M.Carme, la Imma ja m'ha dit que tens un forn nou, que be oi? desprès de tan de temps d'anar-li al darrera. Espero que segueixis fent vitralls tant bonics.
No sé si la foto és feta a prop de la resi, tieta. Nosaltres, la Isabel i jo, que també som visitants "de dissabte" d'una residència, quan hi anem, sempre que fa bon temps sortim a un jardí que hi ha i, fent una mica de "trial" amb la cadira de rodes de la mare de la Isabel, ens arribem a un indret poc cuidat on hi creix farigola i romaní. Un o altre dels tres -normalment la trialera- sovint torna amb un ramet com el teu a les mans. Moltes vegades, passat l'estiu i fins fa ben poc, també tenim l'oportunitat de fer un berenar especial: quatre o cinc ametlles per a cada un, collides també allí mateix d'uns ametllers que ningú s'ha preocupat d’esporgar i que encara tenen ametlles.
Potser algun dissabte anem amb una mica de mandra a la residència, però diria que sempre que hi ha una estona de jardí queda com el millor record -si més no, el més reposat- de tota la setmana.
L'oloreta de la farigola, doncs, la hem pogut sentir tal com si ens l'haguessis enviat, que el més semblant a una olor de farigola és una altra olor de farigola..
Hola! estimada família. Us ensenyo aquesta farigola florida al mes de gener, si poguéssiu sentir l'oloreta que fa... Una abraçada ben forta.
2 comentaris:
M.Carme, la Imma ja m'ha dit que tens un forn nou, que be oi? desprès de tan de temps d'anar-li al darrera.
Espero que segueixis fent vitralls tant bonics.
Adeu Reina.
No sé si la foto és feta a prop de la resi, tieta. Nosaltres, la Isabel i jo, que també som visitants "de dissabte" d'una residència, quan hi anem, sempre que fa bon temps sortim a un jardí que hi ha i, fent una mica de "trial" amb la cadira de rodes de la mare de la Isabel, ens arribem a un indret poc cuidat on hi creix farigola i romaní. Un o altre dels tres -normalment la trialera- sovint torna amb un ramet com el teu a les mans. Moltes vegades, passat l'estiu i fins fa ben poc, també tenim l'oportunitat de fer un berenar especial: quatre o cinc ametlles per a cada un, collides també allí mateix d'uns ametllers que ningú s'ha preocupat d’esporgar i que encara tenen ametlles.
Potser algun dissabte anem amb una mica de mandra a la residència, però diria que sempre que hi ha una estona de jardí queda com el millor record -si més no, el més reposat- de tota la setmana.
L'oloreta de la farigola, doncs, la hem pogut sentir tal com si ens l'haguessis enviat, que el més semblant a una olor de farigola és una altra olor de farigola..
Publica un comentari a l'entrada