Hola Pitu, germà. Avui, "per circumstàncies", t'he recordat amb aquella manera de fer per la que preferies dir el que creies que havies de dir, encara que et fes intransigent o antipàtic, buscant ser útil abans que ben rebut. Gràcies, també, per això.
Corro el risc de dir coses que no s´han de dir. Desde l´enfermetat i la mort del Josep Mª no he opogut parar de pensar, potser no pensar però si donar voltes i mes voltes al tema. No ens enteniem, era clar, desde molt petits, però estimacio segur que n´hi havia. Sempre he estat orgullos del meu germà, dels meus germans. Una mica son el mateix que jo, però millorat, en potencies diferents i interessants. Diriem que la pena, que el treball es procurar coneixer, tristament fora d´epoca, el gran germà que vaig tenir i que, per estúpides causes, no ens vam frequentar. Potser si només ens haguessim vist, fins i tot sense parlar, però vist, admirat, seguint els diferents decursos vitals amb aquella poesia de germans.... Ara tindría una imatge molt mes viva, molt mes precisa. Que malament que he fet moltes coses...... Sort que entre tots tot es va posant a lloc!
Bravo ! (fent excepció del "millorat"). Encara que portin nom diferent -ells es diuen Josep i Miquel, o Miquel i Mingu, o..- tenim un Pere i un Pitu a casa, i moltes vegades m'agradaria que podessin veure, quan encara hi son a temps, això que intentes explicar..
GRÀCIES PITU!!!
3 comentaris:
Hola Pitu, germà. Avui, "per circumstàncies", t'he recordat amb aquella manera de fer per la que preferies dir el que creies que havies de dir, encara que et fes intransigent o antipàtic, buscant ser útil abans que ben rebut. Gràcies, també, per això.
Corro el risc de dir coses que no s´han de dir.
Desde l´enfermetat i la mort del Josep Mª no he opogut parar de pensar, potser no pensar però si donar voltes i mes voltes al tema.
No ens enteniem, era clar, desde molt petits, però estimacio segur que n´hi havia. Sempre he estat orgullos del meu germà, dels meus germans. Una mica son el mateix que jo, però millorat, en potencies diferents i interessants.
Diriem que la pena, que el treball es procurar coneixer, tristament fora d´epoca, el gran germà que vaig tenir i que, per estúpides causes, no ens vam frequentar. Potser si només ens haguessim vist, fins i tot sense parlar, però vist, admirat, seguint els diferents decursos vitals amb aquella poesia de germans....
Ara tindría una imatge molt mes viva, molt mes precisa.
Que malament que he fet moltes coses......
Sort que entre tots tot es va posant a lloc!
Bravo ! (fent excepció del "millorat"). Encara que portin nom diferent -ells es diuen Josep i Miquel, o Miquel i Mingu, o..- tenim un Pere i un Pitu a casa, i moltes vegades m'agradaria que podessin veure, quan encara hi son a temps, això que intentes explicar..
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada