Allò parlant, de tant en tant sentia queixar-se els pagesos amics ―cinc o sis― del preu que havien de pagar per la palla. Se’ls va acudir que podrien anar a comprar la palla plegats i així potser aconseguirien un preu més avantatjós...
Van anar un dia al mercat de Solsona. Van trobar un xicot que els va dir que podrien anar a casa seva i negociar la compra de la palla. Era una casa pairal amb moltes terres; allí hi havia palla de sobres i els en podrien vendre una partida gran..
Hi van anar tots: ell, mossèn Pere, els amics pagesos i el xicot aquell.
Els va fer passar a una sala amb una taula de fusta gran. A un extrem de la taula hi havia el “pater familias”, un home vell i respectable que parlava poc i que era qui allí ho decidia tot. Els van fer seure al voltant de la taula. El xicot ―devia ser l'hereu― es va quedar darrera el seu pare, dret. Gairebé sense atrevir-s’hi, li explicava al pare el que volien i intercedia per aconseguir que ho fes en les condicions i el preu que li estaven proposant. El pare, de tant en tant deia: “em sembla que no ens entendrem, em sembla que no ens entendrem..”
Al final sembla ser que van poder comprar la palla en bones condicions. Però el que mossèn Pere volia dir-nos era que per a ell, l’Església era com una casa pairal..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada