaqueta negre que portaves sabessin que ens tenies amb tu. Saludar el teu amic l'Antonio, l'alcalde, el de lo Submarino, alguns Dumingus (que dius que a Rasquera n'hi ha tants..)
Em sap greu que no s'hagin sentit a la sala les teus genialitats i les teves carcajades, MªCarme..
Podries dir, Pere: "si tan greu et sap, ja podies haver vingut, oi?"
Si :)
Però és veritat que teníem motius que ens feien difícil venir, encara que soni una mica polític..
En fi. Potser encara podem venir la setmana que ve. Com diu la Maite:
Enhorabona Pere !!!
Sentit, divendres, a una cuina de l’Eixample :
—No sabia que tinguessis un germà
Sentit, dijous, a un carrer de Ciutat Vella :
—Estàs molt maca
—Gràcies. Són els nens
Sentit al Cafè de la Ràdio, al costat de Ràdio Barcelona, ahir diumenge :
—És que ell sempre diu de mi que sóc el seu germà gran
—Jo li vaig dir que allò que em feia maca eren els nens als quals faig de cangur
Jo li vaig dir que m’havia pertorbat molt allò que m’havia dit ja que indicava fins a quin punt allò que deia era veritat i fins a quin punt jo no havia sabut estar a l’altura de germà... gran
Ella em va dir que anava, amb algú altre, a buscar les ampliacions de les fotos per la exposició i, quan ens va presentar li va dir a qui l’acompanyava :
—És la meva cunyada
Pere espero que això sigui la pera i que ja no paris felicitats!
El reportatge es excel.lent, explicita a la perfeccio moltes de les coses que vaig sentir.
Publica un comentari a l'entrada