dimarts, 16 d’octubre del 2007
per si calen els silencis.. (3)
Sento un parlar que m’és desconegut: «Li he tret el pes de les espatlles, i els cabassos de les mans. Has cridat quan et veies oprimit, t’he salvat, t’he respost en el tro misteriós, t’he provat a les fonts de Meribà, t’he alimentat amb la flor del blat i amb la mel abundant de les roques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Una vegada vem tenir una petita controvèrsia amb el Pitu: jo li deia que les pel·lícules del Xarlot tenien valor pel fet que eren de les primeres que es van fer, però que tretes de la seva època -filmades a la velocitat normal, en color i sense l'aire antic que tenen- no haurien tingut l'anomenada que tenen. Ell deia que de cap manera, que Charles Chaplin era un fenomen i les seves pel·lícules obres d'art.
Des de que jo li deia allò fins que vaig veure que tenia tota la raó –només faltaria- va haver-hi un anar-me’n adonant.
Diria que amb els salms passa una cosa semblant..
Publica un comentari a l'entrada