dilluns, 1 d’octubre del 2007

per si calen els silencis.. (1)

«El món és rodó a l’entorn d'un ser-aquí rodó. Pells i horitzons mantenen allò que és viu en límits vius. En el contorn diví, pell i horitzó es tornen idèntics. En les nits calentes del ser, la vida individual se sent diluïda en mig de l’esfera vital. Així doncs, en cercles tan bons, el ser-aquí seria sempre un ser en el lloc oportú»

---------------
Amb la transcripció d'aquest primer text, avui us proposem l'inici d'una relectura assossegada dels "papers" que el nostre estimat cosí va deixar abans de marxar a Cuba

els de l'arxiu

2 comentaris:

Anònim ha dit...

esperem les proximes

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Mirem el cel ple d'estrelles, o la lluna de Rasquera - Urquinaona, i no és tan sols el món de fora, el gran, que reprodueix el món de dins, el petit (això ho deien els estoics, no?): és que la lluna i les estrelles són els nostres propis ulls que ens miren.

Et cercava fora meu -deia san Agustí en aquell "tarde te amé" tan conegut- quan era dins que et tenia..