dimecres, 24 d’octubre del 2007

per si calen els silencis.. (4)

Quant d'exili és capaç de suportar el ser humà, quan desarrelament per fer-se sabi ? – és a dir, resistent al destí. La desesperança el fa audaç

3 comentaris:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

el nostre blog també coneix la bellesa de la pobresa d’esperit, del jardí ple d’herbes altes de la casa deshabitada, amb el banc de fusta vella i un tricicle de plàstic torrat

Anònim ha dit...

no es pobresa d´esperit, es cojuntura trans-blog, vita-meta-blog ;#

Mingu Manubens Bertran ha dit...

"Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort" (2 Co 12)

Quan recordo veure plorar la mare és quan més present se'm fa com la estimo..