per si calen els silencis.. (5)

Em vaig fer una cabana allà on viuen els homes. No sento, però, ni la fressa dels seus cavalls ni la dels seus carros. Com pot ser, això? El cor distant crea soledat. Darrere la tanca de ponent, des d’on, lluny, es veuen els cims del sud, faig un pom amb crisantems. En vesprejar, l’aire de les muntanyes és deliciós. Els ocells s’empaiten els uns als altres. Tot això té un sentit pregon. Sempre, però, que vull parlar-ne, em manquen les paraules...