Quina coincidència, Mima. Quan aquest matí he vist la teva foto a l'altre blog, de seguida he pensat que, quan et felicités --FELICITATS !--, t'havia de dir que la foto em recordava alguns moments que vem aconseguir els dies que vem estar de vacances. Un d’aquests moments va ser quan algú va tenir la idea feliç de treure a fora un banc de fusta que hi havia a la borda on dormíem i ens hi vem assentar ; l'altre va ser semblant, una tarda que vem trobar un arbre gran enmig d'un camp d'herba i ens hi vem quedar ajaguts una estona llarga xerrant i mirant els núvols per entre les branques. Moments d’aquests deuen quedar reservats per als avis, i per als que anem acostant-nos a la "aviesa"..
...si, tal com dius, aquesta aviesa cada vegada és mes a prop. Seure en un banc i contemplar la natura dona sabiesa, serenitat... o almenys això es el que em sembla.
Portàtil nou... entrada nova al bloc!
3 comentaris:
Quina coincidència, Mima. Quan aquest matí he vist la teva foto a l'altre blog, de seguida he pensat que, quan et felicités --FELICITATS !--, t'havia de dir que la foto em recordava alguns moments que vem aconseguir els dies que vem estar de vacances. Un d’aquests moments va ser quan algú va tenir la idea feliç de treure a fora un banc de fusta que hi havia a la borda on dormíem i ens hi vem assentar ; l'altre va ser semblant, una tarda que vem trobar un arbre gran enmig d'un camp d'herba i ens hi vem quedar ajaguts una estona llarga xerrant i mirant els núvols per entre les branques. Moments d’aquests deuen quedar reservats per als avis, i per als que anem acostant-nos a la "aviesa"..
...si, tal com dius, aquesta aviesa cada vegada és mes a prop. Seure en un banc i contemplar la natura dona sabiesa, serenitat... o almenys això es el que em sembla.
Gràcies! Mingu
Felicitats, imma, una mica tard de tardor. Preciosa la foto, enormement suggerent
Publica un comentari a l'entrada